«Aires del Montseny és el primer llibre de Verdaguer que apareix després de tancar-se el conflicte entre el capella i la jerarquia. [...] L’espai extern, el Montseny i la Plana de Vic ¿La terra del poeta¿, encaixa perfectament amb el gir de la poesia de Verdaguer dels darrers anys cap els espais interiors, els dels records i els somnis, sempre amb un punt de nostàlgia i una gran delicadesa. [...] El tema del paradís perdut hi pren protagonisme, el de la infantesa i, sobretot, el bíblic, que ho engloba tot. [...] El llibre és, en molts aspectes, una reflexió sobre l’origen i el sentit de la poesia ...» (de la Presentació). L’edició reprodueix, també, les il·lustracions que acompanyaven l’edició original, signades per noms destacats de la pintura catalana de l’època.

Jacint Verdaguer, el poeta admirat i estimat, i un dels autors amb més projecció internacional, l’any 1895 va recórrer a la premsa progressista per defensar-se d’unes acusacions desproporcionades i denunciar la seva compromesa situació. Rebutjat pel seu protector, el marquès de Comillas, i amonestat pels seus superiors eclesiàstics, a causa dels seus contactes amb visionaris i exorcistes, va quedar pràcticament aïllat amb la prohibició de continuar les tasques sacerdotals. Llavors va escriure aquests articles que es coneixen amb el títol de En defensa pròpia, i que no només són el clam d’un home ferit sinó que constitueixen una fita cabdal del periodisme català i de la prosa catalana contemporània. Al centenari de la seva mort, presentem aquests documents editats i anotats pel doctor Narcís Garolera, que avui encara són motiu de discussions i conjectures i que donen testimoniatge d’un gran escriptor i poeta que, rebel, es va enfrontar a les pressions que volien limitar la seva independència i la seva llibertat.

Després de la publicació de Canigó, Verdaguer no donà a la impremta cap més llibre nou, en vers, fins al recull poètic que intitulà Pàtria (1888). El volum constituïa una mena d’autoantologia, amb temes, registres i formes característiques de tota la seva producció, i en venia a ser una síntesi i un balanç. A Pàtria, Verdaguer no canta tan sols les glòries i les gestes del passat de Catalunya, sinó que connecta de ple amb els problemes i les aspiracions del país de cara a un futur tant o més esplendorós. Així, l’oda “A Barcelona” és un cant al dret de la ciutat –capital de la pàtria- al progrés i a l’autogovern, sense abandonar els principis cristians que l’afaiçonaren i l’engrandiren en el passat.

En aquests contes els nens i les nenes hi trobaran explicades situacions quotidianes que podran identificar amb el seu propi món: les relacions amb la família i amb els amics, els hàbits a casa i a l'escola, etc. També descobriran quines són les aficions d'en Pau i la Laia, per què en Pau es diu així, la manera tan curiosa com va arribar en Terri a casa, què pot passar enmig de l'enrenou d'un trasllat de casa...
Els textos, entenedors i enginyosos, i les il·lustracions, molt riques en detalls, afavoreixen la comprensió i ajuden a fomentar l'hàbit lector.

En aquests contes els nens i les nenes hi trobaran explicades situacions quotidianes que podran identificar amb el seu propi món: les relacions amb la família i amb els amics, els hàbits a casa i a l'escola, etc. També descobriran quines són les aficions d'en Pau i la Laia, per què en Pau es diu així, la manera tan curiosa com va arribar en Terri a casa, què pot passar enmig de l'enrenou d'un trasllat de casa...
Els textos, entenedors i enginyosos, i les il·lustracions, molt riques en detalls, afavoreixen la comprensió i ajuden a fomentar l'hàbit lector.