La revolución digital ha llegado a la odontología. Esta obra muestra lo eficientes que pueden ser las herramientas digitales y los flujos de trabajo asociados, que en definitiva mejoran la eficiencia de la clínica y la calidad de los tratamientos ofrecidos. Con un gran contenido gráfico, se tratan tanto los conceptos básicos como los protocolos sistemáticos con una aplicación inmediata.

El conjunt d’articles reunits en aquest volum d’homenatge al professor Vicent Simbor Roig amb motiu de la seua jubilació es proposa com una mostra de la seua llarga dedicació a l’estudi de la narrativa catalana contemporània. Si bé és cert que no ha descurat l’estudi dels altres gèneres, la novel·la i el conte han anat atraient de manera progressiva la seua atenció fins a convertir-lo en un dels especialistes més reconeguts en el camp de la narratologia catalana. De la seua ja llarga producció l’autor mateix ha decidit escollir aquest setze articles, que ofereixen un seductor recorregut per la nostra narrativa de principi a fi del segle xx. Regal, en forma d’homenatge a l’autor, i regal també per a tots aquells lectors interessats en un coneixement detallat i intel·ligent de l’evolució de la nostra narrativa contemporània.

A quaranta anys de la recuperació de les institucions culturals arriba l’hora de fer balanç. L’ebullició col·lectiva dels vuitanta ha derivat en una cursa de talents on Barcelona no fa de capital. La institucionalització ha provocat una cultura impopular, internacional i turística, la professionalització ha acabat en precarietat, la mercantilització en banalitat i l’economia ha fet de la cultura una estratègia urbanística. Si la particularitat cultural catalana havia estat un baluard de les classes populars, durant la transició es dissol en un embolic d’identitats i l’ús del català entra en una recessió irreversible. Si la salut democràtica d’un país es mesura per la capacitat d’explorar el llegat compartit, hem fabricat una andròmina monumental que no fa el fet. Amb un estil irònic i enrabiat, Marc Roig ha escrit un llibre polèmic que farà posar vermells els responsables culturals.

Aquest libre vol acompanyar-te a seguir el camí pel Maestrat, que el conegues, que el trepitges, potser que te l?arribes a estimar. De totes maneres, al final, seràs tu qui faràs o no el teu recorregut. Els viatges són els viatgers una vegada més.
El Maestrat no és un lloc remot, ni exòtic; aquí no hi ha lleons ni tribus, no calen vacunes ni passaports. Tot i així, o per això mateix, mereix ser divulgat. És una manera de fer país, és una manera de salvar alguns llocs de l?oblit, potser una garantia que en algun moment determinats indrets van existir i potser serà una manera de concedir-los un cert futur.

Joaquín de Lacroix nos dice en el prólogo de este libro: "El reino de Valencia posee una cantidad considerable de montes y bosques, más o menos poblados de árboles que se reproducen por sí mismos; pero los continuos cortes, talas y quemas exceden en número a los árboles que nacen espontáneamente. Se experimenta en general la escasez de las maderas, y el excesivo precio de ellas, de las leñas y carbones irá cada día en aumento si no se remedia el daño." Entendiendo el autor y la Real e Ilustre Sociedad de Amigos del País de Valencia la importancia de este asunto para el Estado, emplearon los medios a su alcance para establecer un sistema de Montes que pudiera adaptarse posteriormente a las demás provincias, con las alteraciones necesarias como consecuencia de las diferentes situaciones, clases de terreno e industrias propias de cada territorio.