Jaume Roig va nàixer a València els primers anys del segle xv i va gaudir d’una trajectòria vital d’un reconegut prestigi social com a metge i administrador. Amb l’Espill, Jaume Roig signa un dels llibres més importants del segle xv. Es tracta d’una de les obres més ambigu?es, complexes i difícils d’interpretar de la literatura catalana i, al mateix temps, en paraules de Jaume Vidal Alcover: “una de les més enginyoses, més amenes, gracioses, curioses, divertides i, tot cal dir-ho, brutals de la nostra literatura”. L’Espill és una novel·la en forma d’autobiografia fictícia que permet arribar a conclusions diverses, segons vulgues llegir-la des del punt de vista de la misogínia, de la moralitat o la didàctica; o bé, des del vessant de l’humor, la comicitat i l’entreteniment. La nostra edició és una adaptació a la prosa actual que pretén acostar l’Espill a un lector no especialista que, potser, pot trobar dificultats en el vers original i en la llengua del segle xv.

Monstruos o humanos... ¿quién yace en el corazón de las tinieblas? Una historia de ciencia ficción y suspense que nos adentrará en los misterios de una nave a la deriva.

Todos los adultos a bordo del Leviatán han muerto, y solo dos alumnos saben que la ayuda no va a llegar. ¿Deberían avisar a sus amigos e intentar encontrar juntos una salida a esta situación tan desesperada? ¿O, por el contrario, sería mejor buscar solos la cámara de criogenización, ya que es su única posibilidad de sobrevivir a este infierno? Futaba al final convence a Kazuma para que guarde silencio, pero sin querer mete la pata y todos se enteran de la triste verdad...

A partir de ahora, nada podrá impedir que los chicos a bordo del Leviatán se maten entre sí en una batalla por la supervivencia.

• ISBN: 9788460064930 / 846006493X
• Estado: Bueno.
• Presentación. Pedro Sáinz Rodríguez.

Conferencia pronunciada en la Fundación Universitaria Española (Madrid) el día 25 de abril de 1974.

En bus, en avió, en tren o en ferry les narracions d’Ítaca i el japonès salten de país en país, de temps en temps, d’història en història. Una classe magistral, un experiment, una illa, una autòpsia o unes orquídies serveixen per a interpretar amb humor l’absurditat del món i la conducta humana, per dibuixar la fina línia que separa la realitat dels nostres somnis, la solitud i la cerca de l’amor, l’erotisme. Són individus anònims, gent que no acaba de trobar el seu lloc, persones intrèpides, dones modernes o artistes molt reconeguts els que es mouen en escenes quotidianes i lleugeres o en escenes traumàtiques o fins i tot tràgiques.