El gener de 1939, a finals de la Guerra Civil espanyola, Josep Maria Trias i Peitx ?aleshores secretari general d?Unió Democràtica de Catalunya? s?exilià a França, d?on ja no retornaria mai més. L?allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l?oblit d?un home d?acció, incombustible, que entre 1939 i 1944 va protagonitzar dues iniciatives d?ajuda als refugiats ?primer als de la Guerra Civil espanyola i després als de la Segona Guerra Mundial? fins ara del tot desconegudes. Entre 1939 i 1940, dins del Comité national catholique de secours aux réfugiés d?Espagne, va treballar per al reagrupament de famílies que s?havien separat en creuar la frontera francesa, va posar en marxa colònies infantils per als nens refugiats i va aconseguir treure més de 25.000 refugiats dels camps integrant-los en el mercat laboral francès. Posteriorment, al capdavant de la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés, va treballar braç a braç amb els quàquers, hostatjant refugiats de la Segona Guerra Mundial en pobles francesos semiabandonats. Una lluita contra l?adversitat, plena d?obstacles, però marcada per la valentia, el coratge i el compromís.

Faltan pocos días para que el papa Benedicto XVI visite la ciudad de Valencia. La capital del Turia se prepara para el evento y los medios de comunicación y personalidades políticas se engalanan para la ocasión. Sin embargo, algo acontece que va a trastocar esta gran ocasión. El día 3 de julio, alrededor de las 13.00 h, un convoy del metro se sale incomprensiblemente de las vías entre las estaciones de plaza España y Jesús provocando numerosos muertos y heridos. El accidente pilla por sorpresa a todo el mundo y lo que iba a ser, para algunos, una semana de fiesta y alegría corre el peligro de convertirse en una semana triste y gris. La narración sigue el recorrido de tres familias golpeadas por tal acontecimiento, de cómo pasan del caos de las primeras horas a la incertidumbre, la perplejidad, el abandono por parte de las instituciones y las luchas por dirimir responsabilidades, para acabar en el olvido por parte de una ciudad y de un país entero. Ignorados por casi todos, unas cuantas familias deciden constituirse como asociación y durante más de diez años harán de la lucha social su bandera para conseguir justicia.

El 3 de juliol del 2006, sis dies abans de la visita del papa Benet XVI, el subsòl de València vivia el pitjor accident de metro de la història d?Espanya. Les vies de l?estació de Jesús es van endur 43 vides, van ferir de gravetat 47 persones i van deixar trencades centenars de famílies. A la superfície, els representants institucionals s?afanyaven a passar pàgina davant de l?arribada imminent del summe pontífex. La versió oficial de la fatalitat s?imposava, el blindatge governamental obstaculitzava les investigacions i una capa densa d?oblit s?estenia sobre la tragèdia. No obstant això, davant de l?abandó de les institucions, les víctimes sempre van mantindre la dignitat i l?esperança. Mes rere mes, durant vora deu anys, es van concentrar a la plaça de la Mare de Déu per a demanar justícia. 'El dia 3' és la història d?una lluita contra el silenci i l?oblit i contra la mentida programada. 'El dia 3' és la història de la lluita d?unes famílies, com la teua o la meua, que es van veure obligades per les circumstàncies a mobilitzar-se per a trobar respostes. 'El dia 3' és la història d?una gran onada de solidaritat, del despertament d?una societat.