Més enllà de l?art «dels folls», molt més enllà de l?art «outsider», els artistes d?art brut són, per damunt de tot, creadors fabulosos. Capbussa?t en les mitologies particulars d?artistes com Henry Darger, Carlo Zinelli, Madge Gill, Adolf Wölfli, Jean Perdrizet, Mary T. Smith (i del mateix Oriol Malet, que els fa aquest enorme homenatge acompanyat del galerista Christian Berst). Et convidem a una visita guiada al pinyol fascinant d?un món encara massa desconegut, el món de l?art brut, a través de les obres i les peripècies d´alguns dels seus principals creadors.
Oriol Malet és un dels dibuixants de còmic més importants del país, i amb Comanegra ja va signar Mandela i el general fent parella amb John Carlin. En aquest cas ha estat assessorat pel gran especialista mundial en art brut, Christian Berst, per signar la seva obra més ambiciosa.

Tornen Cap i Pota, els criminals més ximples, els brètols més adorables del món. Els dos porcs bandits viuen noves aventures a L?inspector Joe, historieta en què continuen fent maleses i sent tan llaminers com sempre? Les coses, com ja saben els seus lectors, mai els surten com volen i sovint acaben entre barrots. Si us va atrapar la seva estupidesa, aquí en trobareu encara més...

De la tragèdia de la plaça de Tian?anmen, tothom en recorda una fotografia, avui dia ja històrica, en la qual es pot veure un jove protestant, anònim, enfrontant-se a un tanc. La imatge condensa la determinació dels manifestants i la violència desmesurada exercida per la República Popular de la Xina. El que va ocórrer aquells mesos a Pequín, però, va ser molt més complex i, sobretot, molt més inclement.

La transmissió de la doctrina en l'homilia litúrgica pot prendre un to catequètic o informatiu, didàctic o poètic, i pot assumir molts registres. La cosa important és no fer-ne un cos estrany a la celebració, tant pel contingut com per la forma d'expressar-la. El recull present n'aplega cinquanta, una corresponent a cada any del mig segle de ministeri sacerdotal de l'autor.

Pablo Picasso és un dels artistes més importants de la història de l'art. Qui no coneix el quadre Guernica o ha identificat les formes geomètriques de les seves obres amb l'artista? Picasso va tenir una relació molt especial amb Barcelona i amb Catalunya. A Barcelona hi va viure 9 anys. En els seus anys barcelonins i, posteriorment, en els seus retorns des de París, va construir un mapa de relacions amb Catalunya. Horta de Sant Joan, Cadaqués i Gósol ocupen un lloc destacat en aquest mapa. Aquest llibre proposa una breu, però intensa immersió en la vida, l'obra i els vincles que amb Catalunya va establir un artista anomenat Picasso.

A El restaurant del final de l?Univers la tripulació del Cor Auri viatjarà en el temps i l?espai per diferents indrets de l?Univers en un seguit d?aventures tan hilarants que no podràs aguantar el riure. Gràcies al Propulsor d?Improbabilitat Infinita i armats amb tovalloles, s?enrolaran en la missió de trobar l?home que governa la Galàxia i potser l?Univers. Per això hauran de fer parada primer al Mil·livies, el restaurant on cada nit hi ha un sopar amb un espectacle en el qual els comensals presencien l?esclat real de la fi de l?Univers. Ordinadors que preparen te, estrelles del rock galàctiques, planetes amb excés de sabateries i, fins i tot, l?origen de la humanitat. Sempre acompanyats dels bons consells que ens regala la Guia per a autoestopistes galàctics. Benvinguts a la segona entrega d?aquesta trilogia escrita en cinc parts de Douglas Adams que pot ser llegida en qualsevol ordre.

Una petita obra mestra de la literatura francesa i un dels títols més representatius de la resistència contra l'ocupació nazi.
L'any 1940, en una petita població de la França ocupada, un vell i la seva neboda es veuen obligats a allotjar a casa un oficial nazi. L'alemany, que és un home educat que sent una gran admiració per la cultura francesa, s'esforça per parlar en francès als seus amfitrions, que mai no li dirigeixen la paraula. Nit rere nit, el silenci obstinat de tots dos es converteix en la seva forma de resistència, tot i els esforços de l'oficial per fer-los veure que ell no és l'enemic.

Més de 150 anys després de la publicació original, podrem llegir en català la continuació, en versió íntegra, d'aquest gran clàssic de la literatura universal, que ha inspirat diverses generacions.
Després de l'èxit de Donetes, Louisa May Alcott va escriure'n la continuació, en què les quatre germanes March prenen algunes de les decisions més importants de les seves vides.
El llibre arrenca amb el casament de la Meg, que haurà d'adaptar-se a la seva nova vida de mestressa de casa amb escassos mitjans. La Beth ha quedat molt feble després de la seva malaltia, però no es queixa mai. La Jo continua perseguint el seu somni de ser escriptora i comença a vendre històries, però encara no ha satisfet les seves inquietuds. L'Amy pren el relleu de la Jo com a dama de companyia de la tieta March i, sens dubte, encaixa més en les expectatives de l'anciana. I en Laurie... creu que està enamorat d'una de les germanes March.
En aquest segon volum les veurem enamorar-se, fracassar en la recerca de complir els seus somnis, frustrar-se professionalment, patir angoixa per la malaltia d'una de les persones que més s'estimen... Sigui com sigui, en aquest procés d'esdevenir dones, l'amor serà molt més present.

NOVETAT DE SETEMBRE «HA MORT LA MARE. LA TINTA ÉS BLAVA. FEIA TANT TEMPS QUE NO ESCRIVIA A MÀ QUE HAVIA OBLIDAT LA MEVA LLETRA.» Així arrenca aquesta singular novel·la que pren cos i s'escriu durant el trajecte que la Meri fa entre la ciutat de Syracuse (Nova York), on és professora universitària, i Sabadell. Fa quaranta anys que ha viscut lluny de casa i de la família: la mare, ara morta, i les seves dues germanes. Durant dècades s'ha mantingut al marge de records i lligams, però la mort sembla haver atiat dins seu la veu de la mare i, alhora, múltiples ressons: els jocs infantils amb les germanes, els seus anys d'estudiant a Londres, les cicatrius inesborrables que li ha deixat la vida... Narrar és l'única opció que té la Meri per conviure amb les veus i per controlar el temps. En el seu debut, Maria Canelles ha trenat una novel·la que dibuixa una vida marcada per les traïcions i les absències: «Mai he sentit nostàlgia. No sabria on tornar.»

NOVETAT DE SETEMBRE XXXII PREMI CIUTAT DE TARRAGONA DE NOVEL·LA PIN I SOLER  Un matrimoni passa uns dies de vacances a la casa familiar, en un poblet. Sense fills, han viscut 45 anys d'amor i intimitat. Tots dos són professors -ell d'institut, ella d'universitat- i tenen la jubilació a prop. Els dies s'escolen amb la simplicitat de les rutines establertes i els gestos coneguts. Però ja fa mesos que ell sent el vertigen de l'envelliment i una certa confusió mental. Circumstàncies que l'aboquen a un estranyament vital. I, sobretot, comença a percebre el buit que el futur minvant obre davant seu. Per què soc mereixedor de tant amor i com puc correspondre? És la pregunta que plana, constant i retòrica, en la ment del narrador. A través d'ell -la seva mirada, les seves reflexions- transitarem amb subtilesa per la seva història personal i de parella. Lectures, família, feina... tot el que ha conformat el seu món. Ara, ha arribat l'hora de decidir si aquesta realitat ha de canviar * Obra guanyadora del XXXII Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler. El jurat va voler destacar-ne la qualitat literària i el repte formal, i també l'originalitat de la veu narrativa i l'atreviment per crear un engranatge de jocs lingu?ístics, literaris i artístics a partir d'una trama aparentment senzilla.