Els sots feréstecs ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels períodes més productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una cruïlla: d’una banda, és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra, se situa enmig de la crisi política i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracàs de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camí de progrés col·lectiu.

En veinte sencillos pasos, una pequeña guía para redescubrir el placer de pasear sin prisas, sin preocupaciones, sin estrés; disfrutando de la naturaleza, inmersos en nuestras cavilaciones. Una ecoedición para iniciarse en el "movimiento slow".

En vinte sinxelos pasos, unha pequena guía para redescubrir o pracer de pasear sen présas, sen preocupaciones, sen estrés; gozando na naturaleza, inmersos nas nosas cavilacións. Unha ecoedición para iniciarse no "movemento slow".

El presente volumen, compuesto por cuatro artículos del autor publicados previamente en diferentes medios, se centra en la dimensión humana de la religión.
El primer texto nos habla de la conversión a la que están llamadas las religiones, ya que no tienen el monopolio de la dimensión religiosa del hombre, que resurge a pesar de las esclerosis culturales y de las mismas religiones. El segundo se refiere al estudio de las religiones, un estudio que no ha de separarlas del mundo, como sucede a menudo. El tercero se ocupa del cuerpo del hombre, hoy desgraciadamente castigado por quien lo convierte en ídolo o lo deprecia. Sin el cuerpo, la dimensión religiosa se evapora o se transforma en violencia. Por último, el autor nos habla de medicina y religión. Salud y salvación no han de confundirse, pero solo existen si se mantiene entre ellas una interdependencia armónica.
Según Panikkar, la tendencia a crear un ámbito estrictamente «religioso», separado del mundo y del cuerpo, beneficia a ideologías totalitarias en la ciencia y la política. El autor es un crítico radical del abuso de la tierra y del hombre en el que nos encontramos inmersos, pero ejerce esta crítica desde una visión de paz posible, experimentada, ineludible.

Cada vegada se senten més veus que parlen del final del capitalisme i de la necessitat d'abandonar els diners com a únic objectiu vital. Raimon Samsó, gran expert en desenvolupament personal, creu que una nova economia centrada en valors humans és possible, i que si reorientem les nostres prioritats en aquesta direcció aconseguim ser més feliços, espirituals i, també, més pròspers.
A Diner feliç trobaràs orientació i pautes per aquesta nova sensibilitat:
* Com generar ingressos responsables, sostenibles i feliços
* Com ens ajuda la banca ètica
* Cal assumir que el temps val més que els diners i que les persones són més importants que les coses
* Cal establir el benestar com a objectiu principal de la nova empresa
* Cal renovar-nos: dels valors decadents cap als valors emergents * Hem d'aprendre a ser líders des del cor i amb els nous valors
Amb el diner feliç tothom pot arribar a «la veritable prosperitat», en què no cal sacrificar res a canvi de la riquesa: es pot ser feliç, espiritual i alhora pròsper.