Una de les manifestacions més belles de l?Esperit és sens dubte la que ens ha arribat sota el nom dels Veda, un dels corpus de literatura religiosa més antics de la humanitat, aparegut al nord de l?Índia entre el 2000 i el 1000 aC. Aquesta antologia és un compendi de la revelació vèdica, entesa com el desvelament de les profunditats que continuen ressonant en el cor de l?home modern, per tal que pugui adquirir més consciència del propi patrimoni humà, de les fonts del seu ésser personal, i que pugui servir com a litúrgia còsmica més enllà de fronteres artificials. A partir d?una selecció d?himnes vèdics, aquest llibre proposa un autèntic camí iniciàtic que, seguint el ritme de la vida del cosmos, ens porti al naixement de la vida plena en nosaltres. L?obra és una selecció de L?experiència vèdica (Fragmenta, 2014), la magna antologia dels Veda a la qual Panikkar va consagrar deu anys de la seva vida.

El cristianisme és un nom amb un significat ben concret. Aquest significat és el «concepte» de cristianisme. Molts s’aturen aquí i no arriben a penetrar en el concepte fins a assolir el cor mateix de la cosa. Se’ls escapa aquella realitat viva i misteriosa que hi ha sota el concepte mateix. Identifiquen el cristianisme amb una doctrina, un credo, unes formulacions dogmàtiques. I, evidentment, el cristianisme té una doctrina (que no és ni acabada, ni estàtica, ni petrificada d’una vegada per totes), però és molt més que això: molt més que un concepte, una essència o una sèrie de fórmules o dogmes.

El segon llibre de la trilogia «La Llum d’Artús» comença molt lluny d’on acabava Camins de nit, el primer volum. Però també s’hi retroba la Rut, la protagonista del primer llibre. És al castell de Montsegur. Pot semblar que és en un refugi segur, però la guerra ha encès el continent i les forces que la persegueixen són tossudes i tenen els tentacles molt llargs. Encara que la Rut sap que haurà d’enfrontar-se a nous reptes, no tot està en les seves mans. Això sí, en Marc l’Anxova, el seu guia i amic, està disposat a ajudar-la, encara que això comporti anar fins al forat més fosc de l’Imperi.

•

• Raimon Portell (Autor/a).
• Col·leccions: Juvenil>Altres;Temàtica: Aventures;Gènere: Narrativa;Edats: + 14 Anys;Àmbit Educatiu: Educació Secundària Obligatòria>Segon Cicle;IBIC: INFANTILES, JUVENILES Y DIDÁCTICOS>FICCIÓN E HISTORIAS REALES INFANTILES Y JUVENILES>Ficción general (infantil/juvenil);Fin Didáctico: Etapas educativas>Educación Secundaria>Educación Secundaria Obligatoria;Edad Lector: EDAD/NIVEL DE INTERÉS>Edad de interés: a partir de 14 años;

• Llibres infantils i juvenils>Diversos.

Lo que habitualmente se conoce como filosofía, la nacida en las riberas mediterráneas, ha reducido la llamada «filosofía de la India» a lo que podía encajar en los parámetros occidentales. Desde la atalaya de la cultura sánscrita clásica, este libro pretende presentar otro panorama que acaso pueda liberar a la filosofía del reducto monocultural que tiene en Occidente. Partiendo de la dicotomía postrenacentista entre filosofía y teología como la responsable de que una buena parte del quehacer intelectual de la India se haya considerado como «teología», Raimon Panikkar reflexiona, primero, desde una perspectiva occidental, y luego, desde la perspectiva índica, sobre las semejanzas y diferencias entre lo que viene llamándose filosofía. Incluso un estudio superficial de la civilización índica muestra su apasionada búsqueda de una sabiduría última que, al mismo tiempo, no mutile otros aspectos reales de la vida. Se encuentra un esfuerzo similar en la aventura occidental. Sin embargo, en ambas tradiciones se halla la doble tentación, por una parte, de descuidar los derechos de las esferas más inmediatas de la experiencia y, por otra, la reacción opuesta de marginar lo metafísico para dedicarse a lo físico. En conjunto, la primera tentación ha sido más poderosa en la tradición índica y la segunda en la occidental. Una filosofía para el tiempo presente no puede ser ni fuga mundi (un intimismo espiritualista y un enajenamiento de la condición humana) ni una adoratio mundi (una obsesión temporalista y un sofocamiento en la misma finitud humana). Un reto actual para ambas tradiciones consiste en dejar espacio para lo concreto sin descuidar lo último, en descubrir la ontonomía de las ontologías regionales sin olvidar la no-dualidad de la realidad, e incluso del conocimiento.

Elixir de los dioses es uno de los escasos libros acerca de las medicinas tradicionales del Perú. A caballo entre el trabajo de campo, el estudio fotográfico, el ensayo, la entrevista y el relato de viaje, el texto se centra en las tres grandes áreas culturales y antropológicas del país: la costa, la sierra y la selva. A través de la narración de los propios actores, el libro despliega de una forma muy amena, con rigor científico y empatía antropológica, el testimonio de diferentes chamanes o curanderos que utilizan las plantas sagradas ?como la ayahuasca o el tabaco? para sanar dolencias del cuerpo y el alma. Sus relatos aportan un testimonio valiosísimo sobre la medicina ancestral y ofrecen fórmulas para generar un uso consciente de los remedios sagrados. Elixir de los dioses constituye un testimonio único sobre unas tradiciones que se están transformando a gran velocidad.

Amb aquest llibre es publiquen en volum per primera vegada les lletres completes de Raimon, que abasten
tota la seva carrera, des del 1959 fins al 2017. Inclou totes les lletres escrites per Raimon, els poemes musicats de
poetes des de Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March fins a Salvador Espriu, i dues cançons escrites per altres autors i
enregistrades per Raimon: la versió catalana de Te recuerdo, Amanda, de Víctor Jara, i Se’n va anar, amb lletra de
Josep Maria Andreu. El volum es completa, en annex, amb els textos que han prologat o acompanyat les anteriors
recopilacions de les lletres, a càrrec de Manuel Sacristán, Joan Fuster, Salvador Espriu, Enric Gispert i Joaquim Molas.

Pendiente. Se añadirá próximamente.