Aquest llibre vol recollir el fil argumental del Casino de Vic. S'hi descriuen i analitzen els aspectes organitzatius, la composició de la massa social, les activitats realitzades, la seva projecció ciutadana i el seu paper en el decurs de la història.
El Casino de Vic, creat el 1848, és un dels primers de l'Estat espanyol i el segon de Catalunya. El palau modernista de la família Comella, tercera seu de l'entitat, va significar a partir de 1900 la consolidació definitiva.
Al Casino, s'hi ha parlat de política; s'hi han fet negocis; s'hi ha fet tertúlia intel·lectual, esportiva o simplement safareig. En aquest sentit, destaca com un centre d'informació, de debat i de diàleg.
Tal com destaquen els autors de la monografia, el que va néixer com a "casino dels senyors" ha esdevingut un "casino de ciutadans". Des de la dècada de 1980 fins a l'actualitat, el Casino s'ha obert a la ciutat per esdevenir un referent social, cultural i artístic de Vic i d'Osona.

Título I. Principios generalesTítulo II. Procedimiento general: Capítulo I. De los requisitos previos a la expropiación forzosa Capítulo II. De la necesidad de ocupación de bienes o de adquisición de derechos Capítulo III. De la determinación del

Los rincones más singulares y bellos de las ciudades catalanas: los mejores monumentos, el esplendor artístico, los espacios urbanos, la vida cotidiana.
Una herencia artística rica y diversa
«Barrios antiguos de Cataluña» pretende poner en relieve la riqueza y diversidad de los centros históricos de diferentes ciudades catalanas desde el punto de vista patrimonial.
A partir de la descripción de los principales monumentos y cascos antiguos de las ciudades más significativas, siguiendo un enfoque histórico y geográfico que va del presente hacia el pasado, se recorren los rincones más singulares y especiales de Cataluña.
El enfoque geográfico parte de una síntesis hecha desde el presente, lo que se ha conservado, y de una clasificación territorialmente bien definida, que tiene en cuenta los problemas de conservación, de rehabilitación, de remodelación y de renovación. El enfoque histórico quiere dar a conocer las principales etapas de formación de las ciudades catalanas.
El libro ofrece una amplia visión del territorio, y en especial de las poblaciones que se detallan a continuación y que se encuentran agrupadas en tres grandes capítulos:
1. Cataluña Vieja: Berga, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Ripoll, la Seu d’Urgell, Solsona y Vic
2. Barcelona
3. Cataluña Nueva: Balaguer, Montblanc, Reus, Sitges, Tarragona, Tortosa, Valls y Vilafranca del Penedès
BIOGRAFIA AUTOR
Carles Carreras Verdaguer (Mahón, Menorca, 1948) se licenció en Geografía en la Universidad de Barcelona en 1972. Desde entonces ha ejercido la docencia en dicha universidad, desde 1986 como catedrático de Geografía Humana. En 1978 había conseguido el grado de doctor, con una tesis sobre el barrio de Sants. Ha viajado por diversos países de Europa y América, impartiendo cursos y conferencias en diversas universidades; ha sido profesor invitado de los cursos de posgrado de la Universidade de São Paulo (USP) en 1988-89 y 1992-93. Además de temas urbanos, ha estudiado otros aspectos geográficos; en ese sentido, entre 1976 y 1987 publicó diversos artículos sobre la organización político-administrativa, sobre todo de Cataluña, y a partir de 1980 inició las publicaciones en Geografía Económica, especialmente sobre comercio y consumo. Desde 1985 es director de la «Revista Catalana de Geografia», que publica el Instituto Cartográfico de Cataluña, y ha dirigido también grandes obras de Geografía: «Geografía Universal» de Ediciones Océano (8 vols., Barcelona, 1988-90); «Geografia General dels Països Catalans» de Enciclopèdia Catalana (7 vols., Barcelona, 1992-94); y, con Autora García Ballesteros, la «Geografía de España» de Ediciones Océano (14 vols., Barcelona, 1993).
Lluís Frago Clols (Valls, 1981) es licenciado en Geografía por la Universitat de Barcelona. Estudió en la Universidad de Santiago de Compostela (2002-2003), con una beca del programa Séneca. Hace la tesis doctoral sobre centros históricos en ciudades medianas catalanas. Sobre este tema ya tiene publicaciones en curso (Carreras, C. y Carlos, A.F.A., «Ciudades y globalización», en prensa).

Els indrets més singulars i bells de les ciutats catalanes: els millors monuments, l’esplendor artístic, els espais urbans, la vida quotidiana.
Una herència artística rica i diversa
«Barris antics de Catalunya» pretén posar en valor la riquesa i diversitat dels centres històrics de diferents ciutats catalanes des del punt de vista patrimonial. A partir de la descripció dels principals monuments i nuclis antics de les ciutats més significatives, seguint un enfocament històric i geogràfic que va del present cap al passat, es ressegueixen aquells indrets més singulars i especials de Catalunya.
L’enfocament geogràfic parteix d’una síntesi feta des del present, del que s’ha conservat, i en una classificació territorialment ben definida, que té en compte els problemes de conservació, de rehabilitació, de remodelació i de renovació. L’enfocament històric vol donar a conèixer les principals etapes de formació de les ciutats catalanes.
El llibre ofereix una àmplia visió del territori, i en especial de les poblacions que es detallen a continuació i que es troben agrupades en tres grans capítols:
1. Catalunya Vella: Berga, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Ripoll, la Seu d’Urgell, Solsona i Vic
2. Barcelona
3. Catalunya Nova: Balaguer, Montblanc, Reus, Sitges, Tarragona, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès
BIOGRAFIA AUTOR
Carles Carreras i Verdaguer (Maó, Menorca, 1948) es llicencià en Geografia a la Universitat de Barcelona el 1972, amb una tesi sobre el barri d’Hostafrancs. Des de llavors ha exercit la docència en aquella universitat, des del 1986 com a catedràtic de Geografia Humana. El 1978 havia assolit el grau de doctor, amb una tesi sobre el barri de Sants. Ha viatjat per diversos països d’Europa i Amèrica, fent cursos i conferències a diverses universitats; ha estat professor convidat dels cursos de postgrau de la Universidade de São Paulo (USP) els cursos 1988-89 i 1992-93. Més enllà de temes urbans, ha estudiat altres aspectes geogràfics; així, entre 1976 i 1987 publicà diversos articles sobre l’organització político-administrativa, sobretot de Catalunya, i a partir de 1980 inicià les publicacions en Geografia Econòmica, sobretot sobre comerç i consum. Des del 1985 és director de la «Revista Catalana de Geografia», que publica l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i ha dirigit també diverses grans obres de Geografia: «Geografía Universal» d’Ediciones Océano (8 vols., Barcelona, 1988-90); «Geografia General dels Països Catalans» d’Enciclopèdia Catalana (7 vols., Barcelona, 1992-94); i, amb Autora García Ballesteros, la «Geografía de España» d’Ediciones Océano (14 vols., Barcelona, 1993).
Lluís Frago Clols (Valls, 1981) és llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona. Va estudiar a la Universidad de Santiago de Compostela (2002-2003), amb una beca del programa Sèneca. Fa la tesi doctoral sobre centres històrics en ciutats mitjanes catalanes. Sobre aquest tema ja té publicacions en curs (Carreras, C. i Carlos, A.F.A., «Ciudades y globalización», en premsa).