Valent-se d?un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralba ofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En el llibre compareixen dues veus: una de creient i una d?agnòstica. I encara que el creient sigui l?alter ego de l?autor, el seu discurs no adopta mai un to apologètic o acrític, de la mateixa manera que la figura de l?agnòstic no és la de l?infidel a convertir sinó la de l?interlocutor que qüestiona les conviccions del creient i les posa a prova, aportant també la seva pròpia lectura del text. ¿Per què s?ha de vincular la benaurança amb la pobresa? ¿Ens hem de sentir culpables per haver passat una vida alegre? ¿Afirmar el Regne en el més-enllà no és una manera de menystenir aquesta vida amb tots els seus dons i plaers? El pensament es desenvolupa, doncs, a través del diàleg, el contrast i la discrepància, cosa que afina les idees i les creences perquè les sotmet a l?escrutini de qui no en comparteix els pressupòsits.

Resseguint la història de l?absolutisme lingüístic, representat pels estats espanyol i francès, Joan-Lluís Lluís rellegeix el cèlebre mite de la torre de Babel: ¿d?on ens ve, als humans, la tendència a jerarquitzar les llengües? ¿Què amaga la superioritat que algunes s?atorguen? Rere la defensa del monolingüisme ?que al·lega que les llengües només són mitjans per comunicar-se i que un món monolingüe seria un món més senzill per a tots? no hi ha res més que voluntat de domini i una concepció banal de la realitat. Joan-Lluís Lluís ofereix una crítica sòlida al monolingüisme d?estat i una defensa de la perspectiva incomparable que cada llengua suposa per als seus parlants.
La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d?assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

Avui el món corre acceleradament no se sap cap a on, mentre la propaganda i les dades fora de context enterboleixen la nostra visió dels fets. ¿No és com si el món estigués sota un encanteri? ¿Cap a on hem de girar-nos per trobar orientació? Amb el seu estil fluid i intens, Jordi Pigem obre vies de sortida a través d?un ample horitzó que abraça des de la neurociència i la psiquiatria fins a la filosofia alemanya i diverses filosofies d?Àsia, passant per la física teòrica i la història de la literatura. Consciència o col·lapse mostra que hi ha dos estils de coneixement bàsics en la ment humana: la ment algorítmica, que ens mena a un món de control, deshumanització i manca de sentit, i la ment holística, que ens obre a un món més ple d?humanitat, de vida i d?encís. Aquests dos estils de coneixement coincideixen espectacularment amb el que avui ens mostra la neurociència i amb el que van intuir molts grans autors del passat. Ens ajuden a orientar-nos i a trobar sentit en l?Aquí i Ara.

Fem servir societat materialista i societat consumista com a sinònims, però per a la poeta i investigadora Maria Sevilla Paris són exactament el contrari: el capitalisme és un gran deliri de desmaterialització. Vivim immersos en un sistema que ens desvincula de la matèria i que atempta contra els límits orgànics del planeta. Amb un peu a la literatura i l?altre a la filosofia, Sevilla qüestiona el mite del creixement il·limitat i del subjecte autosuficient. I, vinculant la desmesura bíblica i la capitalista, ens proposa veure el concepte de límit des d?un punt de vista nou: tal com passa amb les regles de joc del vers, els límits no són obstacles a vèncer sinó ocasions privilegiades per pensar l?emancipació i la creativitat. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

L?adulteri pot ser el que ha sigut sempre segons el diccionari normatiu, és a dir, la «violació de la fidelitat conjugal». Ara bé, per la poeta Blanca Llum Vidal, també pot ser altres coses: un indici d?un problema que batega al fons de la nostra organització social i fins i tot un mecanisme per sanar-lo; una ocasió per posar en qüestió els rols de gènere; una experiència per explorar l?impacte dels cossos en contacte (que sempre hem llegit per contrast amb dues ànimes que es troben). Amb un estil poètic i abassegador, Vidal reinterpreta els versos polítics de Brossa, la sorprenent història de la poeta Marina Tsvetàieva i les narratives dissidents de Víctor Català. Un text subversiu que explora les conseqüències polítiques i socials d?entregar-se al sexe més enllà del matrimoni. La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Déu anuncia a Moisès que no podrà alliberar els hebreus d?Egipte si no és fent ús de la força. Partint d?aquest comunicat, i assenyalant la incongruència respecte al manament «No mataràs» que Déu també dona al profeta, el filòsof Bernat Dedéu reflexiona sobre les conseqüències polítiques de l?assassinat. Segons Dedéu, es tractaria d?unes implicacions que trobaríem a la base dels grans pensadors contractualistes occidentals, com són Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau. Només l?home nietzschià, el llibertí i el suïcida s?escaparien del gran pacte que cadascú de nosaltres fa amb l?Estat: cedir-li la capacitat individual de matar per evitar la temptació d?aniquilar-nos els uns als altres. Una anàlisi filosòfica dels orígens de la pau social i d?aquest manament que avui dia gaudeix del màxim consens legal i ètic.
La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d?avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

Arabista, historiadora i islamòloga, Dolors Bramon ha tingut una trajectòria acadèmica i vital d?una singular intensitat. No s?ha tancat mai a la torre de vori universitària, sinó que sempre ha volgut trepitjar el carrer: ha explicat l?islam a la universitat i també en centres de tot tipus. Defensant tothora, amb dents i ungles, la seva independència intel·lectual: amb el seu discurs no pretén ni defensar l?islam ni combatre?l. Es tracta, simplement, d?explicar, descriure, comprendre. És el que entén que una professora d?islam ha de fer.
A la conversa que oferim, Bramon explica els seus orígens en una família de Banyoles, el seu pas per la universitat com a alumna i, després, com a professora, el seu interès per l?islam, la seva col·laboració en el projecte de la Gran Enciclopèdia Catalana, la seva aportació a l?Institut d?Estudis Catalans? I per últim, ens deixa assistir a una de les seves classes i ens ofereix un tast dels aspectes principals del seu discurs sobre l?islam.

Quan el patriarca Josep arriba a Egipte, entra a servir al palau de Putifar com a esclau domèstic. A poc a poc es guanya el respecte del seu senyor, que li confia l’administració de tots els seus béns, muller inclosa. Aquesta dona sense nom intenta per tots els mitjans allitar-se amb l’esclau Josep però, com que ell s’hi nega, ella l’acusa d’haver intentat violar-la. Estirant el fil d’aquest episodi, i trenant-lo amb altres històries de luxúria i amor, Anna Pazos analitza les relacions entre poder i desig i entre l’eros masculí i el femení. Valent-se de la literatura i la filosofia, ens adverteix del perill dels automatismes ideològics que pretenen respondre per nosaltres abans que puguem tenir un diàleg interior honest i ric. La col·lecció Assaltar la Bíblia ofereix llibres d’assaig sobre temes contemporanis per mitjà de la relectura de passatges bíblics cèlebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos clàssics són grans eines per pensar els reptes del present.

Gran coneixedor del pensament de Nietzsche, Michel Onfray es proposa en aquest llibre buscar les condicions biogràfiques de la producció dels conceptes nietzscheans. Ressegueix a Sils Maria (Suïssa) les passes d?un autor que sempre va defensar que la filosofia es fa caminant. Contra «una munió de pensadors asseguts a taula, vinclats damunt dels llibres, amb el cap inclinat cap als mots que haurien de dir el món i tanmateix l?han esborrat en benefici de les idees», Sils Maria serà per Nietzsche l?indret adequat per al seu projecte vitalista. No debades, és a Sils Maria on, com una epifania pagana, sorgeix en Nietzsche la idea de l?etern retorn.
Explicant Nietzsche a través dels escenaris de les seves passejades, Michel Onfray polemitza amb lectures esbiaixades de l?autor del Zaratustra, especialment amb aquelles que no distingeixen l?obra editada de l?obra pòstuma: Onfray considera que el pensament de Nietzsche s?ha d?anar a pouar en els textos publicats en vida de l?autor. Explorant-los a fons, l?autor exposa amb claredat i ambició algunes de les grans afirmacions del pensador de Sils Maria: Déu no existeix; la voluntat de poder ho és tot; el lliure albir no existeix; l?etern retorn dicta la llei; l?amor fati va crear el superhome.

El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que tenen butlla per càrrec o per ofici, la golafreria desbridada se sol veure de mal gust. La gola ha mutat en malaltia: ha passat de vici voluntari a infortuni hereditari, de pecat de rics a pecat de tots, de depravació individual a tendència social. Hem socialitzat les virtuts, però també les tares. Amb una prosa d'una gran riquesa expressiva, Adrià Pujol ofereix un recorregut molt singular per la tradició literària, cinematogràfica, artística i iconogràfica d'Occident al voltant de la gola. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.