Perché ti sei seduto in una scatola? Non è una scatola. Che cosa fai su quella scatola? Non è una scatola! Una scatola non è altro che una scatola... A meno che non sia proprio una scatola. Da una montagna fino ad un razzo spaziale, il coniglietto di questa storia dimostra ai lettori che una scatola può essere tutto ciò che la nostra fantasia ci consente di immaginare. L'autrice ripensa al suo vissuto infantile per mostrare le risorse preziose rappresentate dagli oggetti della vita quotidiana: con il solo aiuto dell?immaginazione, i bambini riescono a trasformare la cosa più semplice nel più meraviglioso giocattolo.

Adivina, adivinanza del derecho y del revés. ¿Adónde se va la luna cuando no se deja ver? Es un lugar muy cercano que todos visitaréis donde pasean los sueños en las noches de niñez. ¿Quién me sabe responder? [?Adivina, adivinanza?] Los poemas de ?¡A la luna, a las dos y a las tres?!? recrean la tradición popular en clave lúdica. La propuesta de Nieves García plantea una dualidad entre composiciones -canciones, coplas, juegos, adivinanzas- cuyo referente es la literatura oral, a partir de las cuales elabora otro planteamiento literario novedoso marcado por el júbilo, la musicalidad y el énfasis expresivo.

?No traigan cañas, anzuelos, sedales ni buques balleneros escondidos (pueden depositar objetos tales en la consigna que hay en el vestíbulo)... [Fragmento de ?Consejos para la visita?] Las criaturas que habitan en océanos, mares y ríos protagonizan estos versos acuáticos, llenos de ritmo, humor y espíritu lúdico. Los juegos de palabras se plasman en adivinanzas, acrósticos y otras divertidas fórmulas tomadas de las vanguardias poéticas que involucran al público para que agudice su imaginación en este gran desafío léxico y lírico que discurre por aguas mansas y revueltas, dulces y saladas, superficiales y profundas?

ÉS TAN VALENT, EL PIRATA JOANOT, QUE QUAN S?ENFADA TOTHOM FUIG COM POT. QUAN SURT A NAVEGAR, ELS ALTRES PIRATES COMENCEN A TREMOLAR? Què pot passar quan un pirata ferotge puja al pal major del seu bergantí, i en plena aventura, la mare el crida per berenar? La il·limitada capacitat de la imaginació infantil, perquè qualsevol objecte esdevingui un element de joc i de gaudi, està present en aquest llibre del tàndem creatiu format per Ricardo Alcántara i Gusti. ?El pirata valent? ha fet 30 anys i segueix estimulant la fantasia amb les divertides rimes d?aquesta trepidant peripècia que, sense sortir de casa, convida a solcar els mars tot fent abordatges i buscant tresors.

Rocco conosce le strade del mare. Vecchio pescatore, coglie i frutti che mangia dal blu profondo e gli altri li lascia nuotare via, perché pensa che sennò il mare si può offendere e allora c?è da avere paura. Rocco Pescante esce con la Bettina che è un barcone grande azzurro di legno incrostato di cozze e di denti di cane. La serata promette bene, la luna è buona e l?aria profuma di terre lontane come quando il vento corre senza ostacoli. Il pescatore butta la rete e manda gli occhi all?orizzonte dove il blu diventa nerofumo e non si sa cosa c?è. La memoria di un vecchio pescatore riemerge lentamente durante una notte di luna piena e sottoforma di pesce imbrigliato nella sua rete. La vita di Rocco è stata segnata dalla fatica e ora che la sua memoria inizia a venir meno non intende tenersela stretta. La storia, che rispecchia la struttura di certe fiabe della tradizione orale, è un omaggio alla transitorietà, ai tempi della memoria digitale e dell?archiviazione informatica. Il racconto rivendica la forza evocativa della narrazione e la sua capacità di strutturare il mondo. Attraverso un linguaggio di straordinaria sensorialità, l?autrice toscana invita il lettore di qualsiasi età ad utilizzare gli strumenti letterari per conoscersi e rispettarsi.

En plena crise de creatividade, incapaz de entregar un libro comprometido, unha sorprendente nova no xornal -a detención dun home por escribir sobre as árbores e os paxaros- esperta a solidariedade dun autor que decide escribir cinco relatos protagonizados por árbores para esixirlle ao xuíz que o seu colega descoñecido sexa inmediatamente absolto. E así, como o zume das plantas, comezan a fluír as ideas e os personaxes: unha árbore namorado, a árbore do patio dunha escola, un semáforo e un bonsai que arelaban ser árbore, e unha árbore soñadora.

Aquesta obra és una recreació del món artístic de Joan Miró, per mitjà d?un viatge imaginari que el pintor fa per capturar cinc taques de pintura salvatges que li han fugit de l?estudi. L?autor planteja una metàfora de l?art de Miró en un text de to surrealista i amb forta càrrega poètica, que desborda imaginació. L?il·lustrador fa un personal homenatge al pintor català, a través d?un joc d?impactes de colors. Tot el treball plàstic està influenciat pel llenguatge cinematogràfic, la recerca de la llum i les perspectives. Llenguatge plàstic i literari es fonen en aquest llibre aconseguint un àlbum molt especial per a lectors de 9 a 99 anys.

A vegades cal fer moltes voltes per a aconseguir una meta, perquè no sempre el camí més curt entre dos punts és la línia recta. Aquesta és l?estratègia de l?Amèlia quan se li ocorre adoptar un gos. Des d?una àguila a una balena, passant per un cavall o un elefant, els intents de l?Amèlia per convèncer al seu pare són cada vegada més absurds.

Així que van sortir de l?ou, els petits cocodrils van gatejar fins a la vora del riu. Però en Cornèlius va caminar ben dret... La història d?en Cornèlius, com totes les obres de Leo Lionni, convida a pensar i aprendre valuoses lliçons vitals. El valor de la diferència, la comprensió i el respecte per qui no actua segons les convencions establertes, a més de l?esforç que requereix l?aprenentatge, es reflecteix en aquest clàssic de la literatura infantil.

Aquest clàssic de 1980 és una inquietant i divertida història per a primers lectors, i alhora fa un toc d?atenció als adults, tan ocupats en les seves coses que no atenen suficientment les necessitats ?no només materials, sinó afectives- dels fills. Malgrat que en Bernat avisa als pares que hi ha un monstre que se?l vol cruspir, cap dels dos li fa cas. En el súmmum de l?absurd, el monstre arriba a ocupar el lloc del nen dins la llar, sense que ningú més de la família se n?adoni i continuen ignorant-lo, tal com feien amb en Bernat.