Lillebror vive en un piso de un edificio de Estocolmo y lo que más desea en el mundo es tener un perro. Karlsson vive en el tejado, en una casita escondida detrás de la gran chimenea. Es, según él mismo, guapo, inteligente, perfectamente regordete y está en la flor de la vida. Además, tiene una pequeña hélice en la espalda y por eso puede volar. Lillebror adora a Karlsson, pero su madre, su padre, sus hermanos mayores y sus amigos, están convencidos de que Karlsson es una invención de Lillebror. Karlsson se ríe y dice: «Ellos sí que son una invención».En cuanto Karlsson apareció en la vida de Lillebror, todo se volvió fantástico y emocionante

¡Nadie sabe celebrar un cumpleaños tan bien como Pippi! Tommy y Annika van a la fiesta en Villa Villekulla donde Pippi ha preparado muchos pasteles, tartas y galletas. Cuando todos han merendado juegan a saltar por los muebles sin tocar nunca el suelo, y luego descubren fantasmas en el ático. Un divertidisimo libro de Pippi con un contenido extra de cumpleaños que incluye juegos y recetas.

¿On és la força transformadora del feminisme avui dia? Aquesta és la pregunta que es proposa respondre Rosi Braidotti en aquest assaig, posant en un primer pla la política d?esperança i l?ètica afirmativa dels moviments feministes, és a dir, la capacitat d?abraçar la diferència i constituir comunitats i subjectes humans alternatius. El feminisme posthumà és una força radical. La justícia, el respecte i la solidaritat continuen sent el seu centre, i la crítica i la imaginació, les seves millors armes. Ara, més que mai, cal situar les seves reivindicacions en el marc de la condició posthumana i postantropocèntrica contemporània per dibuixar els nostres futurs possibles.

Novel·la de novel·les sobre la persistència de la memòria col·lectiva. Un cabdell de vides mogudes per les passions, contra la repressió dels desitjos i a favor de la dignitat de l?ésser humà. Tres novel·les d?aprenentatge d?un adolescent en els temps més foscos que constitueixen el gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina. No són frases de farciment. La trilogia de Julià de Jòdar que va arrancar el 1997 amb L?àngel de la segona mort (la segueixen El trànsit de les fades i El metall impur) va acumular cinc dels principals premis literaris del país, va causar una sotragada feliç en el panorama literari català i ha quedat com una parada imprescindible en qualsevol llista de les millors obres del nostre segle. Aquesta edició la reuneix per primera vegada en un volum, exhaustivament revisada ?de fet, reescrita? per l?autor.
L?entrada tardana de Julià de Jòdar a la literatura catalana, sent un jove de cinquanta-cinc anys, va ser una de les més impactants de la història recent. «El crític té dret a sentir-se desconcertat i fins imaginar-se en una situació paral·lela a la de començaments de segle, quan la irrupció de Víctor Català descol·locà l?ordre assenyat del ram de la crítica», deia Isidor Cònsul després de llegir el primer llibre de L?atzar i les ombres, ara fa vint-i-cinc anys. A partir de llavors, Jòdar va emprendre un abassegador tour de force narratiu durant tres lustres, fins que amb El desertor en el camp de batalla anunciava, justament, la seva deserció literària. Comanegra ja el va convèncer d?escriure Els vulnerables (2018), que podria considerar-se una preqüela juganera de l?obra magna que teniu a les mans. I mai se sap. Potser aquest gran prestidigitador entre ficció i realitat encara ens depara més sorpreses.

?Mireu ?va xiuxiuejar la Rata Dormidora, i tots van seguir amb la mirada on assenyalava amb la pota. De sobte, alguna cosa va brillar en la superfície del llac, d?un negre blavós; i van veure el reflex d?una estrella que, arran d?una ondulació en l?aigua, va brillar com una pedra preciosa. A cada moment n?apareixien de noves, fins que al final tot el llac va lluir com en una faula bella i misteriosa.

Publicat per primera vegada el 1944 als Estats Units, ?Tothom ho va veure? és le primer dels quatre llibres que la fotògrafa Ylla i l?escriptora Margaret Wise van realitzar conjuntament. En les seves magnífiques imatges, lectors i lectores descobriran les reaccions d?animals grans i petits, ferotges i mansos, salvatges i domesticats, davant alguna cosa que van presenciar. Mentre uns ho fan amb sorpresa, altres no poden evitar saltar als braços de les seves mares. El text juganer de Margaret Wise manté el suspens fins a les darreres pàgines, arrencant-nos un somriure i convidant-nos a la reflexió.

Hola, em dic Kike i sóc un nen amb molta imaginació. Aquesta és la història de com la meva mare em va ensenyar a divertir-me amb el que abans em feia por. Un pas de rosca als contes de monstres i els llibres sobre pors amb un toc intimista de superació i de normalització de la discapacitat d?un nen que va haver de fer-se amic de les seves crosses.

Gemma Casamajó i Solé (La Portella, 1974) és poeta, periodista i professora a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on coordina el màster en Periodisme Literari, Co- municació i Humanitats, i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. A més, ha exercit de crítica literària i es dedica a l’escriptura i a la comunicació a la cooperativa l’Apòstrof. Ha publicat els reculls de poesia Bloc de notes (1999), premi Les Talúries, i Terra campa (2 0 1 4), premi de poesia Jordi Pàmias.

Tot està nevat. Una velleta amb cara de follet prepara el pa dolç de Nadal: només ella en coneix la recepta, i cada hivern les criatures celebren les festes a la seva cuina. Però aquest any l?espera una visita inesperada: és la Mort que ha vingut a endur-se-la. La velleta necessita acabar la seva feina i distreu la Mort fent-la servir de tastadora. Per sort, és llaminera:
de mica en mica es deixa endolcir.
Els pans daurats de la velleta és una faula nadalenca sobre la mort, la tendresa i
el plaer de menjar.

En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat crea el major centre d'informació i propaganda que ha tingut mai Catalunya. Es tracta del Comissariat de Propaganda, un organisme sense precedents que neix amb l'objectiu que la veu institucional del govern català no quedi sepultada entre la propaganda franquista i la del govern de la República. Fruit de molts anys d'investigació, Ester Boquera reconstrueix l'esforç ingent que va fer aquesta institució pionera, que va utilitzar les tècniques publicitàries més innovadores per lluitar contra el feixisme i defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals. Aquest apassionant relat descobreix com la Generalitat, conscient de les necessitats de cada moment, va anar modulant la seva estratègia comunicativa per adaptar-la al batec de l'opinió pública i als esdeveniments socials, polítics i militars. Jaume Miravitlles va liderar l'equip multidisciplinari i políticament plural que ho va fer possible. Aquest llibre també recupera més de 300 noms de persones que hi van treballar, un exercici necessari per treure'ls de l'anonimat i dignificar l'excel·lent feina que van fer enmig de grans adversitats.