Aquesta és la història d?un nen que cada dia raspalla les dents a un cocodril gegant que viu a sota de casa seva. La dentadura és vital per a la supervivència dels rèptils. Però, per al nen, raspallar les dents del cocodril significa posar en perill la seva vida.
Com li rentaries les dents a un cocodril? Encara que el cocodril sigui amistós, no deixa de ser un animal ferotge i insaciable. És molt important tenir cura i ser metòdic: calen les eines adequades, seguir un ordre rigorós i dedicar el temps adequat a cada part de la seva dentadura colossal. Si ho fes malament, el cocodril podria mossegar-lo ?fins i tot sense voler?, l?engoliria, i llavors, és clar, s?acabaria l?amistat.
El text relata de forma senzilla els passos que segueix el nen per rentar les dents al cocodril, unes explicacions que resultaran familiars per als més petits, alhora que gaudiran amb les il·lustracions descriptives, d?estil manga i anime, d?un heroi entranyable.

El teatre valencià actual es troba en expansió constant i passa per un moment de vitalitat i dinamisme. En aquesta antologia presentem cinc textos d?autoria valenciana, estrenats els darrers anys, que combinen realitat i ficció per parlar de qüestions contemporànies com la memòria col·lectiva, el vincle entre pares i fills o la violència obstètrica. Es tracta d?El fill que vull tindre, de Pont Flotant (2016); I tornarem a sopar al carrer, de Begoña Tena i Xavier Puchades (2017); Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora, de Núria Vizcarro (2018); La sort, de Juli Disla (2020); i La confiança, de Guadalupe Sáez (2021).

Les fronteres són punts clau de confluència cultural i de conflicte polític, de mixtura lingüística i de transformació històrica. Són un fenomen social magnífic i de lectura inesgotable. Resseguint el traç d?aquestes línies dibuixades sobre els mapes, ens endinsem en la història dels seus pobles de manera privilegiada. Vicent Partal n?ha viscut de tots colors i en moments de gran transcendència, i aquí en deixa una bona mostra. Belfast, Moscou, Sarajevo, Hong Kong... Trenta-set espais fronterers en què assistirem a l?esmicolament de la Unió Soviètica, als estralls de la guerra dels Balcans, al naixement de repúbliques i al renaixement de llengües oficialment extingides. Un viatge fascinant.
Vicent Partal és director i cofundador de VilaWeb. Ha treballat a El Punt, El Temps, La Vanguardia, Catalunya Ràdio i TVE, entre d?altres. És un dels pioners d?internet als Països Catalans i, arran dels seus anys de corresponsal i expert en política internacional, és un dels periodistes amb més trajectòria i coneixements sobre geopolítica i espais de frontera. En aquesta línia, ha publicat llibres com La revolta nacionalista a l?URSS o Llibreta de Pequín. És Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, Premi Nacional de Periodisme, Premi Nacional d?Internet, Premi Nacional Joan Coromines i Premi Valencià de l?Any, entre d?altres.

Ya es de noche. Todo está oscuro. Pero ¿realmente es así? En cuanto los ojos se han acostumbrado, podemos intuir que hasta en la oscuridad más absoluta hay luz. Entremos en el bosque sombrío, sumerjámonos en el oscuro mar, y recorramos una ciudad despierta, incluso de noche, para sorprendernos con todo lo que brilla.

Es pot resumir el meravellós món de l?art en només 100 conceptes? Materials, tècniques, estils, dissenys, artistes del passat i del present i diferents mètodes d?expressió artística resumits en 100 conceptes triats amb cura. Susie Hodge ens mostra la seva gran capacitat de transmetre en poques paraules tot el que cal saber sobre l?art, en un llibre fascinant que inclou activitats atractives, suggeriments i preguntes per reflexionar, inspirar, practicar i crear.

Edició ampliada i revisada del llibre de referència de la comunicació personal que ja ha conquistat més de 100.000 lectors.

«Ves a Menorca i, cada nit, dedica't a observar el que sé que tant t'agrada: els fars. Ells et podran ensenyar millor que jo. Observa'ls, sense presses, amb els ulls ben oberts.»

Aquest és el sorprenent suggeriment que, després d'una mediocre presentació en públic, el Ferran rep del Max, el seu vell amic i professor. I, sense dubtar-ho dues vegades, decideix seguir el consell al peu de la lletra i inicia un recorregut pels cinc fars principals de l'illa de Menorca, que li descobriran com millorar la seva comunicació i fer-la més memorable.

Observant-los amb deteniment, el Ferran troba en cada far una clau que l'ajudarà a fer que els seus missatges arribin amb claredat i efectivitat als seus destinataris.

Aquesta petita història és molt útil per a tots aquells que en algun moment de la nostra vida hem de fer arribar de manera clara el nostre missatge als altres, tant en el terreny personal com professional, als nostres fills, als nostres clients, als nostres companys de feina o als nostres alumnes.

«Aquest és un llibre per comunicar. Per comunicar-se. Davant de mil persones o de dues. A la feina o a la nostra vida personal. Els secrets són els mateixos.»

Ferran Ramon-Cortés

Ressenyes:
«L'illa dels 5 fars és una invitació magistral a convertir-nos en grans comunicadors. Ferran Ramon-Cortés ens porta, a través d'una història inspiradora, càlida i pròxima, a trobar les claus d'una comunicació altament efectiva.»
Rosa Moreno, directora de Recursos Humans & Comunicació Corporativa de Grünenthal Pharma

«Cinc fars, cinc claus, cinc històries. Una illa, un escriptor i un llibre. Un llibre clar i senzill d'obligada lectura per a tothom.»
Guayente Sanmartín, vicepresidenta global i directora general 3D Multi Jet Fusion en HP

«Poques coses hi ha tan humanes i centrals com comunicar-nos. L'illa dels 5 fars ens orienta en aquest art.»
Sergi Aulinas, director general de Laboratorios Gebro Pharma

«En les organitzacions el talent sense habilitats de comunicació és com la potència sense tracció.»
Narcís Roura, director general PepsiCo SWE

Una amistat improbable es converteix en una relació increïble, plena d?humor, amor i tendresa. El Mike és amorós, col·laborador, idealista. L?Espina és pràctica, amb empenta... I punxa.

Un llibre savi que reflexiona sobre la vida amb empatia, tolerància i sensibilitat. Una visió al voltant de l’existència com un camí cap a la reconciliciació. L’Osamu ha escrit la Teoria de la resta perquè la Haru, la seva filla, la trobi i la llegeixi el dia que, ja anciana, torni a casa per saber i entendre. Allà l’espera un gran miracle.

Cap al final del segle XVI, Jaume Plagumà, portantveus del rei, el jutge Pere Joanola i el fidel criat Simó van a Madrid, la nova capital de Felip II, convidats pel comte d'Almenar al casament de la seva filla.
Un cop arribats, la Comtessa Vídua d'Almenar expressa el seu disgust a Plagumà perquè el seu fill i la seva jove volen casar la seva néta de manera inapropiada, segons el seu parer. El nuvi és el comte de Valverdín, qui segons la Comtessa Vídua està embruixat perquè s?ha volgut casar dues vegades i les dues núvies han mort sobtadament la nit abans i, naturalment, la dama pateix per la vida de la seva néta.
Plagumà, que ha de ser el padrí de la núvia, es trobarà a la cort espanyola amb l?entrebanc d?haver de resoldre el que sembla un cas d?assassinat múltiple sense tenir l?empara de la jurisdicció, perquè ell és portantveus del rei, però només a Catalunya.
A Morts al peu del Reial Alcàsser descobrirem com l?enginy de Jaume Plagumà excel·leix per damunt de les competències polítiques i els recargolaments cortesans.

L'enxandallament del món és una crònica desenganyada de la fi de l'espècie. Fent servir els canvis lingüístics com a filtre, retrata en peces breus la inexorable decadència de la humanitat cap a la vulgaritat i la ignorància. Amb el poble català com a dramàtic cas exemplar. Tal com va advertir Alessandro Baricco a Els bàrbars, la civilització post-capitalista ha esgotat no solament els recursos de la terra sinó també els seus, començant pels lingüístics: reducció de vocabulari, banalització dels significats, perversió de les formes, lowcostització dels usos... La llengua catalana convertida en abocador dels veïns, la varietat lingüística del planeta minvant dràsticament: una metàfora transparent del canvi d'era. Potser la terra sobreviurà al canvi climàtic, però el que és segur és que els éssers humans no sobreviurem a la nostra degeneració. Ni verbal ni cultural.