En aquest llibre de poemes, compost de tres parts —«Les pomes furtives», «D’una mar, d’una plana» i «L’assassí de cants»— i de 31 poemes elegíacs, Susanna Rafart treballa amb exactitud de rellotger el peu i el ritme, ens fa capbussar pels senders de l’ànima i ens guia per paisatges reals que la seva força de poeta ens farà estimar com a propis. La musicalitat perfecta de la forma s’uneix a un lèxic potent que configura unes imatges que una primera lectura descobreix i una segona ens farà assaborir amb tot el seu grau d’excel·lència.
El temps dels homes batega constant com cavall amblador / amartellant sobre el món l’ungla que aixafa el genet.
La mà interior és el segon volum de la trilogia poètica Blanc, Verd, Vermell format pels llibres L’ocell a la cendra (Labreu, 2010) i La llum constant, el primer en el conjunt, encara inèdit.

En septiembre de 1977, la fotógrafa de prensa Guillermina Anglada recibe el encargo de realizar un discreto reportaje sobre un activista con numerosos alias, doble agente al servicio de la policía que, según parece, pretende introducirse en la organización terrorista ETA. Pedro Mari Garabain, Kepa, empleado de banca e hijo de una familia donostiarra acomodada, lleva una plácida vida de soltero en San Sebastián e ignora por completo el peligroso torbellino por el cual va a precipitarse su vida a causa de una absurda confusión.
Donostia, además de una novela de intriga que trata de adentrarse en los vericuetos de la mente humana sometida a presión, quiere ser la expresión cautivada del autor ante la luz de un hermoso lugar, la Bella Easo.

Aquesta obra, que es fonamenta en fets reals, narra l’apassionant història de Cristina Nubiola, una catalana que va viure a la Xina durant la primera meitat del segle XX. Cristina era una jove mare tarragonina que, el 1932, va quedar vídua prematurament. Al cap de poc temps, apareix a la seva vida Wang Rong, un xinès estudiós de les cultures europees de qual s’enamora bojament i amb qui fugirà fins a la Xina, deixant tota una vida al darrere, inclosa una filla de tres anys. Cristina viurà com a ciutadana xinesa les convulses dècades de 1930, 1940 i 1950, quan el gran país de l’Orient pateix la invasió japonesa, la Segona Guerra Mundial i l’ascens al poder dels comunistes.
La senyora Wang Fenglian, nom xinès de Cristina, va tornar al cap de molts anys a Catalunya. La recerca de Gabriel Pernau i el testimoni de les persones que la van conèixer ens ofereix un relat extraordinari d’integració, d’afany de superació i d’aventura en un país que fins fa ben poc era gairebé inaccessible per a una dona estrangera.

Sebastià Bennasar ens ofereix en aquest volum un estudi profund i complet de la novel·la negra en català, dels seus autors, els seus escenaris i referents, i també dels profunds canvis socials que han propiciat el boom actual d’aquest gènere a casa nostra. Bennasar repassa més d’un centenar d’obres i ens parla d’escriptors del gènere policíac tan emblemàtics com Pep Coll, Jordi de Manuel, Teresa Solana, Ferran Torrent, Jordi Cervera, Carles Porta, Xavier Bosch, Andreu Martín, Albert Salvadó, Rafael Vallbona, Margarida Aritzeta, Lluís Llort, Pep Blay, Joan Agut i tants d’altres. L’obra és sens dubte el treball més seriós fet mai sobre el genère negre en la literatura catalana del tombant de segle. El llibre es complementa amb una llista exhaustiva d’autors, llibres publicats i audiovisuals relacionats amb el gènere.

La història oficial ha parlat i, sens dubte, parlarà moltes vegades de l’exili republicà de 1939. En poques ocasions, però, s’ha estudiat i propagat l’importantíssim paper de la dona en la diàspora provocada pel final de la Guerra Civil espanyola.
Aquest llibre, gràcies a l’estudi dut a terme per Marta Pessarrodona, ens relata precisament una part d’aquest exili, tant exterior com interior i tan poc difós: el de les dones intel·lectuals catalanes que, en solitud o amb els seus familiars, van haver de marxar cap a altres terres o amagar-se i autoexcloure’s de la societat per la por a la represàlia i, en la major part dels casos, amb l’ànima i l’esperança esmicolades.
Escriptores, artistes i polítiques tan destacades per a la cultura d’aquest país com Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet, Margarida Xirgu i tantes altres van patir la duresa de l’exili i el dolor implacable de l’enyorança, i van haver de defensar el seu paper social i intel·lectual de dona en una societat trencada, empobrida per la Guerra Civil i enfosquida per la dictadura dels vencedors.
• Pròleg de Joaquima Alemany
• Llibre coeditat amb «Dones per la Llibertat i la Democràcia»

«Cocina y paisaje de Vall de Boí» nos ofrece una amplia recopilación de recetas de cocina propias del Valle, con un texto divulgativo sobre la historia, la cultura y los atractivos de este extraordinario paraje pirenaico. En Vall de Boí las estaciones del año son marcadamente diferentes; por tanto, el texto y las recetas se han ordenado por temporadas, asociando el paisaje cambiante del Valle com los manjares propios de cada época. Así, se observa claramente la indisoluble ligazón de la gastronomía con el ciclo natural de la tierra. Disfrutemos, pues, de esta descripción de las bellezas del Valle y de un recetario gastronómico justificado no por la moda, sino por la tradición de una cocina que proviene de antiguo y que crece enraizada a la tierra.

Cuina i terra de la Vall de Boí ens ofereix un ampli recull de receptes de cuina pròpies de la Vall, amb un text divulgatiu sobre la història, la cultura i els atractius d’aquest extraordinari paratge pirinenc. A la Vall de Boí les estacions de l’any són marcadament diferents; per tant, el text i les receptes s’han ordenat per temporades, associant el paisatge canviant de la Vall amb les menges pròpies de cada època. Així, s’observa clarament el lligam indissoluble de la gastronomia amb el cicle natural de la terra. Gaudim, doncs, d’aquesta descripció de les belleses de la Vall i d’un receptari gastronòmic justificat no pas per la moda, sinó per la tradició d’una cuina que prové de l’antigor i que creix arrelada a la terra.

Maria, una dona de vuitanta anys, assisteix a l’enterrament del seu fill Ferran, un nen que ella havia infantat un llunyà 8 de setembre de 1939 a la presó tarragonina de les Oblates, un nadó que li fou robat en aquell mateix instant, un fill que mai no li ha pogut dir «mare»…
Viure sense el meu fill és la narració d’una de les infàmies més grans de la nostra història recent. És la constatació de com una guerra pot afectar generacions senceres, forçades a viure en la ignorància, en la mentida o en el silenci perquè la veritat és del tot insuportable.
Maria i la vídua del seu fill, Marta, són les protagonistes d’una epopeia de guerra i postguerra. Són dues dones provinents de mons antagònics que, amb la seva capacitat d’estimar i comprendre, aconsegueixen conviure en un lloc comú, antic escenari de batalles, on el perdó i la pau són possibles.

En muchas ocasiones, la historia oficial ha hablado, y sin duda hablará, del exilio republicano de 1939. En muy pocas, sin embargo, se ha estudiado y propagado el importantísimo papel de la mujer en la diáspora provocada por el final de la Guerra Civil española.
Este libro, gracias al estudio efectuado por Marta Pessarrodona, nos relata precisamente una parte de este exilio, ya exterior ya interior, tan poco difundido: el de las mujeres intelectuales catalanas que, en soledad o con sus familiares, tuvieron que marchar a otras tierras u ocultarse y autoexcluirse de la sociedad por temor a la represalia y, en la mayoría de los casos, con la esperanza y el alma rotas.
Escritoras, artistas y políticas tan destacadas para la cultura de este país como Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Francesca Bonnemaison, Roser Bru, Núria Folch, Rosa Leveroni, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies, Irene Polo, Mercè Rodoreda, Teresa Rebull, Maria Teresa Vernet, Margarida Xirgu y tantas otras sufrieron la dureza del exilio y el implacable dolor de la nostalgia, y tuvieron que defender su papel social e intelectual de mujer en una sociedad rota, empobrecida por la Guerra Civil y oscurecida por la dictadura de los vencedores.
• Prólogo de Joaquima Alemany
• Libro coeditado con la asociación «Dones per la Llibertat i la Democràcia»

Aquest nou recull de poesia amatòria de Ricard Creus aplega una seixantena de poemes que conformen quatre parts o llibres: "Fruites del temps collides amb desgana", "Poemes d'amat i amant", "7 cançons d'amor i tot" i "Deixant d'amor", a més d'una poètica introductòria, les endreces de cada part o llibre i un text, "Agraïments d'ara, com a epíleg", que tanca aquest completíssim volum, il·lustrat, a més, per un magnífic dibuix d'Esther Boix.
«Per això m’il·lusiona aquesta edició d’ara que, en preparar-la, m’ha dut tants records adormits sota la capa feixuga dels dies, records de tots aquells amb qui havia lluitat per tantes causes nobles que amb el transcurs dels temps s’han esvaït. Però, sortosament, algunes perduren o reneixen del passat que, si s’ha viscut intensament i de veritat, sempre és present.»
De l'epíleg del llibre.