Diem Guerra Freda al període que va entre el 1947, dos anys després de l?acabament de la Segona Guerra Mundial, i el 1991, any de dissolució de la Unió Soviètica. Excepte pel que fa a un enfrontament bèl·lic directe, les relacions entre la Unió Soviètica i els Estats Units van ser de confrontació total en el camp ideològic, econòmic i cultural. Espanya no va quedar al marge d?aquest conflicte. Només cal recordar que la prolongació de la dictadura franquista té molt a veure amb les necessitats logístiques i militars dels Estats Units i els seus aliats. En el camp cultural, les dues potències guanyadores de la Segona Guerra Mundial van fer sentir la seva influència a través, sobretot, de dues organitzacions internacionals d?escriptors: el Consell Mundial de la Pau pel que fa a la Unió Soviètica i el Congrés per a la Llibertat de la Cultura pel que fa als Estats Units. En aquest llibre s?examina de forma detallada el paper que, en aquesta confrontació, hi van tenir alguns dels intel·lectuals catalans més destacats d?aquest període. Hi surten, entre d?altres, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Alfonso Comín, Xavier Folch, Joaquim Molas, Manuel Sacristán, Ricard Salvat, Jordi Solé Tura, Antoni Tàpies, Joan Triadú i Manuel Vázquez Montalbán.
Agustí Pons (Barcelona, 1947) és periodista i escriptor. Ha treballat als diaris "El Noticiero Universal" (1964-1976) i "Avui" (1976-1996), i a l?emissora "Catalunya Cultura" (1999-2006). Ha publicat una trentena de llibres entre els quals les biografies de Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Nèstor Luján, Raimon Noguera i Salvador Espriu; també "Deu daus" (Premi Joan Fuster i Premi Nacional d?Assaig), així com "Per entendre l?Europa del segle XX" i "Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara"; la novel·la autobiogràfica "Bàrbara", i el llibre memorialista "Crònica al marge". El 2015 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi «per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya».

LES MEMÒRIES D?UN MESTRE DEL PERIODISME CATALÀ. TESTIMONI DE CINQUANTA ANYS DE VOCACIÓ I OFICI
Com es fa una biografia? Agustí Pons és probablement l?autor més capacitat per respondre aquesta pregunta: Espriu, Capmany, Calders, Triadú, Luján... Són alguns dels autors biografiats pel nostre autor. Obres de referència ineludible, totes, per a qualsevol estudiós de la literatura catalana. I una autobiografia? Crònica al marge n?és la resposta. Una vida trenada per l?escriptura que ha nodrit a bastament la cultura catalana.
Agustí Pons (Barcelona, 1947) és història viva del periodisme català. Creador del Suplement literari del Noticiero Universal, redactor de Destino i un referent per a molts professionals durant dècades al diari Avui. Actualment dirigeix la Revista de Catalunya. Ha escrit poesia, llibres de memòries i assajos sobre qüestions de política i cultura europea, com ara 1914-2014: Per entendre l?Europa del segle XX i Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara.

Edició commemorativa de la biografia de l'autora amb motiu del Centenari del seu naixement (1918-2018) Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991) va ser mestra, novel·lista, actriu, autora i directora teatral, va escriure un gran nombre d?articles d?opinió en multitud de mitjans escrits i va ser una de les personalitats més destacades de la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític, per la seva oposició frontal a la dictadura franquista, pel seu ideari pioner dins el feminisme i per la seva implicació en la política cultural i municipal des d?una òptica innovadora del catalanisme d?esquerres. Va ser regidora de Cultura (1984-1988) i d'Edicions i Publicacions (1988-1991) de l'Ajuntament de Barcelona. El seu biògraf, Agustí Pons, ens permet, en aquesta edició commemorativa, seguir encara amb més detall els passos de Maria Aurèlia Capmany a través de tots els seus compromisos vitals: des d?una formació intel·lectual sorgida de l?Institut-Escola fins a una culminació artística, cultural i política, sempre fonamentada en un fort sentiment de catalanitat, un anhel constant de justícia social, una defensa a ultrança dels drets de la dona i un compromís absolut amb la llengua catalana. El lector trobarà en aquest llibre, doncs, el recorregut biogràfic i el llegat cultural i social d?una de les dones més extraordinàries que ha donat aquest país en el decurs de l?últim segle. Justament, l?època d?una dona. D?una gran dona.

A Cartes a Clara Agustí Pons ofereix una panoràmica detallada i punyent de l’Europa del segle XX des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins a la caiguda del Mur de Berlín. L’autor repassa els protagonistes més rellevants del segle, de Lenin i Zweig a Havel i Glucksmann. En aquestes epístoles a Clara, una jove periodista becària sortida de la facultat, Pons també retrata un seguit de personatges que ha conegut en quaranta anys de trajectòria professional, fa, alhora, un recorregut pel periodisme literari d’abans de la Guerra Civil i s’acosta prou als nostres dies per identificar les figures emergents del nou periodisme català del segle XXI. Una lectura ineludible per a tots els que estimin el periodisme.

A Cartes a Clara Agustí Pons ofereix una panoràmica tan detallada com punyent de l'Europa del segle XX des de l'esclat de la Primera Guerra Mundial fins a la caiguda del Mur de Berlín. L'autor fa un repàs de les personalitats polítiques i socials més rellevants del segle, des de Lenin i Zweig fins a Havel i Glucksmann. En aquestes epístoles adreçades a Clara, una jove periodista becària acabada de sortir de la facultat, Agustí Pons també retrata, de manera incisiva i brillant, un seguit de personatges que ha conegut en el decurs de quaranta anys de trajectòria professional: Oriol Bohigas, Josep Maria Espinàs, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, José Agustín Goytisolo, Joan Vinyoli, Maurici Serrahima, Albert Viladot i tants d'altres. Aquest grapat de missives, que esperem que Clara pugui llegir algun dia, fa també un recorregut pel periodisme literari d'abans de la Guerra Civil —Sagarra, Xammar, Sentís, Irene Polo— i s'acosta prou als nostres dies per identificar les figures emergents del nou periodisme català del segle XXI.

Una esplèndida crònica generacional sobre la política, la societat i la cultura catalanes entre el franquisme i la democràcia.



Una crònica excepcional d'uns anys decisius

¿Per què la policia va trigar tres dies a dissoldre la Caputxinada? ¿Amb quina efervescència es vivia a París a les vigílies del Maig del 68? ¿Per què va ressorgir l'anarquisme a principis dels setanta? ¿Quin impacte va produir la mort de Salvador Puig Antich? ¿Com s'explica la penetració i auge del marxisme intel·lectual? ¿Per què Barcelona va estar al caire de la revolució l'1 i el 8 de febrer de 1976? ¿En quines circumstàncies va néixer el diari Avui? Aquests són alguns dels episodis que han definit la trajectòria recent del nostre país i que, per la seva transcendència, fan notar la seva influència en l'actualitat.

A mig camí de la crònica, el retrat literari i les memòries, a Temps indòcils Agustí Pons relata els anys decisius de la nostra història més immediata i que com a periodista ha viscut en primera línia: els que van del despertar generacional dels anys seixanta fins al primer govern català elegit democràticament.

Agustí Pons i Mir

Nascut a Barcelona el 1947, és periodista i escriptor. Ha publicat diversos llibres de biografies i retrats literaris: Converses amb Frederica Montseny (1977); Retrats contemporanis (1991); Deu daus (1991) (Premi Joan Fuster i Premi Nacional d'Assaig); Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994); Pere Calders, veritat oculta (1998); Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona (2000) i Nèstor Luján. El periodisme liberal (2004) (Premi Crítica Serra d'Or). També ha publicat quatre llibres de poesia.

Del 1963 al 1976 va treballar a El Noticiero Universal i el 1976 va ser membre de l'equip fundacional del diari Avui on va arribar a ser subdirector d'opinió, cultura i espectacles. La seva columna 'Figures, paisatges' li va valer el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, l'any 1991. Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet del conseller de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol. Ha estat director de la revista Oriflama, redactor de Destino i col·laborador de múltiples revistes. Ha ocupat la vicepresidència del Centre Català del PEN Club. Actualment treballa a Catalunya Ràdio.