Kostas Kharitos s'estrena en un càrrec de més responsabilitat… i s'enfronta a un nou i polèmic cas

La pandèmia ha quedat enrere, i Kostas Kharitos ja és director de les Forces de Seguretat de l’Àtica, un èxit que celebrarà amb la família i els amics. Després de rebre les felicitacions del ministre de l'Interior, torna a la Prefectura... aquesta vegada amb uniforme. Entre els canvis que provoca el nomenament, el més important és la successió: per primera vegada, serà una dona, Antigoni Ferleki, qui ocupi el lloc de cap de la Brigada d'Homicidis. Aviat, Kostas Kharitos ha de garantir la seguretat de tres rics empresaris que viatjaran a Grècia amb l’objectiu d'invertir en alguns recintes arqueològics. Els mitjans de comunicació els acullen amb entusiasme, però no tothom n'està content. Ha aparegut un grup de dones, «les Cariàtides», que no veuen amb bons ulls el projecte. Les conseqüències seran tràgiques en aquesta Atenes que es transforma sense perdre mai la identitat.

Una trama familiar que assoleix un aire èpic en què es reflecteixen les turbulències de la història espanyola i europea del segle xx.

L’any 2018, cercant un clima més assolellat i benigne, en Primi i la Isabelle, un matrimoni belga de classe mitjana, decideixen comprar una casa a la Costa Brava catalana. La propietat, als voltants de Tossa de Mar, és molt pròxima a un antic hotel, Casa Johnstone, que durant la Guerra Civil va ser adaptat pels seus propietaris com a refugi per a un nodrit grup de nens republicans, alguns dels quals procedien de Mequinensa, a la Franja catalanoaragonesa. En Primi, que és fill d’espanyols emigrats a Bèlgica als anys seixanta, acaba descobrint que entre aquests nens hi havia el seu propi pare i el seu oncle. Aquesta troballa només és el principi d’un retrobament amb un passat familiar que adquirirà aires èpics i del qual en Primi ho ignorava gairebé tot, però del qual voldrà saber cada cop més coses. Un país estranger és una fascinant xarxa de petites i grans històries creuades, de pobles inundats per decret, de vides sacsejades per la guerra i la repressió posterior, d’exilis polítics i d’emigracions econòmiques, de gent humil que lluita amb dignitat per contenir el corrent incessant de la Història. El resultat és un fascinant relat de no ficció que transita per camins poc habituals per construir un tapís memorable en què hi caben les turbulències de la història espanyola i europea del segle XX, la trama del qual és la veu moral dels seus protagonistes.

«Una de las rareses literàries més aplaudibles del panorama narratiu actual.» Ponç Puigdevall, Quadern (El País)

«La sorpresa més grata de la literatura catalana del nostre temps.» Àlex Susanna, Avui

«Un narrador de primera categoria.» Santos Sanz Villanueva, El Cultural (El Mundo)

Un viatge compassiu al país dels morts, un cas d?assassinat que acaba amb la més llòbrega i sinistra de les trobades, i un inoblidable dia d?estiu en què la historia política i la història privada s?entremesclen fins que l?espurna de la coincidència ho il·lumina tot. Els tres relats que conformen aquest llibre, i que van del futur al passat, també són, a la seva manera, un «Infern», un «Purgatori» i un «Paradís».

Els tres flueixen entre la sàtira i la meditació, entre la denúncia i l?escolta, entre el gran estil i les baixeses realistes, entre la introspecció moral i l?anàlisi d?una actualitat convertida en camp de maniobres de la fi ció. Infern, Purgatori, Paradís és una novel·la política que se situa més enllà del bon relat i de la crònica fidedigna, allà on la imaginació fa saltar les juntures del que és conegut i previsible, dels afectes i les passions, dels prejudicis i els judicis sumaris, del que ensordeix i el que fa enfurismar.

La seva proposta per a l?esperança és el mateix llenguatge de la literatura.

Un seminari on més valdria no haver anat, una nit de Nadal memorable, una excursió a Sant Miquel de Cuixà, una llarga tarda de beguda entre dos amics, i un retrat de la pròpia mare als noranta llargs conformen les peces d’aquest Quartet. Jordi Ibáñez Fanés posa en joc l’assaig, el retrat, la memòria, la
ficció i el diàleg, i desplega un exercici franc d’interrogació i de recerca, d’introspecció i de projecció. L’emoció, la intel·ligència, l’humor i la tensió sostinguda de la seva prosa fan que Un quartet impliqui els lectors com si fessinells també aquest viatge secret. Perquè tot el Quartet gira al voltant de la decisió que es pren sobre la vida que es desitja i sobre la responsabilitat de les pròpies decisions.

Aquest llibre és un homenatge i una carta d?amor a un personatge fascinant i irrepetible, curador de museus i muntador d?exposicions d?una personalitat desbordant, Carlos Pérez. «Popular i erudit, eixelebrat i efi caç, ultraràpid i pacient, rialler i melancòlic, confusioner i racionalista», l?amic de la Finca Roja és l?inspirador del que la Mercè Ibarz va aprendre que la modernitat és fusió d?art i vida. I el record de les seves converses serà la guia dels descobriments que aquest llibre ens proposa: un recorregut fascinant per Buñuel, Torres Garcia i Salvat Papasseit, les pintures d?Ángeles Santos i les de la Rodoreda, l?art de l?Equipo Crónica, la casa de Blasco Ibáñez, el cinema i la poesia, explicats com un aprenentatge vital.

Fu, el protagonista d?aquesta novel·la, viatja a Nova York en uns anys d?expansió i llibertat. Però també al tren dels Catalans a Sabadell Rambla que duia a Barcelona als estudiants que anaven a la universitat. O a l?estació del Nord, que feia una via més prosaica i obrera per Barberà, Cerdanyola i Montcada. El mateix tren que, en direcció contrària, enfilava cap a Terrassa i es perdia cap a Saragossa i que el pare s?havia fet tips d?agafar, amb una maleta amb tot el «mostrari» a la recerca de clients més enllà de l?Ebre. Amb el seu propi mostrari fet d?il·lusions i desvaris, deliris i desenganys, Fu repassa la seva deriva a molts llocs de pas i d?altres inhòspites estacions on va asseure?s, va somriure i plorí.

A la taula rodona del rei Artur hi havia un seient anomenat el siège périlleux. Aquest lloc estava reservat al cavaller que trobés el Grial, i qui s?hi asseia sense merèixer-s?ho moria. El lloc perillós de Jordi Ibáñez és aquest seient i a la vegada una interrogació sobre els mèrits i les aventures lligades al lloc que aspirem a ocupar en aquesta vida, així com als fantasmes i els perills que assetgen aquest lloc. La proa d?un bot, la cadira d?una taula, les tombes romanes de la plaça Villa de Madrid, una parada d?autobús són alguns d?aquests llocs que articulen en el poema la recerca de si mateix, i el mèrit de saber trobar el propi lloc a la vida.

Este tratado, que es tan breve como sabio, sobre tan entrañable comida desvelará al lector no tan sólo lo que siempre quiso saber sobre el pan con tomate pero nunca se atrevió a preguntar, sino que también le alegrará la vida con la revelación de deliciosas recetas que jamás habría imaginado. Cualquier lector apreciará en las páginas de este libro que, para no aburrirse, nada mejor que reinventar aquello que es cuotidiano. Porque este libro cambiará la vida no sólo del aficionado al pan con tomate, sino también a los experimentados gastrónomos. Teoría y práctica del pan con tomate pretende que los gourmets y los gourmands de todo el mundo descubran esta típica receta de la cocina catalana que representa tan bien a la cocina mediterránea.

Arenes movedisses és una emocionant història personal que arrenca amb la malaltia de l?autor i el que el diagnòstic va desencadenar en ell: records distanciats en el temps i no necessàriament consecutius, que Mankell relaciona d?una manera o una altra amb les grans preguntes de l?home: ¿què som?, ¿com ens enfrontem a la mort?, ¿de què tenim por?, ¿quin món deixarem en herència?, ¿en què creiem i per què? Per respondre-les, Mankell recorre a fets del passat: un dia a l?escola, quan era petit; una visita al Museu Britànic; una lectura sobre l?illa de Pasqua; la veritable naturalesa de les arenes movedisses; el poder del gel; la mort d?un nen moçambiquès; les visites a Salamanca, Màntua, Buenos Aires, Malta i les ruïnes d?Hagar Qim, etcètera. D?aquestes incursions en el passat neix un retrat, des de la infantesa i l?adolescència fins a la maduresa, del Mankell de carn i ossos, que examina la vida i, amb ella, qüestions que afecten tota la humanitat.

El llarg procés és una rigorosa crónica d?història intel·lectual i cultural que arrenca en plena guerra civil i es clou diagnosticant els perills del usos i oblits interessats del passat que condicionen el present. De Francesc Cambó a Jordi Pujol passant per Gaziel o Josep Pla I situant Jaume Vicens Vives com a vèrtex entre el món d?ahir i la represa pública del catalanisme en ple franquisme, l?assaig mostra com es va produir la restitució de la tradició democràtica durant la dictadura i l?activació simultània d?una derivada nacionalista que, després de tensions, polèmiques i desercions, a la llarga ha esdevingut hegemònica.