Les coses no sempre són com ens agradaria que fossin, però aquest llibre ens recorda que canviar-les està a l?abast de tothom i que, si ens unim tots, som molt més forts. Les reivindicacions pacífiques han servit per assolir millores socials i defensar els drets humans. Les històries del llibre posen en mans dels nens una eina tant invisible com poderosa: la consciència del poder de la gent.
People power recull exemples destacats de reivindicacions pacífiques a tot el món, des de la Marxa de la Sal de Gandhi fins al Fridays for Future de Greta Thunberg.

Un explorador vuitcentista abandona el seu estudi per emprendre un viatge per la selva. A partir d’aquest moment el camí flueix davant dels seus peus, transformant-se en un viatge iniciàtic que l’explorador recorre amb curiositat, fascinació i sense por. El lector és convidat a acompanyar-lo endinsant-se en la poètica de les sumptuoses làmines de Fernando Vázquez, plenes de suggeriments literaris, musicals i cinematogràfics. Si acceptem aquesta invitació a entrar, veurem sorgir davant dels nostres ulls un ric univers simbòlic, ritmat pel joc d’associacions visuals que ens porta d’una pàgina a la següent.

Aquest assaig té lloc a la cua d?una oficina de correus. N?hi ha per a una bona estona. Després d?intercanviar quatre paraules amb l?home que té davant, Adrià Pujol Cruells es llança a especular: ¿Què passa quan ens posem a pensar al voltant del llenguatge, aquesta espècie d?eina que ens fa humans i amb què ens expliquem el món; aquesta mena de presó mental de la qual no podem fugir, però que ens serveix per dir la paraula llibertat, que ens és tan indispensable per fer literatura com per escriure la llista de la compra; aquest invent que permet els idiomes, els argots, les arengues i les declaracions d?amor?
Esmolades i amb un sentit de l?humor de vegades hilarant, les reflexions de l?autor (que apunten tant a ell mateix com als altres) són volgudament provocadores per tal de dur el llenguatge i la producció literària al centre d?una disquisició que es vol lliure i sense traves.

Què va ser primer: l?ou o la gallina? L?ou, és clar. La primera gallina va haver de sortir d?un ou. Un moment! Però, d?on va sortir el primer ou? Abans el va haver de pondre una gallina. Aleshores la gallina va ser primer! Guaita. Però, d?on va sortir la primera gallina?

Construir una òpera al mig de la selva, caminar de Munich a París, endinsar-se en un volcà actiu, conviure amb ossos grizzly: l'obra de Werner Herzog investiga l'experiència extrema, la confrontació entre l'home i la natura.
L?any 1997, Werner Herzog era a Tòquio per dirigir una òpera. Els seus amfitrions li van demanar a quina personalitat important de Japó li agradaria conèixer i ell va contestar sense dubtar: Hiroo Onoda. Onoda era un exsoldat famós per haver defensat una illa de les Filipines durant dècades després que s?acabés la Segona Guerra Mundial. Herzog i Onoda van connectar de seguida i van establir una boníssima relació: es van trobar moltes vegades i junts, conversant, van anar descabdellant la història de la llarguíssima batalla personal d?Onoda.
A El crepuscle del món, Herzog immortalitza els anys de lluita absurda i alhora èpica d?Onoda amb un estil inimitable, hipnòtic, que els fans de les seves pel·lícules reconeixeran de seguida. El resultat és una novel·la que dicta les seves pròpies lleis, una mena de Robinson Crusoe modern. Amb el relat d?aquesta batalla aparentment sense solta, Herzog ens ofereix una meditació profunda i lluminosa sobre la condició humana i el sentit de l'existència.

Sigues amable encara que l?ambient et sigui hostil. Ves a la universitat, educa?t, fes una carrera professional profitosa. Compra?t un pis, compra obres d?art, compra alguna mena de felicitat. Però, sobretot, abaixa el cap. Estigues calladeta. I tira endavant. La narradora d?aquesta història, una dona negra britànica i d?origen humil, ha aconseguit a còpia d?esforç i sacrificis que li ofereixin un alt càrrec en un banc d?inversions. La seva parella, un home blanc i ric, l?ha convidat a una festa a la casa de camp dels seus pares amb l?esperança que la reunió l?acabarà de fer acceptable per a la família. Però les peces no sempre encaixen, i justament ara, que sembla que ho té tot a l?abast, tot comença a ensorrar-se al seu voltant.
Aquesta és una història sobre moltes altres històries ?històries de raça i de classe, de seguretat i de llibertat, de vencedors i vençuts. Però és abans que res la història d?una dona que gosa agafar el control del seu propi destí, fins i tot posant la seva vida en joc. Reunió és una primera novel·la impressionant, sòlida i intel·ligent, escrita amb un estil torrencial poderosíssim i una precisió poc habitual.

Arbre de l'oblit comença a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, l'any 2016. La Shayna, una nord-americana de vint-i-quatre anys, viatja a l'Àfrica per primera vegada a la vida amb el seu amant, l’Hervé, un metge humanitari haitià. Però la història fa un salt enrere i ens trobem, alternativament, al Bronx l’any 1945 i a Nou Hampshire l’any 1955, a les infanteses dels pares adoptius de la Shayna, en Joel, un jueu novaiorquès, i la Lili Rose, filla única i nena solitària. A partir de les vides d’aquests tres personatges, Nancy Huston esbossa el retrat d’una família americana acomodada i construeix, amb habilitat i precisió, una novel·la que és alhora iniciàtica i saga familiar, una història sobre la memòria que ens recorda que el passat no s’esborra mai, i que sempre, inevitablement, deixa cicatrius en el present.

«A Àsia sentim que venim d?un cul de món que ningú no entén, que parlem entre sospirs de coses que són ja ara mateix com escultures d?un món pretèrit, com les pedres d?un Partenó que han perdut el color.»
Vietnam és una mostra paradigmàtica de capitalisme desbocat i «sense romanços» (sense ètica, en definitiva), però també és encara un gresol magnífic de tradicions que resisteixen com poden el pols globalitzador. El de Soldado és un llibre de viatge que tentineja entre la no-ficció i la novel·la, combina el testimoni cru d?un país que ens pot semblar el caos absolut i una prosa amb esclats de lirisme extraordinàriament evocadors.
Marta Soldado va sorprendre fa quatre anys amb La felicitat d?un pollastre a l?ast (L?Altra, 2018), aplaudida per la crítica, i va sorprendre no només per la qualitat de la seva prosa: poc després de la roda de premsa de presentació d?aquella novel·la, l?autora marxava al Vietnam a buscar-se la vida. Ara presenta El cap i la cua del drac, que és la crònica literària d?aquest viatge.

Cavalcades és un recull de narracions que fou publicat l'any 1949 amb grans dificultats enmig d'un panorama de postguerra gris i desolador, i que es va distribuir de sotamà entre amics i coneguts. Tanmateix, no va passar desapercebut: obtingué el Premi Concepció Ravell al millor llibre de prosa literària als Jocs Florals de Montevideo.
Un fil invisible uneix tots els contes: l'autora ens presenta un meravellós retaule de personatges molt diversos a través de la mirada dels cavalls, oferint-nos una perspectiva insòlita per reflexionar sobre allò que ens fa humans.

El nadó s?endinsa en la nit i recorre el món dels somnis acompanyat pel seu osset. Així emprèn un viatge que el portarà fins a l?espai, a un castell, a conèixer dracs i sirenes i a navegar pel mar. Perquè als somnis s?ajunten les impressions del dia, les coses de casa i es creen mons per explorar. Després d?escriure i il·lustrar Hola, matí, Mar Benegas i Neus Caamaño han decidit explorar els camins dels somnis amb àgils versos per cantar i amb il·lustracions on s?ajunten vitalitat, equilibri visual i unes infinites ganes de jugar? El lector està convidat a fixar-se en un univers de detalls, n?hi ha per sucar-hi pa!