La inspectora Marja Batelaar s’enfronta a un complicadíssim cas de mort violenta que, originat als carrers i canals d’una Amsterdam captivadora, la farà viatjar per una Europa on el passat fosc d’unes èpoques de joventut retornarà per sacsejar-ho tot. Marja haurà de desfer un nus de maldat, vexació i obsessions malaltisses que empresona la família Witsen i les seves amistats, en aparença un grup de professionals liberals amb una vida plàcida i acomodada. Marja Batelaar, a més, veurà com les relacions amb la seva família més directa tornen a complicar-se perquè cap dels seus membres encara no ha paït la terrible mort del seu germà Willem.
"Dibuix a les fosques" és una novel·la policíaca minuciosa, de recerca pacient, com un treball de rellotger que malda per encaixar les peces encara que calgui recórrer molts llocs i rescatar molts oblits.

Jaume Benavente (Barcelona, 1958) és llicenciat en Belles Arts i ha treballat com a dibuixant, auxiliar de biblioteques, documentalista i conservador de museus. És autor d’una quinzena de títols, entre els quals destaquen les novel·les i els dietaris de viatges, i ha estat guardonat amb diversos premis literaris. Dins del gènere negre i policíac cal esmentar la publicació de El quadern de Nicolaas Kleen (2010), l'inici d'una sèrie de narrativa negra al voltant del personatge de la inspectora de policia holandesa Marja Batelaar i que té per escenari principal la ciutat d'Amsterdam i alhora el paisatge europeu.

Marja Batelaar es una joven inspectora de la sección de homicidios de la policía regional de Amsterdam. Nacida en una familia culta de origen judío, y de carácter retraído, vive sola en una casa del Jordaan, un barrio bohemio de Amsterdam, a gusto con sus libros, su amistad con Louise -una artista que vive en un barco- y su relación sentimental en la distancia con Franz, su novio alemán, que vive en Berlín. Una lluviosa mañana de invierno, Batelaar se hace cargo, junto a Jan Laagsveld -un policía más experimentado que ella- de la investigación de la muerte de una inmigrante, Suzanne Vitéz, en la pensión Diderot, en el centro de la ciudad, así como de la desaparición de su misterioso acompañante. El caso se cierra en falso y Laagsveld es destinado a otro asunto de mayor importancia, pero Batelaar se resiste a olvidarse de Vitéz. Sin apenas amigos entre los demás policías de la sección de homicidios, para quienes es una intelectual, Batelaar se adentra en un mundo de sombras, en el que se mezclan los ambientes cosmopolitas y de clase alta de Amsterdam, los intereses criminales y la presencia de sus propios fantasmas del pasado, como es el asesinato irresoluto de su hermano años atrás.

Con la excusa de terminar una traducción, Cèlia Vidal, una
escritora barcelonesa, decide huir de la ciudad y se traslada
a Lisboa para pasar el invierno. Allí conoce a Eusebio Sena,
hombre ya en edad madura, antiguo profesor en Madeira,
que fue represaliado en el pasado por la dictadura de Salazar.
Eugenio Sena es un personaje singular, que ha vivido un largo
periplo existencial, con un halo de misterio que escapa a la
grisura y a la mediocridad y que intriga a Cèlia Vidal.
A partir de las voces del ex profesor y de la escritora, dos extranjeros
en la Lisboa actual, el autor recrea magistralmente
el mundo perdido de Sena en Madeira, pone en pie diversos
personajes y fantasmas que han cruzado por su vida azarosa,
y nos expone las dudas y los anhelos de Cèlia Vidal, mientras
una sensación de extrañeza planea sobre esta historia
de traiciones políticos y amores frustrados enmarcada en
una Lisboa cuya magia –magníficamente plasmada por el
autor– empapará el ánimo del lector.
Es una novela muy bien escrita, con tonos líricos, poética,
llena de nostalgias y, a la vez, de serenidad, con honduras
anímicas muy bien desarrolladas, sin retórica ninguna.

En Mario Cassalis, un noi de setze anys, viu amb la seva família al barri de l’Havana Vella, on s’enfronta a les penalitats de la vida quotidiana a Cuba. En Mario no renuncia als seus somnis, un dels quals és viatjar algun dia a Praga i conèixer la neu. Procurant no cridar gaire l’atenció de la policia, en Mario es dedica a la venda ambulant. En aquest univers havà, tropical i opressiu, que és la vida d’en Mario i la seva família, hi ha altres personatges, entre els quals destaquen la doctora Irina Amuruy i la seva filla, la Sira, una noia que vol ser arquitecta per tornar l’esplendor als edificis havans i de qui en Mario s’enamora; la senyora Evelina Martinell, una mestra retirada que viu sola en un casalot del Vedado i que li farà descobrir Kafka; en Waldo Quiroga, un historiador que confia encara en un canvi sense violència; el Negro, un inquietant delinqüent i confident de la policia, i, sobretot, en Jacobo Valdemar, un home gran, crític amb el govern castrista, antic atleta, excombatent a la guerra d’Angola, aficionat a les velles pel·lícules i a les novel·les d’aventures, propietari d’un taller semiclandestí de bicicletes i que revela a en Mario la història de la sirena del riu Almendares. La vida d’en Mario experimenta un gir quan rep l’encàrrec de la Seguretat de l’Estat perquè espiï en Jacobo Valdemar, de qui les autoritats es malfien. La por assalta en Mario, ja que, si no accepta l’encàrrec, la seva família patirà represàlies. No vol trair el seu amic, però també sent l’impuls de descobrir quin misteri s’amaga darrere d’aquest home que tant amoïna la policia política. Una novel·la sobre la vida actual a l’Havana, sobre l’amistat, el descobriment de l’amor, els principis morals i la força de la il·lusió, els somnis i el desig de sobreviure a l’opressió política i la grisor. Una novel·la realista i alhora poètica.