Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espècie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, àgils i obsessius, permesos i prohibits, atàvics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en aparent dispersió, són expressió d?una única passió: viure. L?impuls de la vida desplegant-se en nosaltres i expressant-se a través nostre. La respiració, la gana i la set, l?amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement, la crida personal i la pregària són els àmbits en què l?autor desplega la seva particular antropologia del desig, entès com un anhel, un èxtasi que ens condueix fora de nosaltres mateixos vers un bé sempre més gran que aspira a la unió amb l?Ésser total. El desig essencial no apunta a l?eliminació o la repressió del desig, sinó al seu continu transcendiment.

Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espècie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, àgils i obsessius, permesos i prohibits, atàvics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en aparent dispersió, són expressió d’una única passió: viure. L’impuls de la vida desplegant-se en nosaltres i expressant-se a través nostre.
La respiració, la gana i la set, l’amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement, la crida personal i la pregària són els àmbits en què l’autor desplega la seva particular antropologia del desig, entès com un anhel, un èxtasi que ens condueix fora de nosaltres mateixos vers un bé sempre més gran que aspira a la unió amb l’Ésser total. El Desig essencial no apunta a l’eliminació o la repressió del desig, sinó al seu continu transcendiment.

La nostra època és òrfena de grans relats. Tota comunitat, poble i cultura es reconeixen en les gestes dels personatges que encarnen els valors que els fonamenten. Estem necessitats de referències arquetípiques on puguem veure com cobren vida el sentit
i les virtuts en què creiem i que ens sustenten. Quan som davant d?una història edificant, ens edifiquem a nosaltres mateixos. A la vegada, necessitem veure?ns reflectits en els processos de transformació dels que ens precedeixen, perquè la nostra vida és un guió inacabat. Tot plegat ens impulsa a confiar que, igual que passa en les vides dels personatges que se?ns narren, al final se?ns revelarà el sentit de l?aparent caos en què vivim. Això només ho sabrem quan acabarà el recorregut, no mentre el recorrem. Per això, un relat acabat ens calma i, fins i tot, ens guareix de les ferides de la confusió, de la incertesa i del sense sentit. Aquest llibre constitueix una meditació a partir de la vida d?Ignasi de Loiola. Ignasi encarna l?arquetip del pelegrí, que engloba l?heroi, el savi i el sant. En cada ésser humà i en les comunitats que formem hi ha temps i espai per a les tres coses. Xavier Melloni ens convida a confrontar-nos-hi, perquè és quan ens exposem al que ens passa, quan arribem al fons del que vivim, que som traspassats i transformats per allò que experienciem.