«En Gideon Cross va arribar a la meva vida com un llampec en la foscor? Era guapo i encisador, atractiu i seductor. Em vaig sentir atreta per ell com mai no m?hi havia sentit per ningú en tota la meva vida».
Sexy, addictiva i seductora, la sèrie Crossfire consolida el seu gran èxit internacional i es devora amb avidesa.
Amb milions de lectors a tot el món, Sylvia Day és una de les autores més llegides del moment.

?Els secrets signifiquen tant com la persona amb qui esculls compartir-los.
El primer que volia fer el matí que tot va canviar era girar-me cap a ell i explicar-li. Dir-li. Contar-l?hi tot. Buidar el cap. No hi havia ningú altre al món amb qui desitgés tant compartir el secret. Però no ho vaig fer.?
El cadàver d?una dona apareix en un lla de localitat de Skövde. Tres dones, dues periodistes locals, Ing-Marie Andersson i Julia Almliden, i l?agent de policia Anna Eiler investigaran el cas. Les tres amaguen alguna cosa, però només una d?elles és capaç de preparar a sang freda un crim encara més atroç que el que pretén resoldre.
No podràs deixar de llegir fins que esbrinis quina de les tres està planificant la mort de la persona que ha convertit la seva vida en un infern, el seu pare.

«Necessito desesperadament un somni, perquè sense un somni  no es va enlloc»
Aquell instant de felicitat són uns focs artificials que t?il·luminen i et recorden que el que tens és important, l?instant és allà, l?has d?aprofitar.

En un futur no gaire llunyà, estarà prohibit enterrar els nostres morts per falta d?espai a la Terra. Només els més rebels o idealistes, intentaran trencar aquesta norma castigada amb duresa. Isobel, una d?aquestes rebels, arriba a un dels últims cementiris amb la intenció d?enterrar la seva mare. Ha aconseguit aturar durant algunes hores el procés, però d?aquí a dos dies, com a molt tard, haurà  d?incinerar-la tal com obliga la llei.
Per a la noia aquest cementiri es converteix en un paradís on creu que és possible fer realitat el seu desig, i Travis, l?enterramorts, és la seva darrera oportunitat i esperança. Però, al mateix temps, suposa per a ella la perdició.
Gerard Guix s?inspira en els mons distòpics de tres obres de la ciència-ficció, 1984 de George Orwell, Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Els androides somien xais elèctrics? De Philip K. Dick, per situar-hi la seva faula futurista, encara que l?ambient, els personatges i la història s?acostin més al món tortuós dels Cims borrascosos d?Emily Brontë o als contes gòtics d?Edgar Allan Poe.