Recull les millors frases de Paulo Coelho sobre l'amor. Les frases s'han extret de tota la seva extensa obra i s'han ordenat per vuit conceptes diferents: Recerca, Afinitat, Transformació, L'Art de conviure, etc. -

Pierre és l'àlies de Nicolau Solà, un terrorista català que havia militat a Terra Lliure i és reclutat per Al-Qaeda. L'organització l'envia a Tunísia, on li encarrega de participar en un atemptat amb bomba al sud del país, que s'haurà de perpetrar en el curs d'un viatge turístic. Faust, el terrorista és la crònica dels set dies que preludien l'atemptat, inserit en una espiral d'intriga i violència. Pierre no solament haurà de sobreviure a les bales, la policia, la CIA i el desert. També haurà d'afrontar alguns fantasmes del seu passat a Terra Lliure: el retorn de Julie, una antiga nòvia també terrorista, i la presència intangible de Roger, mort per un cotxe bomba al Garraf l'any 1992, poc abans de l'operació Garzón. Un exemplar del Faust de Goethe signat per Trotski donarà a Pierre algunes respostes.

L'any 2011, quan la globalització econòmica ha afectat tots els àmbits de la nostra vida social, i el somni d'una Europa federal s'ha difuminat gairebé del tot, la sentència inapel·lable del Tribunal Constitucional contrària a l'Estatut ha acabat de fer conscients els catalans de la magnitud dels entrebancs que tenim al davant com a nació. Les aspiracions històriques de gran part del catalanisme han quedat irremeiablement malmeses. És evident que la sentència del TC deixa escletxes per fer gestió política a curt termini, però a mitjà termini es planteja una disjuntiva molt dura: submissió o ruptura. Les mutacions del teixit productiu cultural català, la meteòrica modernització social i econòmica d'Espanya i l'ascensió de Madrid com a macrocentre polític, econòmic i financer han canviat l'escenari per sempre. El present assaig de Joan Ridao, que evita caure tant en el derrotisme i el ressentiment com en l'eufòria i la fugida endavant, és absolutament necessari per dibuixar qualsevol full de ruta.

Ventura Pons és un home que ha viscut sempre sense pors ni manies. A l'edat en què un sol jubilar-se, el cineasta s'ha decidit a furgar en la seva memòria i a deixar el resultat per escrit. Setze amics d'arreu del món, que l'han ajudat a trobar el seu lloc a la vida, són l'excusa per plasmar uns records, que van des de la infància durant la postguerra fi ns als més de quaranta anys de teatre i cinema, passant pels excitants anys setanta. Els meus (i els altres) ofereix una visió àgil i gens malenconiosa d'una vida intensa i d'una carrera professional fonamentada en una obra prolífica, que ha obtingut autèntica dimensió internacional i un munt de reconeixements, premis i medalles.El director de cinema amb més pel·lícules en català de la història s'explica amb l'estil directe i planer de qui no té res a amagar, sense més pretensió que deixar el testimoni de les alegries i les angoixes d'unes dècades fascinants.