El 1962 l?esvàstica oneja a Nova York. L?esclavitud torna a ser legal i els pocs jueus que encara sobreviuen s?amaguen sota noms falsos. Tot perquè uns vint anys abans els Aliats van perdre la guerra i ara estan ocupats per l?Alemanya nazi i l?Imperi del Japó. L??I Ching? o ?El llibre dels canvis? s?ha convertit en el nou horòscop que tots consulten i, entre els qui tracten de resistir circula un altre llibre, ?La llagosta s?engreixa?, que proposa un món alternatiu en què els Aliats haurien guanyat la guerra el 1945. Aquesta imaginativa i esquinçadora ucronia, publicada el 1962, va ser guanyadora d?un premi Hugo, i va suposar la consagració de Philip K. Dick com un renovador del gènere de la ciència-ficció, al mateix temps que va trencar la barrera entre aquest gènere i la novel·la filosòfica.

Un àlbum il·lustrat poètic sobre la resiliència i la capacitat de trobar sentit a l#adversitat.

La Júlia és una nena normal amb una vida tranquil·la fins que un dia tot això es va esfumar i es va quedar amb un gran buit. El va mirar d#omplir de mil maneres però res no aconseguia treure-li aquella sensació de buit# Fins que un dia va sentir una veu i va canviar la direcció de la mirada. Aquell era el secret.

El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, de la capacitat de sobreposar-se a l#adversitat i trobar-li un sentit. Aquesta història és ideal per a tots els públics.

Quina empremta deixa en la vida personal i professional l’experiència de ser monitor o monitora de lleure? Quina petjada deixen en el camí de la vida dels infants, adolescents i joves als que acompanyen? A aquestes preguntes, i a moltes més, intenta donar resposta aquest llibre que recull en primera persona el testimoni i les experiències de persones que estan fent o han fet de monitors i monitores en algun moment de la seva vida a partir d’entrevistes a una diversitat de veus de procedències geogràfiques, edats i trajectòries diferents, algunes de les quals ocupen avui en dia llocs de responsabilitat en el món polític, empresarial, educatiu o mediàtic. Aquesta obra coral explica de forma divulgativa en què consisteix la figura del monitor o monitora i també teixeix un relat del sentit del seu paper en la conformació de la personalitat, els valors i la vida de moltes persones.

La sèrie de La Fundació és una obra mestra icònica d?Asimov. Amb el teló de fons d?un Imperi Galàctic en decadència, la història de Hari Seldon és un testimoni clar de l?extraordinària imaginació que va donar forma a la ciència ficció moderna.
L?Imperi Galàctic s?ha expandit i consolidat al llarg de 12.000 anys, de manera que ningú pot sospitar que el cor d?aquest pròsper sistema està podrit. Ningú tret del psicohistoriador Hari Sheldon, que ha utilitzat la seva nova ciència per predir un futur terrible. Exiliat al desolat planeta Términus, Seldon estableix una colònia amb les ments més brillants de l?Imperi, una Fundació que té la clau per canviar el destí de la galàxia. Tanmateix, l?agonia de l?Imperi portarà nous enemics a la Fundació, que es veurà amenaçada abans fins i tot de començar la seva tasca.

Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 1889 - Breda, 1973) va ser dibuixant, pintor i ceramista, però també destacà com a teoritzador del Noucentisme amb la publicació d'articles, conferències, assaigs i crítiques d'art. Si bé no fou un autor prolífic en el món de les lletres, alguns dels seus textos com La pintura catalana contemporània, la seva herència i el seu llegat (1916) i, sobretot, El Nacionalisme de l'Art (1920) esdevindrien programàtics i sempre envoltats de polèmica. Aragay va publicar a Vell i Nou, La Revista, La Publicitat, La Veu de Catalunya o Mirador amb la voluntat d'infondre els valors ètics i estètics del classicisme a casa nostra. També es dedicà a combatre els artistes de la generació anterior -modernistes, romàntics i acadèmics- i els pintors d'avantguarda -futuristes i cubistes-, cosa que el posicionà com un dels autors més bel·ligerants del Noucentisme. Xavier Castanyer ha recuperat una trentena de textos 'de combat' publicats entre 1915 i 1934, que s'ha encarregat d'analitzar i de posar en context en el marc general de l'art català contemporani i del període del Noucentisme en particular. Els articles han estat reproduïts en una segona part del llibre amb l'objectiu de posar l'obra teòrica d'Aragay a l'abast del lector.

L’estiu de 1789, al pintor Pere Pau Muntanya i a l’arquitecte Francesc Renart els van encarregar tota una sèrie de dibuixos de la muntanya de Montserrat per il·lustrar un llibre de geografia. El llibre no s’acabà publicant, però s’ha conservat un volum considerable de documentació relacionada amb el projecte editorial. Amb tota aquest documentació, Núria Llorens ha anat reconstruint tot el context de l’Àlbum de dibuixos, l’ha analitzat i l’ha descrit. El llibre conté una reproducció fotogràfica de tots els dibuixos de l’Àlbum i els complementa amb il·lustracions procedents de diferents arxius i biblioteques nacionals i internacionals que ajuden a entendre el moment històric i les possibilitats tècniques de l’època.

2A EDICIÓ «ENFRONTAR-NOS A LA FOSCOR DELS DIUMENGES A LA TARDA, ALS "HO SENTO, JA HE QUEDAT", A LA VERGONYA DE DEMANAR TAULA PER A UN, O D'ANAR AL CINE SOL, A LES MIRADES COMPASSIVES DELS ALTRES, A LES PARELLES ENAMORADES QUE ES MULTIPLIQUEN AL TEU VOLTANT I ES MOSTREN MÉS AFECTUOSES QUE MAI, MÉS FELICES, MÉS SOMRIENTS... DE SOBTE, EL TEU CERVELL NOMÉS VEU TOT EL QUE VOL TANT I NO ACONSEGUEIX TENIR, TOT EL QUE HA PERDUT.» En el món actual, i sobretot a partir d'una determinada edat, sembla que la solitud s'entén com un fracàs: estar solter, divorciat o separat són situacions que cal evitar, o que hem de superar com més aviat millor. Però en realitat, saber estar sol és indispensable i un signe d'autèntica maduresa, d'autonomia i de riquesa personal. Silvia Congost, una de les psicòlogues més reconegudes del nostre país, ens convida a perdre la por a la solitud. Aprendre a escoltar-nos, a dialogar amb les nostres pors i a calmar-les és el camí que ens porta a tenir una existència plena i sense imposicions socials. _A soles_ és l'oportunitat d'un aprenentatge que, si el sabem aprofitar, ens servirà per a tota la nostra vida.

Enric Lee, més conegut com a Enric el Verd perquè de petit sempre anava vestit d’aquest color, és un jove orfe de pare que, amb el suport d’una mare abnegada, decideix acomplir la sempre difícil tasca d’esdevenir un pintor cèlebre en una època de grans canvis polítics i socials. Però, tot i els seus inicis prometedors, un seguit de circumstàncies adverses fan que el desig inicial vagi a mal borràs, perquè els homes, esclaus de la vanitat, estan sotmesos tothora als tombs inescrutables de la fortuna. Novel·la de formació que se sol comparar sovint al Wilhelm Meister de Goethe, Enric el Verd és indiscutiblement un dels cims de la literatura suïssa.

La violència i l?assetjament sexuals estan lligats a una certa manera d?exercir el poder. Més enllà dels efectes de l?educació i la cultura per combatre-ho, les lleis i les polítiques públiques hi haurien d?intervenir de forma urgent i radical. Encara hi ha massa escletxes, en tots els àmbits, que permeten que aquests abusos proliferin. En aquest assaig de filosofia moral, Nussbaum analitza i denuncia la supèrbia d?individus i d?estructures de poder (ja siguin de l?entorn judicial, de les arts o de l?esport) que perpetuen comportaments injustificables i denigrants, emparats per la força dels diners.
Baluards de supèrbia condemna la cultura del poder masculí que continua protegint els abusadors. Bandejant el ressentiment i encoratjant la generositat, anima les víctimes que expliquin les seves històries, i insta les institucions que apliquin reformes justes i adequades perquè es doni un ple reconeixement a la dignitat, que ha de ser igual per a totes les persones.