?Qui soc? Cries d?animals? és una col·lecció per inspirar la curiositat per la fauna i la cura de la naturalesa des de les primeres edats. Amb textos senzills i científicament rigorosos acompanyats d?il·lustracions ben suggeridores, cada títol permet conèixer set cries d?un continent en forma d?endevinalla.
Als primers volums dedicats a Àfrica i Europa, s?afegeixen dos nous títols, ?Qui soc? Cries d?animals - Amèrica? i
?Qui soc? Cries d?animals - Austràlia?, que van completant aquesta proposta de referència per a escoles, biblioteques i famílies.

Suposa que el teu país comencés a canviar. Suposa que, sense que te n'adonessis, per a moltes persones passés a ser perillós continuar vivint-hi. Suposa que et trobessis amb la sorpresa que una d'aquestes persones és el teu pare. Això va passar-li a l'Anna, a Alemanya, l'any 1933. Ella estava massa enfeinada amb els deures i els jocs per prestar gaire atenció a allò que deia Hitler. Però un bon dia, ella i el seu germà van haver de marxar d'Alemanya amb els seus pares sense que ningú ho sabés, lluny de tot allò que coneixien. Els nazis havien posat preu al cap del pare. Aquest és l'inici d'una aventura emocionant, de vegades aterridora i de vegades divertida.

El 22 d’abril de 1988, l’endemà de la mort de sa mare, Blai Bonet escriu una carta “atroç” a Albert Roig i escriu el poema Dotze hores després de tornar orfe. Blai Bonet era orfe de pare des dels onze anys. Miquel Bauçà era orfe de mare des dels dotze anys, “Vaig néixer un 7 de febrer de l’any quaranta, i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe”. Després de la mort de Joan Petit, la seva dona, Margarita Fontserè, es mata. Joan Vinyoli li escriu El darrer solatge. El seu amic Gabriel Ferrater, fill d’un suïcida, també es mata, es posa una bossa de plàstic al cap, se l’anusa. J. V. Foix li escriu Tots hi serem al port amb la Desconeguda, li diu “Deies —no ho deies tot!—que aquella nit era un clam de ganivets damunt la gola nua, el crit d’un paper escrit”. Són els fills de la Guerra Civil. Ara Albert Roig els deixa parlar, els filma.

Els ocells són els grans protagonistes d’aquesta obra, que crida especialment l’atenció pel tractament del color, la delicadesa de les composicions i també pel seu caràcter entretingut. Després de l’èxit de Bestioles amagades, la col·lecció presenta ara aquests Ocells amagats, una ocasió perfecta per conèixer algunes espècies de tot el món i per endevinar quina au s’amaga darrere de cada pàgina. La Gemma Pérez Herrero va brillar en el Màster d’il·lustració i Còmic de l’Escola Elisava de fa dos anys, per la seva creativitat i l’elegància de les seves il·lustracions. Els editors de Mosquito, que tenen la sort de col·laborar com a professors a màster, van quedar impressionats. La Gemma ara és editora i està cursant el Màster d’Edició de la Universitat Internacional de València.

?Una obra mestra.? ?NPR
?No hi ha cap novel·la aquest any que capturi amb tanta precisió la diversitat nordamericana.? ?The Washington Post
En Benson i en Mike viuen junts a Houston, en Mike és xef, especialitzat en cuina nipona-americana, i treballa en un restaurant mexicà; en Benson és negre i fa de professor. Fa anys que són parella però es troben en un punt d?impàs. S?entenen molt bé al llit, en Mike cuina delícies per a en Benson i s?estimen, però ara en Mike ha sabut que el seu pare, a qui fa molts anys que no veu, s?està morint a Osaka i decideix marxar a l?altra punta del món per acomiadar-se?n, justament quan la seva mare, Mitsuko, arriba a Texas per instal·lar-se a casa d?ells unes setmanes. Al Japó, en Mike descobreix la veritat sobre la seva família i el seu passat i comença una transformació personal extraordinària, mentre que, a casa, amb la mare d?en Mike i sense la seva empenta vital, en Benson comença a sortir de la seva closca i s?adona que potser sí que sap què vol, a la vida. Memorial és una novel·la plena d?humor i profunditat sobre la família en tots els seus formats, la vulnerabilitat que brinden els lligams sentimentals i el poder i limitacions de l?amor.

Ja és prou difícil ser adolescent a Londres durant els bombardejos, viure amb els pares, buscar el teu propi camí, enamorar-te i preguntar-te cada nit si aconseguiràs sobreviure a les bombes. Però encara és més difícil per a l?Anna, que continua etiquetada com ?l?enemiga estrangera?. Les bombes provenen d?Alemanya, un país que un dia va ser casa seva. Si Hitler envaeix la Gran Bretanya, quines possibilitats tindrà la seva família, que són refugiats, de sobreviure?

Són compatibles la llibertat estètica i el compromís polític? McEwan hi reflexiona a partir d'Orwell i Camus.

El 1940 George Orwell va publicar l’assaig «Dins la balena», en què es preguntava com poden conjugar els escriptors la llibertat estètica i el compromís polític. Són compatibles? Té sentit exigir a un creador que denunciï en les seves obres les injustícies del món? Anys més tard, el 1957, Albert Camus –un altre heterodox antitotalitarireflexionava encara sobre el mateix tema.

Avui, en un context d’incertesa, Ian McEwan aborda la qüestió a partir d’aquests dos il·lustres predecessors: les seves idees continuen interpel·lant-nos i ens ajuden a veure-hi més clar.

L?Arxibald ha començat el dia malament. Protestes, esbroncades, frustracions i una forta enrabiada amb els seus pares. Li sembla que els adults només volen dur la contrària als fills.
L?endemà, el pare i la mare el duen a un gran parc. Allà hi ha un jardiner que està treballant. La mare, llavors, li diu que els pares són com els jardiners. Li explica com al començament tenen un brot petit a qui han d?alimentar, cuidar, regar, observar, escoltar, acompanyar mentre creix. No saben com serà la seva planteta, però saben que li han donar sol, aire i adob. La protegeixen de les caigudes i de les inclemències del temps. De vegades els jardiners s?equivoquen o dubten del que han de fer... No són infal·libles, però poc a poc van aprenent fins que la planteta es converteix en un arbre fort i resistent. Finalment, la mare de l?Arxibald li diu que la feina d?un jardiner no s?acaba mai. L?arbre continua creixent i continua meravellant-los.
En aquesta preciosa col·lecció de llibres i de la mà de la seva mare i del seu pare, l?Arxibald ha anat aprenent moltes coses. Ha reflexionat, ha travessat diferents emocions, pensaments, desitjos, dificultats. Amb un contrapunt d?humor a les il·lustracions, la història s?il·lumina i fa somriure els lectors.
Cadascun d?aquests contes (Un amor de germaneta, El que el pare m?ha dit, El que m?agrada de veritat, Les coses importants...) és una lliçó magistral de vida. Amb paciència i tendresa els pares d?aquest nen afortunat, li ensenyen com és el món, com ha de lidiar amb les preguntes, els sentiments, les contradiccions.
Un àlbum per fer entendre el perquè dels límits i, molt especialment, per ajudar a plantar-se en un bon lloc emocional, protegit i segur.
Astrid Desbordes va estudiar filosofia. Avui reparteix el seu temps entre editar i escriure.
Pauline Martin és il·lustradora i autora de còmics per a adults.

És el darrer dia abans que comencin les vacances. Encara queda feina per fer i moltes coses que cal preparar, per això, tothom a la ciutat es lleva ben aviat. Potser, així, es podran lliurar d?un Embús Gegant. Qui no s?ha trobat mai atrapat al cotxe enmig d?un embús descomunal? Com va començar? Quan s?acabarà? Si ho voleu saber, aquest és el vostre llibre, ja que us desvetllarà qui, des de temps immemorials, és el responsable de fer-nos perdre tantes hores parats dins del nostre cotxe. Ho aprendrem tot d?ell: com viu, quines coses li agraden, com fa la seva feina i on va de vacances. Però no només això, sinó que a més a més descobrirem que, dins de les entranyes d?un embús, entre els passatgers dels cotxes esdevenen successos sorprenents. Aquesta obra, animada per un sentit de l?humor entremaliat, no necessita paraules, sinó que es desenvolupa a través d?una seqüència d?il·lustracions plenes de detalls que, si les observem atentament, ens oferiran rialles i sorpreses.