?La millor escriptora que ha donat el sud dels Estats Units?, Tennessee Williams Rellotge sense agulles és l?última novel·la de Carson McCullers, publicada l?any 1961, pocs anys abans de morir. Ambientada en un poble petit del sud dels Estats Units, i a partir de la vida de quatre personatges memorables, McCullers torna als temes fonamentals de la seva obra ?la solitud, les complexitats i contradiccions de les nostres emocions i obsessions, la responsabilitat dels nostres actes i les seves conseqüències, i la identitat? i ens brinda una de les declaracions més punyents sobre raça, classe i justícia, ?una història de resposta i responsabilitat d?un home confrontat amb la seva humanitat?, en paraules de l?autora. Rellotge sense agulles, considerada la seva novel·la més important, tanca el cercle d?una obra tan breu com imprescindible d?una escriptora magistral, un dels homenatges literaris més monumentals a la petitesa, la convencionalitat rígida i la incomunicació de la societat americana de mitjans del segle XX.

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare. Les històries entrellaçades d'aquests tres personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions i la capacitat de supervivència i de lluita dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure. Publicada per primera vegada fa gairebé vint anys, El silenci dels arbres conserva intacta la seva vigència literària, i és per això que hem volgut posar-la en circulació altra vegada incorporant-la al catàleg de L?Altra.

En aquest recull, un Cònan en plena joventut viurà cinc de les seves històries més trepidants. El nostre antiheroi s?enrolarà a La Tigressa, la nau de la pirata Belit. Junts, el Cimeri i la Reina de la Costa Negra, navegaran per mars i rius a la recerca de botins magnífics i vaixells per assaltar, enfrontant-se a tripulacions armades, però també a horrors sobrenaturals. A la resta de relats, Cònan, sempre lluny de les terres del nord, sobreviurà gràcies a la seva espasa i a la seva astúcia lluitant contra monstres ancestrals, estàtues que cobren vida, caníbals o cabdills tribals. Aquest cop, però, ho farà compartint el protagonisme de les aventures amb personatges femenins tan impactants com la cruel Salomé a «Naixerà una bruixa», l?estudiosa Líbia a «La vall de les dones perdudes», la valenta Olívia a «Ombres a la llum de la lluna» i la ballarina Zabibi a «Ombres sobre Zamboula». Cònan és el personatge més rellevant de l?escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d?altres personatges com Solomon Kane o Kull, el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Cònan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

?Qui soc? Cries d?animals? és una col·lecció per inspirar la curiositat per la fauna i la cura de la naturalesa des de les primeres edats. Amb textos senzills i científicament rigorosos acompanyats d?il·lustracions ben suggeridores, cada títol permet conèixer set cries d?un continent en forma d?endevinalla.
Als primers volums dedicats a Àfrica i Europa, s?afegeixen dos nous títols, ?Qui soc? Cries d?animals - Amèrica? i
?Qui soc? Cries d?animals - Austràlia?, que van completant aquesta proposta de referència per a escoles, biblioteques i famílies.

Suposa que el teu país comencés a canviar. Suposa que, sense que te n'adonessis, per a moltes persones passés a ser perillós continuar vivint-hi. Suposa que et trobessis amb la sorpresa que una d'aquestes persones és el teu pare. Això va passar-li a l'Anna, a Alemanya, l'any 1933. Ella estava massa enfeinada amb els deures i els jocs per prestar gaire atenció a allò que deia Hitler. Però un bon dia, ella i el seu germà van haver de marxar d'Alemanya amb els seus pares sense que ningú ho sabés, lluny de tot allò que coneixien. Els nazis havien posat preu al cap del pare. Aquest és l'inici d'una aventura emocionant, de vegades aterridora i de vegades divertida.

Els ocells són els grans protagonistes d’aquesta obra, que crida especialment l’atenció pel tractament del color, la delicadesa de les composicions i també pel seu caràcter entretingut. Després de l’èxit de Bestioles amagades, la col·lecció presenta ara aquests Ocells amagats, una ocasió perfecta per conèixer algunes espècies de tot el món i per endevinar quina au s’amaga darrere de cada pàgina. La Gemma Pérez Herrero va brillar en el Màster d’il·lustració i Còmic de l’Escola Elisava de fa dos anys, per la seva creativitat i l’elegància de les seves il·lustracions. Els editors de Mosquito, que tenen la sort de col·laborar com a professors a màster, van quedar impressionats. La Gemma ara és editora i està cursant el Màster d’Edició de la Universitat Internacional de València.

El 22 d’abril de 1988, l’endemà de la mort de sa mare, Blai Bonet escriu una carta “atroç” a Albert Roig i escriu el poema Dotze hores després de tornar orfe. Blai Bonet era orfe de pare des dels onze anys. Miquel Bauçà era orfe de mare des dels dotze anys, “Vaig néixer un 7 de febrer de l’any quaranta, i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe”. Després de la mort de Joan Petit, la seva dona, Margarita Fontserè, es mata. Joan Vinyoli li escriu El darrer solatge. El seu amic Gabriel Ferrater, fill d’un suïcida, també es mata, es posa una bossa de plàstic al cap, se l’anusa. J. V. Foix li escriu Tots hi serem al port amb la Desconeguda, li diu “Deies —no ho deies tot!—que aquella nit era un clam de ganivets damunt la gola nua, el crit d’un paper escrit”. Són els fills de la Guerra Civil. Ara Albert Roig els deixa parlar, els filma.

Ja és prou difícil ser adolescent a Londres durant els bombardejos, viure amb els pares, buscar el teu propi camí, enamorar-te i preguntar-te cada nit si aconseguiràs sobreviure a les bombes. Però encara és més difícil per a l?Anna, que continua etiquetada com ?l?enemiga estrangera?. Les bombes provenen d?Alemanya, un país que un dia va ser casa seva. Si Hitler envaeix la Gran Bretanya, quines possibilitats tindrà la seva família, que són refugiats, de sobreviure?

?Una obra mestra.? ?NPR
?No hi ha cap novel·la aquest any que capturi amb tanta precisió la diversitat nordamericana.? ?The Washington Post
En Benson i en Mike viuen junts a Houston, en Mike és xef, especialitzat en cuina nipona-americana, i treballa en un restaurant mexicà; en Benson és negre i fa de professor. Fa anys que són parella però es troben en un punt d?impàs. S?entenen molt bé al llit, en Mike cuina delícies per a en Benson i s?estimen, però ara en Mike ha sabut que el seu pare, a qui fa molts anys que no veu, s?està morint a Osaka i decideix marxar a l?altra punta del món per acomiadar-se?n, justament quan la seva mare, Mitsuko, arriba a Texas per instal·lar-se a casa d?ells unes setmanes. Al Japó, en Mike descobreix la veritat sobre la seva família i el seu passat i comença una transformació personal extraordinària, mentre que, a casa, amb la mare d?en Mike i sense la seva empenta vital, en Benson comença a sortir de la seva closca i s?adona que potser sí que sap què vol, a la vida. Memorial és una novel·la plena d?humor i profunditat sobre la família en tots els seus formats, la vulnerabilitat que brinden els lligams sentimentals i el poder i limitacions de l?amor.