La història de la comissaria de Via Laietana és fosca i opaca. Una història marcada per la por, el silenci i la impunitat. Però avui la por queda enrere, el silenci comença a trencar-se i la impunitat es combat. Perquè és ara o mai: ni por, ni silenci ni impunitat. Al llarg dels anys i fins a dia d’avui, una gran quantitat d’acusacions de tortura i violència policial planen sobre l’edifici deixant-hi una ombra espessa, i aquest llibre mira d’aclarir-la gràcies a la veu de les dones. Elles ens expliquen el que hi van viure; les seqüeles físiques i emocionals d’aquell tràngol i quina relació tenen amb el record. Són relats de dignitat i justícia. Testimonis contra l’oblit que trenen una crònica corprenedora del que no hauria d’haver passat mai.

Arriba l?hora de dormir i també de llegir. El preferit de Serafina és El llibre blau, perquè només obrir les seves pàgines comença un viatge ple de sorpreses en el qual no hi ha límits ni se segueix un camí preestablert. A través del llibre blau, Serafina i el seu pare es deixen guiar per les preguntes que planteja l?aventura. Els desitjos de la protagonista, però també la superació de les seves pròpies pors i
la confiança en el seu instint, l?ajuden a orientar-se en un camí d?infinites possibilitats: «¿Em pregunto què descobrirem ara?». Una epopeia en la qual les paraules també juguen: «També podríem esperar el tren d?abans, si arriba amb retard... O el tren de demà, si s?ha avançat». Germano Zullo i Albertine uneixen novament el seu talent en una oda a la lectura que va més enllà de la simple consigna, oferint un manual excel·lent per gaudir d?aquest temps compartit.

Veig, veig, què veus? Piruletes que creixen
al mig d?un prat? Una planxa de surf en miniatura que ha sigut arrossegada per les onades? Una ungla gegant encallada en un mareny? Però això no pot ser! Aquest divertit títol de Raphäel Martin i Claire Schvartz ens convida a passejar pel bosc, la platja i la muntanya amb els ulls ben oberts, i descobrir enginyoses formes, no sempre fàcils d?identificar, que, sovint, desafien la nostra imaginació.
Corre! Obre el llibre i afronta?t al repte de resoldre més de quaranta endevinalles sobre tot allò que s?amaga, camufla i sorprèn de l?entorn natural. En la part esquerra de cada doble pàgina trobaràs enigmàtiques figures
(i alguna pista) que posaran a prova tots els teus coneixements. Per sort, la informació de la part dreta t?ajudarà a entendre el que estàs contemplant amb senzilles explicacions.

Una societat decent és la que té unes institucions que no humilien les persones subjectes a la seva autoritat, ni en vulneren els drets. Aquesta és la formulació genèrica que obre aquest assaig per, a continuació, desgranar tot un ventall de conceptes morals que ens permetin entendre la necessitat de fomentar una cultura del respecte.
Avishai Margalit no proposa una teoria política sinó una anàlisi, des de la sensibilitat, d?algunes de les idees fonamentals de la convivència dins la comunitat humana: la llibertat, la humiliació, l?abús, el bé, el mal, l?autonomia individual, les minories, el valor de les persones, el llenguatge, la pluralitat i la tolerància. Publicada originalment el 1996, La societat decent ha esdevingut una obra clàssica de filosofia moral i política contemporània.

Lliurement inspirades en la vida d'Agatha Christie, les aventures de Miss Agatha ens traslladen a l'Europa de la Belle Époque. En aquest primer volum Agatha i Archibald, el seu germà gran, coneixen als carrers de Londres a un jove orfe, Max. Tots tres investigaran la desaparició d'una misteriosa estatueta.

Una història molt entretinguda en què cal la participació dels lectors i les lectores.

Lliurement inspirades en la vida d'Agatha Christie, les aventures de Miss Agatha ens traslladen a l'Europa de la Belle Époque. En aquest tercer volum, «Enigma a l'Orient Express», tota la família Christie emprèn un viatge a l'emblemàtic tren! Quan comencen a produir-se robatoris estranys en aquest lloc tancat, s'inicia una trepidant investigació per a Miss Agatha.

Una història molt entretinguda en què cal la participació dels lectors i les lectores.

Com a complement del seu llibre «Cuina catalana oblidada del que encara es cou i es menja», Xesco Bueno reivindica ara la cuina que va arribar a Catalunya procedent de diferents onades migratòries des de la resta de la península durant la segona meitat del segle XX, una cuina nòmada i migrant, humil i alhora saborosa, apetitosa i suculenta.

Una cuina que reivindica els orígens, la identitat i alhora la integració. Bueno analitza quins d'aquests plats ja formen part del corpus culinari català i quan de temps ha de passar per considerar-los part de la cuina catalana.

Xesco Bueno afegeix petits apunts autobiogràfics en aquest recorregut: dels seus orígens i el dels seus pares, de la taula de casa seva, dels seus inicis als fogons, de la funció social dels restaurants... Xoricets, entrepà de calamars, torreznos, gaspatxo, migas, pop a la gallega, polvorons, ametlles garapinyades, rosquilles. Uns sabors per llepar-se'n els dits.

Lliurement inspirades en la vida d'Agatha Christie, les aventures de Miss Agatha ens traslladen a l'Europa de la Belle Époque. En aquest segon volum, «Desaparició a París», Agatha, el seu germà Archibald i el jove Max descobreixen les meravelles de la capital francesa. Quan una nit a l'Òpera Garnier una ballarina desapareix misteriosament, tots tres s'endinsen en una investigació que els portarà després de les bambolines de l'òpera i l'Exposició universal.

Una història molt entretinguda en què cal la participació dels lectors i les lectores.

«QUALSEVOL NOVA NOVEL·LA DE JULIAN BARNES ÉS UN ESDEVENIMENT LITERARI.» - _SUNDAY TELEGRAPH_ En Neil, actor mediocre, ja divorciat i amb una filla, no podia imaginar la transcendència que aquell curs universitari tindria en el seu futur. S'hi va matricular pensant que li mancava alguna cosa, que havia de posar un cert ordre a la seva vida. I la fascinació per l'Elizabeth Finch va capgirar-ho tot. Aquella professora -«digna, elegant, intimidadora, autèntica»- va eixamplar la seva mirada sobre el passat, les relacions humanes o el sentit moral d'Occident. Anys després, la mort de l'Elizabeth va forçar en Neil a capbussar-se en els seus escrits personals i, de retruc, en la història de l'emperador romà Julià l'Apòstata. Barnes ho ha tornat a fer. Amb Elizabeth Finch s'ha endinsat en els racons més profunds de l'existència humana i, d'una manera que només la literatura pot aconseguir, ha posat sobre la taula algunes de les grans preguntes sobre la felicitat, la veritat, la construcció d'una biografia, l'amistat entre una dona i un home, l'admiració pel saber i, en definitiva, el sentit de la vida. Perquè «hi ha coses que depenen de nosaltres i d'altres que no», i hauríem d'aprendre a distingir-les.

PREMI NOBEL DE LITERATURA 2022 En primera persona i concentrada, Annie Ernaux relata una relació amorosa amb un home jove (algú que «hauria pogut ser el seu fill»). Una experiència que la va transportar a sentir-se, com en un mirall vital, la noia «escandalosa» que Ernaux va ser durant la seva adolescència. I els lectors hi retroben, pàgina a pàgina, els seus temes predilectes: l'afirmació de la seva llibertat com a dona, la reivindicació de l'origen humil, la revolta contra les convencions socials, el desig d'experiències noves i fortes... Ernaux creu que només ens defineix la memòria, i per capbussar-se en el seu passat sense complaença, desplega un estil eixut i objectiu que trasbalsa els lectors. Tot per reviure i «salvar alguna cosa del temps que ja no tornarà». TRADUCCIÓ DE VALÈRIA GAILLARD