Montserrat (1899) és un dels darrers volums de poesia de Jacint Verda-guer. Dividit en tres seccions —Llegendari, cançons, odes—, inclou dos reculls poètics anteriors —Cançons de Montserrat i Llegenda de Montserrat— que l’autor havia publicat l’any 1880, en ocasió del Mil•lenari montserratí, i disset composicions —entre elles, totes les odes— que no figuraven en aquells reculls. Poc abans de morir, Verdaguer revisà el volum i en preparà una «nova edició», que aparegué el juliol de 1902. Aquesta darrera i definitiva edició és la que reproduïm, normalitzada ortogràfica-ment i presentada en un sol volum, respectant així la voluntat del poeta.

LLIBRES INFANTILS I JUVENILS-Antaviana jove-.

Els dotze cants de Canigó (1886), poema èpic de Jacint Verdaguer (1845- 1902), situat en un escenari que va del Tet al Fluvià, a banda i banda del Pirineu català, en un espai temporal entorn de l'any 1000 — llevat de 1 epíleg, contemporani del poeta—, data del sorgiment de l'entitat nacional catalana, esdevé encara avui, per la seva magnífica síntesi històrica, fabulosa, paisatgística i religiosa una veritable epopeia nacional catalana d'arrel romàntica: la del foragi- tament dels llocs sagrats dels nostres ancestres no sols dels guerrers sarraïns, que envaïren herèticament les terres de la Catalunya que no va poder ésser, sinó també dels esperits, goges i fetilleres que amb els encisos del paganisme les volien posseir.
En efecte, en aquesta obra de Verdaguer —qualificat, per Menéndez Pelayo com el poeta de más dotes narrativas de cuantos hoy viven en tierras de España—, on es barregen personatges histories i personatges fantàstics, ens presenta una triple aventura en els orígens de Catalunya: una aventura bèl·lica, gràcies a la qual, els comtes catalans medievals alliberen viles i pobles del genti- lisme sarraí; una aventura espiritual a favor de la sacralització i permanència d'una naturalesa capaç de vèncer la caducitat dels temples i monestirs humans, i, també, contra l'embruix de les seduccions paganes emblematitzat per les fades; finalment, una aventura religiosa atès que el gest de penediment hi esdevé espiritualment victoriós i serveix de conjur per a qualsevol altra mena de parany que pogués soscavar l'indestructible estabilitat d'aquells passats orígens gloriosos.

En Marçal, el germà petit de la Laia i en Pau, és un nen bo i tranquil. Quan els pares el deixen a la llar d’infants, s’hi queda content i se sap entretenir amb qualsevol joguina. Però què passa quan en Pau i la Laia li fan de cangurs? Entre altres coses, descobriran que fer-lo adormir o canviar-li els bolquers no és pas tan fàcil com semblava.

A l’escola han començat una campanya que es diu «Compte amb les deixalles!». En Pau, la Laia i els seus companys aprendran que la solució per a les deixalles: reduir, reutilitzar i reciclar, també pot ser ben divertida.

Fa uns mesos que l’àvia Mercè es va trencar la cama, però ara ja s’ha recuperat. Per celebrar-ho, avui, que és l’aniversari de l’àvia, en Pau i la Laia, amb els seus cosins i amics, han preparat una obra de teatre.