“Bere bizitza pribatuaren hogeita hamargarren urteurrenean, Vostxovi kontua eskaini zioten existentziarako baliabideak eskuratzea ahalbidetzen zion tailer mekaniko txikian. Kaleratze-aginduan honako hau idatzi zuten: ekoizpenetik baztertzen zutela, batetik bere gorputzari makaltasunaren hazkunde bat eta, bestetik, lanaren dinamika globalaren testuinguruan pentsakortasun bat igarri zizkiotelako”. Horrela hasten da Lubakia, XX. mende hasierako errusiar surrealismoaren maisulana. Antiutopia izeneko literaturaren azpigeneroan kokatu izan da. Lubakian gizakiek gizatasun gutxi erakusten dute. Animalien, haizearen, zuhaitzen izaera, berriz, oso gizatiarra da. Kolektibizazioa, bosturteko planak, ildo ideologikoak, doktrinamendua, iraultzarekiko erlijiozko fedea… Ezerezetik gizaki berria sortzea posible ote da? Platonov ezezkoan dagoela dirudi.

Andréi Platónov (1899-1951), especialista en regadíos hasta 1928, autor de obras negativamente criticadas a partir de 1929, padre de un un hijo fallecido a los diecisiete años tras su regreso del «Gulag», corresponsal de prensa durante la II Guerra Mundial, enfermo de tuberculosis desde 1944, barrendero y tramoyista en los últimos años de su vida, escribía sobre la libertad como deber de todo hombre, sobre la insoportable carga que supone ser libre y sobre la dialéctica de la pasión que impregna nuestro mundo. Autor de obras como «Las esclusas de Epifán», su primer libro, y «La excavación», que, como «Chevengur», Platónov nunca llegó a ver publicada.
A lo largo de veinte años Platónov corrigió, con interrupciones, «Chevengur», pero no llegó a redactar las pruebas definitivas. La obra se publicaría por primera vez en Rusia a principios de 1988, en Francia en 1996, y la traducción que ahora ofrecemos es la primera que se edita en castellano. Confluyen en «Chevengur» la atroz experiencia colectiva de la terrible sequía que golpeó las regiones más ricas en cereales en la primera mitad de la década de 1920, la idea de que el hombre es un ser metafísico y la visión apocalíptica —profundamente rusa— que no concibe la existencia de grandes esperanzas sin los holocaustos que las acompañan.

En los albores mismos del nacimiento de la filosofía. PLATÓN planteó, utilizando la dúctil forma del diálogo, buena parte de los principales problemas que han ocupado desde entonces al pensamiento filosófico. Traducido y prologado por Óscar Martínez García, este volumen recoge tres interesantes piezas platónicas. La APOLOGÍA DE SÓCRATES constituye el hermoso relato que hace Platón del juicio y condena de su maestro en el año 399 a.C. El diálogo MENÓN trata esencialmente sobre la teoría de la reminiscencia, según la cual el conocimiento no es otra cosa que el recuerdo de experiencias anteriores. Finalmente, el CRÁTILO estudia el nexo complejo que existe entre lengua y realidad y si es posible desvelar la verdad por medio de las palabras.

A Txevengur hi han fet la revolució. Pagesos pobres, delegats del Partit, milicians i rodamons, fascinats per les notícies que els arriben, s'hi acosten per comprovar de primera mà com és el comunisme. Els personatges que hi apareixen —homes sencers, tendres i valents— són arquetips d’una realitat nova, contradictòria i difícil. Concentren els sentiments d’un poble esgotat pel sofriment de segles i que de sobte es veu empès com una locomotora imparable cap al socialisme. Amb una passió que s’encomana, els protagonistes es precipiten cap a tot allò que encarna el progrés —la ciència, la tècnica, les màquines— i recorren les estepes per estendre la revolució. És la seva única raó de viure. Els pagesos, aïllats, analfabets i endurits, entenen el que poden i els més pobres ho posen en pràctica: el socialisme «al peu de la lletra» pren unes formes delirants. Els paisatges de la immensa Rússia, barrejats amb els desolats interiors dels homes que hi viuen, donen a aquesta obra un poder magnètic. Txevengur és una obra imponent. La seva prosa també vol transformar la manera d’escriure. La matèria agafa vida i les associacions de mots i d’estructures són grans experiments per fer una nova literatura.