El gran déu Pan narra la història del Dr. Raymond, un científic que realitza un experiment per revelar la veritat oculta de la realitat. Mitjançant aquest experiment i amb l’ajuda de la Mary, crea una jove anomenada Helen. A mesura que es desenvolupa la trama, es descobreix que Mary és l’encarnació de «El gran déu Pan», un ésser ancestral que porta la destrucció. La novel·la explora temes de ciència, misticisme i les conseqüències de jugar amb forces més enllà de la comprensió humana, creant una atmosfera inquietant que destaca els límits de la percepció i els perills d’indagar en els misteris de l’existència. A La llum més intensa el mateix autor explora temes ocults i místics. La història segueix l’investigador Dyson, involucrat en un misteriós experiment místic amb la intenció d’obtenir una visió de la veritat última. Utilitzant antigues fórmules màgiques, l’experiment revela forces incontrolables i entitats ocultes. La narrativa barreja elements de terror i misticisme, oferint una exploració fascinant de les fronteres de la realitat i les conseqüències de buscar la veritat profunda. El conte destaca la capacitat de Machen per crear una atmosfera enigmàtica i inquietant mentre examina les conseqüències d’explorar els secrets més profunds de l’univers.

Estructurat a la manera de les històries de Sherlock Holmes, El bocamoll honrat (publicat per primer cop el juliol de 1929 a «Storyteller ») és un sòlid i consistent relat en el qual G.K. Chesterton demostra la seva gran capacitat de polemista i humorista, com també el seu sentit anti-científic, exposat de manera desenfadada i desimbolta.

Perrineau exposa l?evolució del significat del terme «populisme » que en l?origen designava un moviment antitsarista del segle xix, fa un balanç dels estudis més recents i n?examina les noves formes en l?era de les xarxes socials i les notícies falses.
El populisme s?alimenta de les múltiples crisis que travessen les nostres democràcies liberals: globalització, crisis econòmiques,crisis migratòries, crisis de representació, elabora discursos i doctrines adreçats al «poble» com si es tractés d?un cos polític indiferenciat, i s?ofereix a satisfer les aspiracions menys lloables de les masses. El populisme és un fenomen a la frontissa entre un món que neix i un que s?està morint, o és un símptoma d?una malaltia política molt real i alhora un fals metge que proposa remeis equivocats?

Tenim tendència a pensar que les revolucions són fortes: frustracions i reivindicacions cridades als carrers. Però les idees que els alimenten s?han concebut tradicionalment en espais molt més tranquils, en racons petits i aïllats on una avantguarda pot xiuxiuejar entre ells, imaginar realitats alternatives i deliberar sobre com assolir els seus objectius. Aquest llibre extraordinari és una recerca d?aquests espais, al llarg de segles i entre continents, i un avís que ?en un món dominat per les xarxes socials? aviat s?extingeixen. Gal Beckerman, editor de The New York Times Book Review, ens porta al segle xvii, a la correspondència que va impulsar la revolució científica, i després avançar en el temps per examinar els motors del canvi social: les peticions que van assegurar el dret a votar a la Gran Bretanya de la dècada de 1830, els fanzins que van donar veu a la ràbia de les dones a principis dels noranta, i fins i tot les aplicacions de missatgeria utilitzades pels epidemiòlegs que lluitaven contra la pandèmia a l?ombra d?una administració inepta. En cada cas, Beckerman mostra que els nostres moviments socials més definitius ?des de la descolonització fins al feminisme? es van formar en xarxes tranquil·les i tancades que permetien a un petit grup incubar les seves idees abans de difondre-les àmpliament. Però Facebook i Twitter estan substituint aquests espais productius i privats, en detriment dels activistes d?arreu del món. Per què es va ensorrar la Primavera Àrab? Per què Occupy Wall Street mai va tenir força? Black Lives Matter ha assolit tot el seu potencial? Beckerman revela què li falta a aquest nou ecosistema de xarxes socials, des de la paciència fins a l?enfocament, i ofereix una recepta per tornar a fer créixer idees radicals. Líric i profund, La calma abans de la tempesta mira al passat per ajudar-nos a imaginar un futur diferent.

Aquest volum recull els relats de Richard Matheson en els quals es van basar sis capítols de la sèrie de culte La dimensió desconeguda. Inquietants, impactants i sorprenents, en aquests contes hi podrem trobar capses que contenen insòlits dilemes morals; caigudes fortuïtes a la quarta dimensió; ombres humanes sobre les ales d?avions enlairats a vint mil peus; incendis, telèpates i experiments educatius; astronautes a la recerca de nous planetes habitables o robots boxejadors comandats per perdedors que no llencen mai la tovallola... Matheson, autor d?obres com Soc llegenda, L?increïble home minvant, La casa infernal, o Duel ?que Spielgberg va dur a la pantalla sota el títol El diable sobre rodes?, ens endinsa als relats com si els estiguéssim vivint en primera persona, combinant de manera magistral la quotidianitat i els fets paranormals. I és que... «Vostè encara no ho sap, però acaba d?entrar a la dimensió desconeguda».

A El restaurant del final de l?Univers la tripulació del Cor Auri viatjarà en el temps i l?espai per diferents indrets de l?Univers en un seguit d?aventures tan hilarants que no podràs aguantar el riure. Gràcies al Propulsor d?Improbabilitat Infinita i armats amb tovalloles, s?enrolaran en la missió de trobar l?home que governa la Galàxia i potser l?Univers. Per això hauran de fer parada primer al Mil·livies, el restaurant on cada nit hi ha un sopar amb un espectacle en el qual els comensals presencien l?esclat real de la fi de l?Univers. Ordinadors que preparen te, estrelles del rock galàctiques, planetes amb excés de sabateries i, fins i tot, l?origen de la humanitat. Sempre acompanyats dels bons consells que ens regala la Guia per a autoestopistes galàctics. Benvinguts a la segona entrega d?aquesta trilogia escrita en cinc parts de Douglas Adams que pot ser llegida en qualsevol ordre.

En aquest recull, un Cònan en plena joventut viurà cinc de les seves històries més trepidants. El nostre antiheroi s?enrolarà a La Tigressa, la nau de la pirata Belit. Junts, el Cimeri i la Reina de la Costa Negra, navegaran per mars i rius a la recerca de botins magnífics i vaixells per assaltar, enfrontant-se a tripulacions armades, però també a horrors sobrenaturals. A la resta de relats, Cònan, sempre lluny de les terres del nord, sobreviurà gràcies a la seva espasa i a la seva astúcia lluitant contra monstres ancestrals, estàtues que cobren vida, caníbals o cabdills tribals. Aquest cop, però, ho farà compartint el protagonisme de les aventures amb personatges femenins tan impactants com la cruel Salomé a «Naixerà una bruixa», l?estudiosa Líbia a «La vall de les dones perdudes», la valenta Olívia a «Ombres a la llum de la lluna» i la ballarina Zabibi a «Ombres sobre Zamboula». Cònan és el personatge més rellevant de l?escriptor de literatura pulp Robert E. Howard, pare del gènere anomenat «espasa i bruixeria» i un dels narradors més icònics de la revista Weird Tales. Creador d?altres personatges com Solomon Kane o Kull, el Conqueridor, ha passat a la història sobretot per les narracions que va escriure sobre Cònan, qui, gràcies a les recopilacions dels seus relats i les seves adaptacions al còmic i al cinema, ha esdevingut una icona del segle xx.

L’autor s’aproxima a la ciutat entesa com un gran dispositiu de dispositius complexos i de multiuniversos socioculturals que defineixen la vida de molts ciutadans. La ciutat constitueix un espai de vivències comunitàries tant per a la pràctica d’iniciatives creatives com per les contestacions populars. Per això, l’urbanisme, acompanyat de la participació ciutadana, representa un instrument ideològic fonamental per al futur de la construcció urbana. Avui la ciutat i les àrees metropolitanes esdevenen realitats, estan condicionades pel neologisme de l’anomenda metàpolis, la qual repsenta una nova revolució urbana, associada al procés de globalització. En concret, el llibre tracta dels diferents sentits d’espai públic vehiculats per processos socials i de gestió urbana. D’aquí que s’exposin les aproximacions teòriques i pràctiques de sis autors per a l’adapatació a les condicions vitals de la ciutat. S’aborda també la percepció, la representació, l’habitació, l’apropiació i la intreracció urbanes com a elements i característiques estratègics per a la satisfacció de les necessitats materials i humanes del ciutadà. L’objectiu bàsic del text, és doncs, en paraules de H. Lefebvre, plantejar el «dret a la ciutat» i els compromisos sòcioculturals que deriven d’aquest enunciat dinàmic.

Un jove empordanès, graduat en Llengua i Literatura, vol ser escriptor. Fascinat pel realisme brut, Tarantino i els còmics, ha escrit l?esborrany d?una novel·la negra protagonitzada per detectius, ionquis i un grup de noies que treballen d?especialistes de cinema d?acció. La professora de l?Escola d?Escriptura li diu que el seu text fa aigües: parla de realitats que no ha viscut en primera persona i que, per tant, desconeix. A la història ?li diu la professora? li falta versemblança. Decidit a arreglar les mancances de la seva opera prima, el figuerenc provarà d?endinsar-se en el món de l?hampa altempordanesa durant tres dies, a la recerca de la veritat literària, acompanyant-se de delinqüents, politoxicòmans i membres del lumpen que el puguin iniciar en el món de les drogues dures, la violència i el risc. Però ho farà de manera tan superficial i matussera que la història acabarà convertint-se en una road story carregada de despropòsits i d?humor negre. Jordi Casals torna amb una divertida novel·la, per primer cop en català, en què reflexiona sobre el fet d?escriure sense apartar-se de les seves senyes d?identitat: personatges atípics a la recerca de la seva vocació, escenaris reals i episodis hilarants.

Edició de les notes de camp preses al llarg de l’estiu al Montseny i al Parc Nacional de Yasuní a l’Equador pel científic i geògraf Martí Boada, qui confessa “que no em fa res moure’m a deshora pels rostolls, sempre per les vores del camp. M’agrada sentir el crepitar del trepig de la palla vestigial que resta en el camp. També sento agradosa la duresa tèrmica, que unta la pell del cos d’una suau humitat salada, que comença sempre pel centre columnar de l’esquena.
M’atrau el moment, la percepció que l’espai serà una invitació a la trobada interior d’un mateix, sense irrupció humana. És un moment realment particular que valoro molt, un moment preciós que sols ofereix l’estiu.”
Amb il·lustracions de l’autor.