Els darrers casos clínics del doctor Oliver Sacks, neuròleg i divulgador científic, exposen un ventall de
disfuncions del cervell humà que no només impacten per la seva implícita versemblança, sinó especialment pel fet que
són tan reals que semblen impossibles. En aquest meravellós compendi d'històries clíniques provinents de la consulta
d'un dels més prestigiosos neuròlegs del món, entre d'altres, s'hi descriuen els casos d'un home que no va aconseguir
veure-hi en tres dimensions fins als cinquanta anys, d'una pianista que sobtadament és incapaç de llegir les notes
d'una partitura, d'una anciana que mai no ha estat capaç de parlar tot i haver esdevingut una destacada figura en el si
de la seva comunitat...

El cervell i les seves possibilitats continua sent un dels enigmes científics més intrigants per al conjunt
de la humanitat. En aquest terreny, Oliver Sacks no tan sols és un expert mundial de primer ordre, sinó que també s'ha
erigit al llarg dels anys en un dels principals divulgadors dels secrets de la ment i de la consciència. Seguint la
línia oberta fa dues centúries per la tradició dels anecdotaris clínics, a L'home que va confondre la seva dona amb un
barret descriu amb precisió casos reals del seu dia a dia com a neuròleg: la síndrome de Tourette, l'autisme, l'agnòsia
visual, la malaltia de Parkinson, l'esquizofrènia, etc.

Els pacients de malalties neuronals, fan "viatges" cap a indrets inimaginables. En aquesta obra Oliver
Sacks ofereix el retrat de set d'aquests viatges, entre els quals, un artista que perd tot sentit del color en un
accident de cotxe però que troba la força creativa en el blanc i negre; i un professor autista que s'ha construït una
carrera a partir de la seva comprensió intuïtiva del comportament animal, un cirurgià consumit pels tics compulsius de
la síndrome de Tourette excepte quan opera. El doctor Sacks s'ha tret la bata blanca i ha deixat l'hospital per anar a
buscar els seus pacients en el seu entorn.

Al llarg de segles, els metges s'han sentit fascinats per les moltes formes de la migranya, i especialment
per les al·lucinacions visuals o aures -similars, en molts sentits, a les que es produeixen per mitjà de drogues
al·lucinògenes o els deliris- que sovint precedeixen una migranya. En aquesta edició revisada (1992) del seu primer
llibre (1970), el doctor Sacks ens descriu aquestes constants al·lucinatòries i allò que revelen sobre el funcionament
del cervell, partint d'avenços recents en la teoria del caos i la simulació neuronal. La migranya, escriu, ens pot
ajudar a conèixer més bé els secrets de l'organització neuronal i els sistemes d'autoorganització de la natura -
descrits recentment pels investigadors del caos- que sovint romanen amagats en la nostra quotidianitat.

Diario de Oaxaca es un libro de viajes muy poco convencional. Su autor, el prestigioso neurólogo y escritor
Oliver Sacks, relata en estas páginas la expedición de diez días que emprendió, a principios de 2000, a la región de
Oaxaca, en México, con los miembros de la Sociedad Americana del Helecho, una treintena de personas de muy diversos
origen y condición, unidos por el amor a las pteridofitas. Es ésta la evocación de un viaje a un paraje ubérrimo -
setecientas variedades de helechos crecen en esta provincia mexicana-, y aunque el libro está lleno de curiosidades
científicas, Sacks, observador avezado, no se limita a la naturaleza. Gastronomía, oficios, rituales y vestigios de
antiguas civilizaciones desfilan por la narración bajo el singular prisma del neurólogo. Con Diario de Oaxaca, Oliver
Sacks se aparta de su temática habitual para dejar testimonio, con brillante prosa, de su pasión por la historia
natural y su admiración por la riqueza y la diversidad de la cultura humana.

Diario de Oaxaca es un libro de viajes muy poco convencional. Su autor, el prestigioso neurólogo y escritor Oliver Sacks, relata en estas páginas la expedición de diez días que emprendió, a principios de 2000, a la región de Oaxaca, en México, con los miembros de la Sociedad Americana del Helecho, una treintena de personas de muy diversos origen y condición, unidos por el amor a las pteridofitas. Es ésta la evocación de un viaje a un paraje ubérrimo - setecientas variedades de helechos crecen en esta provincia mexicana-, y aunque el libro está lleno de curiosidades científicas, Sacks, observador avezado, no se limita a la naturaleza. Gastronomía, oficios, rituales y vestigios de antiguas civilizaciones desfilan por la narración bajo el singular prisma del neurólogo. Con Diario de Oaxaca, Oliver Sacks se aparta de su temática habitual para dejar testimonio, con brillante prosa, de su pasión por la historia natural y su admiración por la riqueza y la diversidad de la cultura humana.

La música ens trasllada a les altures i a les profunditats de l'emoció. Ens pot persuadir de comprar alguna cosa o recordar-nos la nostra primera cita. Ens pot treure de la depressió quan no hi ha altra cosa que ho faci. Ens pot fer ballar sense parar. Però el poder de la música va molt molt més enllà. Efectivament, la música ocupa moltes més àrees del nostre cervell que el llenguatge dels humans som una espècie musical. Compassius i absorbents, els contes d'Oliver Sacks sobre persones que s'han d'adaptar a les més diverses malalties neurològiques han canviat substancialment la manera com pensem els nostres cervells i l'experiència humana. A Musicofília, l'autor examina el poder de la música a través d'experiències individuals de pacients, músics i gent ordinària trobem els casos d'un home a qui va tocar un llampec i que de sobte es va sentir impellit a convertir-se en pianista als 42 anys; el dels nens que pateixen la síndrome de Williams, que tenen un sentit hipermusical des del naixement; el de les persones amb amúsia, per a qui una simfonia sona com un concert de pots i paelles, i el d'un home la memòria del qual només abraça només un arc temporal de set segons, per a tot excepte per la música.