Likóvrissi és un poble de grecs cristians sota domini turc, a principis del segle XX. Cada set anys, per Setmana Santa, s?hi interpreta un Misteri en què els paisans fan de Crist i d?apòstols. El pope els alliçona perquè s?impregnin dels seus papers: es tracta de llegir un xic, no gaire, els Evangelis i de fer una vida decent mentre preparin la Passió.
Però la gràcia del text s?encomana a la viuda de vint anys que es prostitueix, al pastor que baixa de la muntanya, al cafeter i al marxant... Ella és Magdalena, ell Jesús, els altres Jaume i Pere; un sentiment nou els uneix com els dits d?una mà. I quan al poble arriba una corrua de gent famèlica que ha sobreviscut a una matança, aquell sentiment els dicta de plantar cara als notables que volen treure?s de sobre els refugiats.
"Aquesta novel·la, que passa tota ella en un poblet perdut al fons de l?Anatòlia, un racó de món oblidat de la resta de l?univers, és potser la més universal del nostre segle.? JOAN SALES

Es 1922 y los habitantes de Likóvrisi, en Anatolia, se disponen a celebrar la Semana Santa con una representación dramatizada de la Pasión. El reparto de papeles recae en el Consejo de Ancianos, que elige al joven Manoliós para encarnar a Cristo. Entretanto, los habitantes de una población cercana, arrasada por el ejército otomano, se refugian en Likóvrisi, lo que crea divisiones entre los vecinos: mientras que el pope y los Ancianos se niegan a acogerlos, los aldeanos más modestos, escogidos para representar a Cristo y sus apóstoles, acuden en su ayuda, y este acto de caridad trastocará la apacible vida del pueblo.
En esta magnífica tragicomedia Nikos Kazantzakis muestra, con su característica lucidez y fuerza, cuán perturbador resulta atenerse fielmente a los valores del cristianismo, y con ello desenmascara la hipocresía de las instituciones religiosas y civiles. Todo indica que, si Cristo volviera a visitarnos, habría más de uno dispuesto a lavarse las manos y muchos a crucificarlo de nuevo.

El cristianisme és un nom amb un significat ben concret. Aquest significat és el «concepte» de cristianisme. Molts s’aturen aquí i no arriben a penetrar en el concepte fins a assolir el cor mateix de la cosa. Se’ls escapa aquella realitat viva i misteriosa que hi ha sota el concepte mateix. Identifiquen el cristianisme amb una doctrina, un credo, unes formulacions dogmàtiques. I, evidentment, el cristianisme té una doctrina (que no és ni acabada, ni estàtica, ni petrificada d’una vegada per totes), però és molt més que això: molt més que un concepte, una essència o una sèrie de fórmules o dogmes.

Libro profético, cosmogónico y escatológico, El libro de Henoch es uno de los apócrifos más apasionantes que nos ha legado la antigüedad. Se trata de uno de esos textos de los que todo el mundo habla, pero que prácticamente nadie ha leído. Una de las obras que ha suscitado mayor interés entre los estudiosos del simbolismo y el esoterismo. El misterio de Seól, morada de las almas de los muertos, los gigantes y su relación con las hijas de los hombres, la caída de los ángeles, así como numerosos temas que el texto bíblico canónico toca solamente de pasada, aparecen tratados en esta obra con una precisión y una claridad casi escandalosas.

Gala Dalí va ser una dona que es va voler ella mateixa secreta. Mentre els homes amb qui va compartir la vida guanyaven en notorietat fins a esdevenir figures universals, ella triava mantenir-se a l’ombra, fins al punt de generar una imatge de dona freda, altiva, egoista, inaccessible. En realitat, Gala va ser una dona molt diferent. En aquesta narració biogràfica, Monika Zgustova desvela la dona decidida, valenta i apassionada que va saber perseguir amb determinació els seus anhels i acompanyar decisivament els tres homes que, al seu costat, arribarien a ser grans figures de la poesia i l’art universals: Paul Éluard, Max Ernst i Salvador Dalí. Per a tots tres, Gala va ser molt més que la seva amant: va ser la companya que treballaria amb ells la seva obra i la criticaria, i qui els va donar la força i la confiança per consolidar-se com a grans creadors. Els tres els va conèixer quan tot just tenien entre 17 i 30 anys. I va ser a través de Gala i amb Gala que van arribar a ser el que foren. Monika Zgustova treu a la llum aspectes fins ara ignorats o poc coneguts de la vida de Gala: la relació amb el seu pare adoptiu i la seva família; la influència que en ella va tenir l’amistat d’adolescència amb la poeta Marina Tsvetàieva i la germana d’aquesta, Àssia; de quina manera la Revolució bolxevic de 1917 i els anys previs la marcaven per sempre; com als 22 anys creuava l’Europa de la Primera Guerra Mundial, des de Moscou fins a París, per retrobar-se amb el seu estimat, Paul Éluard; com, per amor a Salvador Dalí, ho deixa tot i se’n va a viure en una cabana vora el mar a l’hivern, sense cap comoditat, i és a punt de morir a causa d’una pulmonia. D’aquest llibre emergeix, doncs, una Gala molt més complexa, rica i apassionant del que fins ara es coneixia: el retrat d’una dona que va trencar amb els estereotips de la seva època per esdevenir una de les dones més decisives en l’art i la literatura del segle xx.

Gala Dalí fue una mujer que se quiso ella misma secreta. Mientras los hombres con los que compartió su vida ganaban en notoriedad hasta convertirse en figuras universales, ella optaba por mantenerse en la sombra, hasta el punto de generar una imagen de mujer fría, altiva, egoísta, inaccesible. En realidad, Gala fue una mujer muy distinta. En esta narración biográfica, Monika Zgustova desvela a la mujer decidida, valiente y apasionada, que supo perseguir con determinación sus anhelos y acompañar decisivamente a los tres hombres que, junto a ella, llegaron a ser grandes figuras de la poesía y el arte universales: Paul Éluard, Max Ernst y Salvador Dalí. Para los tres, Gala fue mucho más que su amante: fue la compañera que trabajaría con ellos su obra y la criticaría, y quien les dio la fuerza y la confianza para afianzarse como grandes creadores. A los tres los conoció cuando tenían entre los diecisiete y los treinta años. Y fue a través de Gala y con Gala que llegaron a ser lo que fueron. Monika Zgustova saca a la luz aspectos hasta ahora ignorados o poco conocidos de la vida de Gala: la relación con su padre adoptivo y su familia; la influencia que tuvo en ella la amistad de adolescencia con la poeta Marina Tsvetáieva y la hermana de esta, Asia; de qué manera la Revolución bolchevique de 1917 y los años previos la marcaron para siempre; cómo a los veintidós años cruzó la Europa de la Primera Guerra Mundial, de Moscú hasta París, para reencontrarse con su amor Paul Éluard; cómo por amor a Salvador Dalí se fue a vivir con él a una cabaña junto al mar en invierno, sin comodidad alguna, y una pulmonía estuvo a punto de acabar con su vida. De este libro emerge pues una Gala mucho más compleja, rica y apasionante de lo que hasta ahora se conocía: el retrato de una mujer que rompió con los estereotipos de su época para convertirse en una de las mujeres más decisivas en el arte y la literatura del siglo xx.