L'arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en què la pedra és el material bàsic empleat. Són edificacions realitzades dins d'un món agrari amb una economia de subsistència, un món rural avui ja desaparegut.
La Conca de Barberà és molt rica en aquest tipus d'arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l'ús i aprofitament a què estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural.
És un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes dècades que està en desús i que pateix agressions constants.
Tot aquest ric patrimoni arquitectònic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l'ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagès es troba en fase d'abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.

Sobre Literatura española, su historia y sus autores, se han escrito numerosos e importantes manuales. Se podría decir que sabemos todo sobre el devenir histórico que condiciona el pensar de cada época, y de la producción de poetas y escritores inmersos en las distintas tendencias, así como de su biografía. Pero hay un aspecto que queda, no pocas veces, relegado a un segundo plano: los géneros y subgéneros literarios. En esta historia de la Literatura española los autores se presentan clasificados según el género al que su obra pertenece, bajo treinta y siete epígrafes: once para la lírica, diecisiete para la narrativa y nueve para el teatro. La composición tipográfica que ofrece Castalia posibilita abarcar visualmente el epígrafe del género y los autores que a él pertenecen. Cada capítulo cuenta con una introducción en la que, de un modo claro y preciso, se enmarcan los hechos históricos, culturales y lingüísticos de la época que se estudia; es fácil situar al autor en este entramado ideológico, conviviendo con políticos, escritores contemporáneos, modas, tendencias, etc. Las obras de mayor significación literaria disponen de un comentario, más o menos extenso según el caso. Finalmente, se aportan un índice de autores y otro de subgéneros que facilitan el manejo de la obra.