- Escrit per un psicòleg infantil especialista en intel·ligència emocional. - Per a nens i nenes d’entre 4 i 8 anys. A en Lucas i a la Maria els agrada molt estar amb l’àvia, però un dia va emmalaltir i van haver de portar-la a l’hospital. Al final, es va morir. Saps què és la mort? I un tanatori? Vols descobrir-ho amb en Lucas i la Maria? L’anestèsia emocional que predomina en la societat i en algunes famílies posa moltes traves a l’hora d’integrar de manera sana la mort. Encaixar la mort d’un ésser estimat ens costa molt, sobre tot als adults, tot i que els infants també poden manifestar de maneres diferents que no han acceptat que la persona ha mort. No existeix una manera ideal o perfecta d’explicar la mort als nostres fills, però el més important és que l’explicació sigui sincera i segueixi una sèrie de característiques que afavoriran l’elaboració d’un dol sa. El conte és una eina clau per explicar la mort i acompayar els infants en el dol, ja que proporciona un relat amb recursos que ajuden a entendre la situació per la que passen els protagonistes. Així mateix, els elements que conté permeten treure a la llum parteix de l'univers interior del petit/a lector/a: - Preguntes que fomenten la reflexió i el desenvolupament de la intel·ligència emocional. - Element de transició a buscar per les pàgines del conte. - Joc per als petits lectors. - Recomanacions per adults.

Les dones negres en situacions de violència se situen al centre de les dues obres que presentem en aquest volum. A qualsevol (2008), una jove comença a explicar-nos en temps present la quotidianitat d?un dia ordinari a la seva família fins que assassinen el seu germà al carrer amb un ganivet i la situació ens confronta amb els prejudicis racials. A tara (2013), tothom es creu amb dret a dir a l?Elayne què hauria de fer i deixar de fer, què hauria de pensar, amb qui hauria de parlar i on hauria d?anar; intuïm, darrere de cadascuna de les paraules, un subtext de dolor i profunda angoixa.
debbie tucker green (amb minúscules per decisió de la mateixa autora) és una de les veus més rellevants i innovadores de la dramatúrgia britànica actual, inèdita fins ara en català. La seva escriptura és poètica, rítmica i rabiosament política.

Joaquim Cabot és un constructor de somnis. Es podria dir que a banda del seu prestigiós ofici de joier, que va elevar la marca Cabot a l?altura de les grans orfebreries europees, la seva ?joia? més gran va ser la de l?edifici del Palau de la Música. Va presidir l?Associació Orfeó Català quan aquesta va fer un salt organitzatiu i es va plantejar construir una seu permanent i un auditori, que encara avui és una de les meravelles modernistes més emblemàtiques de Barcelona i un referent en programació musical a tot el continent. Cabot és un barceloní amb vocació universal, capaç d?aplegar mitjans i voluntats per fer possibles les realitats, i també va poder vèncer les èpoques de repressió i autoritarisme que li va tocar viure. Un orfebre, escriptor, poeta, promotor, polític, líder social, mecenes i excursionista, un home idealista però al mateix temps obsessionat a materialitzar els somnis: com va expressar el dia de la inauguració del Palau de la Música, dirigint-se als escèptics: "Veniu, obriu els ulls, esteneu les mans, contempleu i toqueu el que no fóreu capaços de somniar?.

El primer llibre de la sèrie Gos Pudent ara en una edició gran de luxe. Et presentem en Gos Pudent. Viu en un cubell d?escombraries, fa olor de sardines, està ple de puces i el seu pèl sembla una catifa vella. I per si no fos prou, és un gos bastant ximple. Però malgrat tot això, té un cor molt gran i és pur optimisme i alegria. L?adoraràs!
La sèrie Gos pudent compta ja amb 10 volums, dels quals s?han venut més de dos milions d?exemplars a França, on és tot un fenomen. Ha estat traduït a més de 20 idiomes.

«Qualsevol periodista que no sigui tan estúpid o tan pagat de si mateix per no veure les coses sap que allò que fa és moralment indefensable. És una mena d?entabanador que explota la vanitat, la ignorància o la soledat de la gent, que se?n guanya la confiança i la traeix sense remordiments.» Així comença aquest llibre polèmic que Janet Malcolm va publicar el 1989 i que ha esdevingut un clàssic en el món del periodisme contemporani. Utilitzant com a teló de fons el litigi entre el periodista Joe McGinniss i Jeffrey McDonald, un metge acusat d'assassinar la seva dona i les seves dues filles, l?autora tracta en profunditat l?irresoluble dilema d?escollir entre l?ètica i la recerca de la veritat. La capacitat d'anàlisi i d'autocrítica implacable de Malcolm, juntament amb el seu gran talent per al reportatge i la construcció intel·ligent de la intriga fan que la lectura d'aquest llibre s?apropi més a l?experiència de llegir una novel·la negra que no pas un assaig sobre periodisme.

Elvira Elias Cornet (Barcelona, 1917 - Arenys de Mar, 2016) és considerada avui una de les dibui-xants i il·lustradores de literatura infantil més destacades del país entre les dècades dels cinquanta i setanta del segle xx. Filla del pintor, caricaturista, crític i historiador de l'art, Feliu Elias -el popular Apa-, Elvira creix i es forma en un ambient familiar i social del tot propici al cultiu de les arts. Després dels estudis a Llotja, tornada de l'exili, treballa com a figurinista a la casa de modes El Dique Flotante. D'allí, es llença al camp de la il·lustració infantil, de primer amb l'editorial Juventud, on comença a donar mostres d'un estil refinat i elegant per l'acurada documentació amb què preparava cada obra. De la seva relació amb l'Editorial Ariel, en sobresurten, especialment, les il·lustracions per a la versió de Joan Sales de Tirant el Blanc (1954). Els quasi cent anys viscuts per Elvira queden esbossats en aquest recorregut personal i col·lectiu per una Catalunya d'abans i de després de la guerra, amb tots els efectes morals i materials que aquest conflicte comportà.

La Lucie té tretze anys i ja no pot més. No suporta viure un dia més a casa seva amb en Michi, el nou nòvio de la seva mare que ha capgirat el fràgil equilibri familiar amb les seves notetes d?autoajuda tretes d?internet i els seus monòlegs interminables. El seu germà Janni està raríssim i, per postres, la mare li ha demanat que li cedeixi l?habitació a en Michi. Està decidit: vol independitzar-se i anar-se?n a Berlin a viure amb la Bernie, l?única parella de la seva mare que realment valia la pena. Ara només li falta reunir els diners, i quan veu un anunci de feina molt ben pagada com a passejadora de gossos sent que li ha tocat la loteria. Però resultarà que l?anunci no és el que sembla, i la Lucie viurà una aventura espectacular que li farà veure la fina línia que separa la realitat de la bogeria absoluta. La Lucie és una heroïna meravellosa i inoblidable, desacomplexada, valenta i amb tot el coratge que cal per atrevir-se a ser diferent.

La Gaia neix en una família pobra ofegada de problemes: la mare, l'Antònia, és una dona lluitadora i orgullosa, de caràcter fort i intransigent, que té cura tota sola del marit discapacitat i dels quatre fills, el primer dels quals va tenir quan era tot just una adolescent. És una mare omnipresent, dominant i implacable, i ensenya els fills a lluitar i a no tirar mai la tovallola, a anar sempre amb el cap ben alt i no abaixar la guàrdia. Així creix la Gaia, pèl-roja i rabïuda com la mare, desconfiada i sovint cruel, saltant d’un pis a un altre i enfrontant-se cada dia a un món que no té res per oferir-li ni l’acceptarà mai. L’aigua del llac no és mai dolça és una novel·la d’iniciació colpidora i dura, plena de ràbia, violència i bellesa, narrada amb una prosa elegant i precisa i una llengua acurada, sovint poètica i profundament sensible.

Los dueños de una conejita se ausentan por un día y la dejan en el balcón. Ella entra sigilosamente en la casa y? ¡Empieza la aventura! Se sienta a comer, ve una película de dibujos animados, se maquilla frente al espejo, se disfraza con un bonito traje,? hasta que se queda dormida. Por la mañana, regresa al balcón, ¡pero deja pistas de su travesura! Una historia moderna que evoca al famoso cuento clásico Ricitos de Oro. El artista coreano Ho Baek Lee tiene un estilo delicado, etéreo, despojado de artificios. Crea un personaje entrañable, tan tierno que dan ganas de sacarlo del libro y achucharlo. Los niños se divertirán mucho con este libro y se sentirán identificados con el personaje transgresor. Además, los que sufren al separarse de sus mascotas por un rato, temiendo que lo pasen mal, ya pueden imaginar que, a veces, los muy pillos, convierten la casa en un parque de atracciones.

Una mañana lluviosa, dos gatitos con ganas de jugar encuentran una pequeña nube enganchada en la rama de un árbol. La cogen con mucho cuidado para que no se rompa y se la llevan a su mamá. La mamá amasa la nube, la divide en redondos bollitos y los mete en el horno. ¡Los panecillos de nube están listos! ¿Los gatitos podrán comérselos? ¿El papá los probará? ¿Esas esponjosas delicias saldrán volando? ¿Qué pasa cuando comes pan de nube? Pan de nube es el primer libro de esta gran artista coreana, donde ya se ve el deseo de encontrar nuevos modos de expresión visual. Los protagonistas, una familia de gatos, están hechos con papel y cartón y luego son fotografiados. Heena Baek consigue un contraste magistral entre el mundo plano y el tridimensional llevándonos al mundo mágico de lo cotidiano. Un libro para los que tienen la cabeza en las nubes, para los que se aburren los días de lluvia, para todas las familias?