978-84-120418-1-1
Ya sé vestirme sola
Elena Odriozola Belástegui
Editorial: Ediciones Modernas El Embudo Fecha de publicación: 04/11/2019 Páginas: 22Formato: Cartoné
www.paquebote.com > Zola
Un libro genial para ayudar a los más pequeños a familiarizarse y comprender el evangelio que leemos en misa,
Gizonezkoek aktiboki parte hartu behar dute gizarte eredu demokratikoago eta berdintasun-zaleago baten eraikuntzan: emakumeek eta gizonezkoek eskubide eta ardura berberak edukiko dituzten, aukeren berdintasuna emaitzen berdintasun bihurtuko den eta emakumeen aurkako indarkeria sinbolikoa eta erreala egongo ez den gizarte eredua.
Abiapuntu honetatik diseinatu eta ebaluatu dugu emakumeen aurkako indarkeria aurrezaindu eta sexismoaren deuseztatzea bilatzen dituen tresna bat, gizonezkoen sentsiberatasuna pizteko taldeak zuzendu dezaketen gizonak kontzientizatzeko eta gaitzeko. Gida honen lan saioetan analisia eta ezagutzaren bereganatzea bateratzen dira sistema patriarkalaren eta sexismoaren analisi sozio-kultural eta politikoarekin eta baita nor bere buruaren lanarekin eta bizipenekin ere.
Lan era honen bitartez aldaketak maila ideologikoan zein psiko-emozionalean eragin nahi dira, analisi kritikoa eraiki naturalizatua izan dena antzemateko, eguneroko aurreiritziak eta azalpen murriztatzaileak zein desitxuratzaileak antzeman eta baztertzeko. Emakumeentzat zein gizonentzat desegoki, desorekatu eta kaltegarriak diren egoerei aurre egin eta normaltzat ez jotzea eta gizon bezala beren identitatea eta nortasuna zein parametroetan eraikiak izan diren aztertzea bilatzen da ere bai; era berean, emakumeen eta gizonezkoen arteko harremanak –zein gizonezkoen artekoak– nola eta nondik eraiki dituzten eta zein jokabide kaltegarri, zapaltzaile… barneratu dituzten ohartzea eta aldatzea proposatzen da. Honekin batera, norberaren zein ingurukoen emozioak eta beharrak ezagutu eta egoki adierazteko eta enpatizatu, zaindu, hartatu eta harreman justuak, elkarkoiak eta berdintasunarekiko zentzuzkoak garatzeko helburua barnebiltzen du.
Los hombres deben asumir un papel activo en la construcción de un modelo de sociedad más democrático e igualitario, en el que mujeres y hombres tengan los mismos derechos y obligaciones, donde la igualdad de oportunidades se traduzca en igualdad de resultados, y en el que la violencia simbólica y real contra las mujeres no tenga cabida.
Desde este presupuesto, se ha creado y evaluado una herramienta que, a través de la concientización y capacitación de hombres (que podrían sensibilizar a otros hombres), pretende contribuir a la prevención de la violencia contra las mujeres y a la erradicación del sexismo. Se trata de una guía cuyas sesiones de trabajo combinan el análisis y la adquisición de conocimientos, con el análisis socio-cultural y político del sistema patriarcal y el sexismo, así como con el trabajo personal y vivencial. A través de esta metodología, se pretenden promover cambios a nivel ideológico y psicológico-emocional; realizando un análisis crítico que permita encontrar el significado de lo que ha sido naturalizado, y que ayude a desechar explicaciones de la vida cotidiana que simplifican, reducen, distorsionan u ocultan sus orígenes, llevando a aceptar como inevitables, como la ?forma de ser de las cosas?, situaciones perjudiciales, desequilibradas y/o desiguales para las mujeres y los hombres; y abordando aspectos emocionales y vivenciales vinculados a la forma de sentirse y desarrollarse como ?hombres?, a las relaciones hombre-mujer y hombre-hombre, a las dificultades para identificar los comportamientos dañinos generados desde este modelo interiorizado de ser ?hombre?, y a las dificultades para reconocer y expresar las emociones propias y ajenas, para empatizar, atender, cuidar y desarrollar relaciones igualitarias, justas y solidarias.
Atacada brutalment a l’època per la seva indecència, La taverna descriu, en paraules de l’autor, «l’ensorrament fatal d’una família obrera dins del medi corromput dels nostres barris pobres». Al París del luxe i la disbauxa, que és també el París de la gana i la misèria, hi trobem Gervaise Macquart, una planxadora vinguda de la Provença que només desitja pujar honestament els seus fills i fer una vida normal. Però l’ambient implacable de les zones més humils de la ciutat, simbolitzat pels alambins de les tavernes -vertaderes màquines d’alcoholitzar-, engoleix tothom sense contemplacions, de manera que li és gairebé impossible lluitar contra l’ebrietat i la deixadesa persistents i contra la mesquinesa de l’entorn.
En el París febril y deslumbrante del Segundo Imperio todo el mundo habla de Naná, la nueva estrella del Teatro de Variedades. Su atractivo es irresistible, su ambición, enorme, pero más allá del brillo de la vida mundana se ocultan también la miseria, el sufrimiento y las tragedias personales. Símbolo de la decadencia de la Francia de su época, Naná es también el prototipo de la mujer fatal y de la cortesana sin escrúpulos sentimentales.
L'any 1894, Alfred Dreyfus, un capità francès, jueu i alsacià, va ser acusat d'haver lliurat secrets militars a Alemanya. Amb proves molt poc consistents, un tribunal militar el va apartar de l'exèrcit i el va desterrar a l'illa del Diable. Dos anys després, es van conèixer indicis sòlids de la innocència de Dreyfus, un simple cap de turc pels seus orígens i la seva religió. Émile Zola comprèn la transcendència del cas i s'hi aboca de ple: «Callar és de covards», escriu. I el 13 de gener de 1898 publica l'article «J'accuse...!» -possiblement el més famós de la història- al diari L'Aurore, en forma de carta dirigida al president de la República. Aquesta edició recull els nombrosos articles que Zola va escriure al llarg de tres anys. Sempre va defensar la innocència absoluta de Dreyfus, destapant l'escàndol i acusant directament els militars, jutges i polítics d'encobrir una injustícia per preservar els interessos de l'exèrcit i de l'Estat. La denúncia valenta d'un intel·lectual que va sacsejar un país i que encara avui manté la seva vigència.