El llibre Solidaritat Catalana i Espanya és la primera obra, des del llunyà 1970 (quan Joaquim de Camps i Arboix va publicar el seu treball pioner), dedicada al tema d’un dels moviments de més rellevància de la nostra història contemporània, el naixement d’una Catalunya política que volia donar al país una veu pròpia i diferenciada, alhora que col·lectiva. El llibre dóna fe de la decisiva presència de les veus republicanes en el procés de formació i l’impuls de la Solidaritat Catalana, i matisa el paper hegemònic que fins ara s’ha atorgat a la Lliga. L’obra, constitueix un estudi inèdit sobre l’intent d’inserció d’aquest moviment català dins una Hispània Nova en què es fes valer la identitat de les seves diverses nacions i regions, diríem un precedent de l’Espanya de les autonomies, de l’«Espanya plural». És per això que el llibre dedica una especial atenció a la projecció d’aquest alè regeneracionista català al País Basc, Galícia, el País Valencià i Andalusia. L’obra, a més, seguint l’esperit del mateix moviment solidari, és plural, resultat de l’esforç d’un conjunt d’acadèmics de diverses universitats hispàniques, sobretot de Catalunya, però també de Galícia, el País Basc i Andalusia.

«A xustiza pola man» achega unha panorámica sobre as formas de conflitividade e violencia cotiá na Galicia contemporánea. Partindo dunha óptica común, inténtase comprender a sociedade a través dos conflitos e dunha das súas posibles derivacións, a violencia, entendida esta non como unha manifestación de irracionalidade, senón como síntoma das oposicións e loitas de poder inherentes a calquera comunidade. En definitiva, preténdese expoñer unha visión afastada dos estereotipos que afondan nunha Galicia resignada aos designios do poder imperante. «Un análisis novedoso, detallado y coherente sobre la violencia en el pasado que descubre las diferentes caras de la violencia, sus mutaciones y el lugar central que ha ocupado en la historia». Óscar Bascuñán Añover (Universidad Complutense de Madrid). «Uma obra de leitura indispensável e urgente para quem deseje pensar a Galiza num tempo longo, além dos estereótipos sobre o conflito e a violencia». Paula Godinho (Universidade Nova de Lisboa).
«No tempo do retorno da política do medo e do neofascismo, estudar a violencia contribúe a suspender a súa aparente irracionalidade e axuda a entender o pasado e o noso presente». Álex Alonso Nogueira (City University of New York).

Un documento único sobre a pedagoxía galega nos anos da Segunda República. A descuberta dos cadernos escolares do mestre de Teo (A Coruña) Bernardo Mato Castro (asasinado polos fascistas en 1936), elaborados polo seu alumno Antonio Rial Gallego, permítenos coñecer o traballo desenvolvido nas aulas naqueles días tan cheos de esperanza e innovación no eido educativo, e que tan pouco durarían... Dous historiadores, especialistas en memoria democrática, Miguel Paz Cabo e Víctor M. Santidrián Arias, levan a cabo un detido estudo destes cadernos, dos que aquí se reproducen máis de cen páxinas. Ofrécennos unha análise do ensino na II República, do labor de Bernardo Mato como mestre e como militante, e do seu dramático final, con reveladores documentos como o propio «Expediente de Depuración» do docente.