El Palau Robert acull entre el 19 de Maig i el 25 de setembre de 2022 l’exposició «Revolució VilaWeb». L’exposició explica el valor que ha tingut VilaWeb per al periodisme i la societat, des de la perspectiva de vint-i-set anys de trajectòria, fet que el situa entre els diaris digitals més antics del món i com el pioner als Països Catalans. La revolució d’internet és tecnològica però ha esdevingut social i té unes implicacions molt fortes en la política i els mitjans. Al llarg d’aquest quart de segle VilaWeb ha sabut construir un model fortament participatiu amb els lectors i ha posat dempeus un model econòmic sostenible basat en el suport de més de 22.000 subscriptors voluntaris. Aquest llibre neix de l’exposició i incorpora un extens assaig que repassa la trajectòria del diari i reflexiona sobre com VilaWeb ha incidit en els mitjans, obrint camí sempre, i en la societat.

Miscel·lània en homenatge a la lingüista i professora Lídia Pons i Griera, catedràtica a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació.

Correspondència d’exili aplega totes les cartes conservades entre el poeta Josep Carner (1884-1970) i el polític Miquel Ferrer (1899-1990). El conjunt és format per vint-i-cinc cartes carnerianes que, un cop acabada la seva etapa mexicana, ressegueixen el darrer sojorn belga del poeta, ja instal·lat el matrimoni Carner & Noulet a Brussel·les, la capital del país imaginat. Carner i Ferrer es van conèixer a Mèxic al final de la Guerra Civil, on tots dos van desembarcar com a exiliats. Ferrer, que havia estat empresonat per la seva activitat política, milità al BOC, que es diluí en el PSUC. Fou secretari general de la UGT de Catalunya. El periple vital de Josep Carner és molt més conegut: escriptor precoç, dotat d’un do de llengua privilegiat i d’una tècnica poètica prodigiosa, amb la ironia, la facècia i l’humor com a senyes d’identitat, estava cridat a ser el representant poètic del Noucentisme i un dels més grans escriptors europeus de tots els temps. Des del respecte que crea l’amistat, aquesta correspondència també anirà posant de relleu les diferències polítiques entre tots dos.

Adrienne Barman presenta Bestiari dels colors, el nou títol d?aquesta simpàtica col·lecció, en el qual els més petits descobriran quines tonalitats vesteixen alguns dels seus animals preferits. De quin color és l?òliba albina? En què s?assemblen un camell i un caramel? Quants animals coneixes de color rosa? Al llarg de catorze il·lustracions, aquest petit llibre de cartró presenta als primers lectors escenes fàcils d?identificar, en les quals gaudiran del ventall de colors de la naturalesa. Pàgina a pàgina, el nen i l?adult podran admirar i recitar en veu alta aquest cant a la biodiversitat del nostre planeta.

El món és molt més formidable, complex i profund del que ens han fet creure. Les bruixes catalanes reals i somiades ho recorden en aquest llibre a través dels seus prodigis, però també a través de la terrible persecució que van patir. Existeix un món visible i un invisible. El misteri sempre bategarà. No es tracta de desvelar-lo, sinó d’intuir-lo i viure’l. Joan de Déu Prats i Maria Padilla signen aquí el seu llibre més perfecte.

«No puc, no, ja no puc suportar-la més!»
Així comença la lamentació de la Nina, una dona que lluita incansablement per sobreviure sense renunciar a la seva identitat i tirar endavant la seva família en un món convuls i despietat. A mesura que la societat grega s'ensorra per les envestides de la Segona Guerra Mundial, l'ocupació alemanya i la guerra civil, la Nina va quedant relegada a una classe social cada cop més baixa. A la voràgine de la vida, entre casaments, guerres, batejos i funerals, la Nina només troba refugi en l?Ekavi, la seva sogra, la seva confident, la seva amiga.
Publicada el 1962, 'El tercer casament' va ser l?única novel·la que va escriure Kostas Taktsís, assassinat en circumstàncies mai aclarides. La seva obra mestra, addictiva i inoblidable, es va convertir ràpidament en un dels llibres més venuts i traduïts de la literatura grega moderna, i és que el crit de la Nina ?descarnat, impetuós i d?una força infrangible? és el crit de totes les dones al llarg de la història.

Des de principis del segle xix l?evolució de la fotografia ha estat lligada a les innovacions tecnològiques, als avenços de la ciència i al progrés de les comunicacions, a l?abast d?una minoria Però des del moment en què la generació i difusió de les imatges ja és en mans de tothom, la fotografia ha adquirit una altra dimensió i juga un altre paper tant en les nostres vides individuals com en l?àmbit públic i col·lectiu.
La nostra societat contemporània ha forjat una cultura eminentment visual: allò que captura la càmera va molt més enllà de la realitat. La nostra mirada ja pot ser el producte d?una intel·ligència artificial aliena al nostre cos. ¿Què se n?ha fet del que revelava la fotografia, de la latència d?un temps que s?hi amagava? La sobresaturació de les imatges a què estem exposats ens ha fet adonar que ara les fotografies ens fan, més que no pas nosaltres a elles. La postfotografia ja és aquí i la nostra memòria hi haurà de dialogar.
Els dotze textos que componen el llibre van acompanyats de divuit reproduccions fotogràfiques d?obres de Joan Fontcuberta i de d?altres autors.

Conte acumulatiu, inspirat en una antiga cançó folk canadenca (en la seva versió anglesa), que narra la història rocambolesca d?una cabra amb una fam voraç, capaç de menjar-se tot el que troba en el seu camí: saques de farina, sabates velles, claus oxidats, galledes, paelles... Tot allò que al principi omple d?orgull al seu amo, aviat no resulta tan avantatjós. Aquesta història, extravagant i humorística, va ser publicada originalment el 1964, amb les il·lustracions, incloses en aquesta edició, d?Abner Graboff, artista nord americà que destaca en el seu treball com a il·lustrador de llibres infantils pel brillant ús de les formes i el color, així com pel disseny, tant en la composició d?escenes com en la creació de personatges. La cabra golafre és una peça de col·leccionista, inèdita fins ara en la nostra llengua, el text de la qual manté la sonoritat del llenguatge i els jocs de rimes, a més d?altres recursos típics dels contes de fórmula, com la hipèrbole i l?exageració.

La Meh és el millor que m?ha passat mai. Imagineu-vos quina emoció trobar-me set cries seves a la nevera. Set Olgamus minúsculs tots per a mi! Però després d?uns quants dies, quin esgotament! Cuidar set cries descontrolades tota sola no és gens fàcil. He de trobar una solució, i aviat!
TORNA LA DIVERTIDÍSSIMA NENA CIENTÍFICA QUE ESTIMA ELS ANIMALS (PERQUÈ SÓN ELS MILLORS)
Més de 500.000 lectors a tot el món!

Un llibre lluminós i vital. Parla de plantes, conreus i bèsties, de gent que encara viu de la terra i del bosc, de muntanyes i rieres, i dels canvis que es produeixen en el paisatge al llarg d’un any, des de la primera pluja de setembre fins a les calorades d’un estiu amb risc d’incendi.

Les hores noves pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores, del 1953, i l’adapta a un entorn canviant en el qual molts hem perdut la relació amb la natura. En un parell de generacions, la introducció extensiva de la mentalitat urbana ha transformat la manera de ser al món. Julià Guillamon observa, descriu, conversa amb un antic carboner o amb una colla de peladors de suro portuguesos. Busca formes noves d’anomenar i descriure el lliri, la camèlia i la flor d’estepa, el moviment d’un dragonet que ha entrat dins de casa, la sega a la moderna, amb uns grans tractors John Deere. I reviu la història de l’Emili Soms, l’home que ha recuperat més de cinquanta varietats de poma perdudes a la vall d’Arbúcies. El món potser no és com voldríem, però el que tenim té un valor immens.