La història de les terres de l?actual Catalunya comença abans de Crist, i fins i tot abans de l?ocupació dels romans a la península Ibèrica. Comença amb el primer poble que, del contacte amb altres cultures de la mar Mediterrània, va aprendre a fixar la seva llengua en un codi escrit. Tot i que encara no s?ha pogut desxifrar la llengua escrita dels ibers, gràcies als testimonis clàssics i al treball dels arqueòlegs sabem moltes coses de la seva manera de viure dels pobles repartits per tota Catalunya. La Catalunya ibera és la primera pedra per entendre d?on venim. El primer llibre que acosta als infants la importància de la cultura ibera a Catalunya. Núria Armengol (Vic, 1986) és Cap de Biblioteca a l?Institut Amatller d?Art Hispànic i autora, amb Comanegra, dels llibres divulgatius La Catalunya industrial i La Barcelona gòtica, i del poemari Fractura (El Buc, 2017). Clàudia de Puig (Barcelona, 1983) va formar-se a a l?Escola d?Arts i Oficis Llotja i ha il·lustrat, amb Comanegra, La llei del mirall per a joves (2013), El tresor de la Fageda (2012) i La Catalunya industrial (2016).

Aquest llibre vol explicar el segle XIX a Catalunya des del punt de vista de la industrialització. Catalunya es va industrialitzar abans que la resta d’Espanya, és legítim fer-ho notar, i cal saber i recordar que tenim un ric patrimoni industrial, que és una part indispensable de la nostra història recent. Cal recordar, també, que Catalunya va viure amb Espanya tot el daltabaix polític del segle, el pas de l’antic règim a la liberalització, tot i que l’estira-i-arronsa entre els que es van resistir al canvi i els que volien una revolució es va mantenir sempre i més enllà del XIX. El llibre es divideix en capítols que parlen de diferents temes, però també ofereixen una lectura cronològica: des de la situació de la indústria catalana abans de la guerra del Francès fins al Desastre del 98, la guerra de Cuba. LA CATALUNYA INDUSTRIAL ÉS LA CLAU PER ENTENDRE ELS REPTES DE L’EMPRENEDORIA ACTUAL I LA REIVINDICACIÓ OBRERA D’ABANS I ARA.

Este libro no responde ni al tremendismo que impregna el presente histórico ni a la nostalgia de un mundo antiguo. Es una aproximación -tan inteligente y profunda como sintética- al mundo interior. Es a la vez una síntesis del resurgir de las expectativas del espacio interior como una propuesta pedagógica para introducir la dimensión interior en la escuela y en los institutos, como un mecanismo de maduración personal e intelectual de los alumnos.  Aquí se exploran todas las acepciones y vías para abrir y abrirse al espacio interior. Se habla de la apelación al conocimiento de uno mismo, de las acciones y conocimientos no tangibles (sentir y disfrutar de las cosas internamente), de abrir vías al conocimiento sapiencial, tan diferente del científico-técnico, «donde saber y (de)gustar son muy cercanos». Propone la creación de espacios para el silencio («donde uno se pone delante de uno mismo sin defensas»), imprescindibles tanto para la armonización del individuo con el entorno como para establecer puentes de diálogo con los otros. Explica que la interioridad no es solo el ámbito de las emociones subjetivas, sino también el espacio para desarrollar vivencias que son imprescindibles para reconocer experiencias de profundidad, sin las cuales el proceso de aprendizaje escolar (y, por extensión, la existencia personal) es mutilado: admiración, sorpresa, agradecimiento, recuerdo, memoria...

Aquest llibre vol apropar el lector al que sabem de la vida a la ciutat de Barcelona durant l’època gòtica, a la baixa edat mitjana (entre els segles XIII i XV). Va ser una època gloriosa per a la ciutat, en podem estar segurs, perquè els barcelonins d’aquell temps es van assegurar de deixar un gran llegat: el testimoni de la seva esplendor en forma de construccions, institucions, documents i obres d’art. Però si tot va començar molt bé, la fam i les epidèmies acabarien aguditzant els problemes socials i polítics, i al final del segle XV ja s’endevinava que el viu despertar de Barcelona passaria a una llarga hibernació. No tornarem a veure la mateixa situació econòmica privilegiada ni la mateixa voluntat i capacitat d’autonomia fins a finals del segle XIX. És per això que cal recordar on érem llavors.