Severià Vargas és un vell mariner que fa vida d’eremita en una cova de la platja tarragonina d’Orient. Sigfrid Winnberg, un jove antropòleg i periodista de 27 anys, decideix fer-li una entrevista ja que considera que la manera de viure de Severià és un fet ben curiós des del punt de vista antropològic. A la pràctica, l’entrevista esdevé un monòleg intensíssim i de gran luxe narratiu, que es va reproduint al llarg dels dies, on Severià explica que ha voltat per mig món i aprofundeix en els detalls més inconfessables de la seva vida, sempre amb un posat cínic, desmenjat i, alhora, dolgut. La vida de Severià Vargas, però, anirà molt més enllà d’aquell fet curiós que pressuposava el jove antropòleg i l’entrevista anirà entreteixint uns lligams emocionals dels quals Sigfrid Winnberg no es podrà alliberar. L’agonia de Severià Vargas és un viatge fascinador pels set mars de la Terra de la mà d’un home potser excessivament gran per a un món tan petit.

Desde hace dos décadas se ha extendido la percepción de que el oficio de periodista está cayendo por un pozo sin fondo: afán desmesurado por el dinero fácil, pérdida acelerada de todo tipo de ética, práctica ausencia de autocrítica, coqueteo con los poderes públicos a través de los gabinetes de prensa, confusión del debate con la pelea tabernaria, tendencia al insulto o a los escándalos baratos con la excusa de la audiencia, simplificación de la oferta informativa por ignorancia o dejadez de las redacciones, conversión de la tontería en titular incendiario, etcétera. La aparición de la prensa on-line ha aumentado teóricamente la democratización de la información, pero también el incremento de las noticias basura, los confidenciales falsos o las copias descaradas de lo que otros redactan. Periodistas o lacayos pretende azuzar el debate en la prensa, denunciar a los intrusos y a los males profesionales y valorar y alentar a los que practican un periodismo ético, riguroso y responsable. El libro, sin ser exhaustivo, analiza tanto los medios de comunicación (prensa escrita, radio, televisión, internet, etc.) como los tipos de prensa: política, cultural, deportiva, del corazón…

"La llum i el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d’un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l’ampolla ha caigut daltabaix del cingle. Que hi ha trossos del poema embolcallats amb silenci. Velar / revelar. El coneixement rau en el dubte, i la poesia, doncs, en els buits que mostra sense acabar d’emplenar. Per damunt de tota l’obra d’Antoni Clapés i per davall de cada text seu, el lector reconeix, inconfusibles i fortes en el seu quequeig tipogràfic, rítmic i sintàctic, una veu, una poesia i una poètica." (Del pròleg del llibre)
• LA LLUM I EL NO-RES consta d'un pròleg de Josep Maria Sala-Valldaura —"Nou travesses pel camí vers"— i trenta-quatre poemes d'Antoni Clapés; el volum també conté dues il·lustracions del pintor i gravador francès Maurice Maillard.
· Premi Josep Maria Llompart al millor llibre de poesia de 2009
· Premi Quima Jaume de Cadaqués al millor llibre de poesia de 2009

El FC Barcelona té el mèrit i l’honor de ser l’únic equip d’Europa que sempre ha participat en les competicions continentals des de l’any en què es van crear, el 1955, fins al moment actual. És la història detallada d’aquests 50 anys (ara amb l'annex, 54) el que ens explica aquest llibre: les cròniques de tots i cadascun dels partits disputats, les alineacions, els rivals, els ambients màgics i hostils, els comentaris dels tècnics, de la premsa, dels jugadors, l’esclat de joia inoblidable de les grans victòries, la profunda tristor de les desfetes que tampoc no s’obliden, la vida i l’obra, en fi, d'aquest Barça, que ja posseeix tres Copes d'Europa, un dels clubs esportius més grans del món, i el cúmul de sentiments que suscita en la seva afició i en el món de l’esport en general.

"En el poema Raiers de la primera part, un dels més preciosos del poemari, la veu poètica demana al raier que la deixi pujar al rai, conscient que el veritable viatge mai no té retorn. Ja se sap que els rais viatgen a cavall dels rius i, tal com deia el poeta castellà, les nostres vides són com rius que van a parar al mar, que és la mort. Però la Dolors Millat no s’hi resigna. Està convençuda que únicament per art de la màgia poètica —una màgia poètica que domina amb destresa i lirisme— podem ser capaços de remuntar a contracorrent el riu de la vida. I en aquest poemari bé que ens ho demostra. Benvingut siguis, amic lector, en aquest rai de versos que et retornarà, per damunt de l’espai i del temps, al batec de la terra.” (Pep Coll, del pròleg del llibre) • L'edició del llibre AL BATEC DE LA TERRA està dividida en quatre parts amb 76 poemes de M. Dolors Millat, un pròleg de Pep Coll i 23 fotografies de German Esteban. El poemari és un gran i bell homenatge a dues geografies, la física del Pallars i l'anímica de la infantesa, que es barregen en un treball líric corprenedor que constitueix una de les millors obres poètiques que s'hagin escrit mai sobre aquestes terres del Pirineu.

Durant la dècada de 1950, un jove català anomenat Sandre viu de dispesa en una ciutat alemanya a casa d’un matrimoni jove, Inge i Volker. Sandre es paga la universitat treballant en una fàbrica on coneix obrers immigrants com ell; són els anys del “miracle alemany”. L’amistat de Sandre amb grups diferents de jovent alemany i estranger, el temor d’una Guerra Freda que destruiria definitivament el món i la percepció d’una societat molt més lliure que la que ell ha conegut a Catalunya són els eixos narratius que ens situen en una Europa que vol oblidar l’horror del seu passat més recent i malda per reconstruir-se completament. Aquesta novel·la de Ricard Salvat va ser l’obra guanyadora del Premi Joanot Martorell (antic Premi Sant Jordi) de l’any 1959. La present edició commemora el 50 aniversari de l’atorgament d’aquell importantíssim premi de les lletres catalanes, el jurat del qual va ser format per Carles Soldevila, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Tarsis i Maria Aurèlia Capmany.

En Pep Baltà, fill de mare soltera i criat a les barraques de Montjuïc, aconsegueix fer una carrera, dedicar-se a l’ensenyament i a la literatura i formar una família. Quan sembla que tots els seus somnis de triomf i benestar poden fer-se realitat, el seu destí fa un tomb cruel que l’empeny cap al costat més fosc de la vida. Vora seu, l’Emma Mas, la companya de sempre, les filles, la mare, la germana, el record dels absents i totes les persones que l’envolten van condicionant, una per una, per bé o per mal, el seu present, però ell sol haurà de lluitar per un futur en què els ideals de joventut i el concepte de felicitat perden el seu to inflamat per difuminar-se en l’acceptada placidesa del gris. El corc del passat, però, estarà disposat a deixar-lo descansar?

Clara tiene un problema de crecimiento y por ello es mucho más bajita que los otros niños. Es más bajita que los niños de su edad y más bajita que los niños menores que ella, por eso a menudo la gente se cree que es más pequeña de lo que en realidad es... El problema que tiene se llama acondroplasia: los huesos largos de sus piernas y brazos le crecen muy poco a causa de un gen que no funciona como debería... ¿Quieres saber cómo continúa la aventura de Clara? Raquel Ribó nos cuenta, gracias a su experiencia personal de madre y en un texto lleno de ternura, cómo es la vida de Clara, esa muchachita baja de estatura, pero grande, grande de corazón.

La Clara té un problema de creixement i és molt més baixeta que els altres nens. És més baixeta que els nens de la seva edat i més baixeta que els nens més petits, per això sovint la gent es pensa que és més petita del que és... El problema que té es diu acondroplàsia: els ossos llargs de les cames i els braços li creixen molt poc a causa d’un gen que no li funciona com caldria... Vols saber com continua l’aventura de la Clara? Raquel Ribó ens explica, gràcies a la seva experiencia personal de mare i en un text ple de tendresa, com és la vida de la Clara, aquesta noieta baixa d’estatura, però gran, molt gran de cor.

Altres presències és el primer llibre de poemes inèdits de Màrius Sampere després de gairebé tres anys de silenci. L’obra està dividida en quatre parts, “Esquemes”, “No són ombres”, “Divergències” i “Derivació al blanc”, i conclou amb l’apartat “Incondicionals”. Els grans temes de l’existència humana són tractats per Màrius Sampere amb el seu to personal sempre punyent i ple d’intensitat: l’univers, la divinitat, la mort, el record, l’amor, la sensualitat, la vellesa…