Durante los años 2020 y 2021 tuvimos que afrontar una crisis sanitaria que puso a la sociedad, en general, y a nuestro sistema sanitario, en particular, en un intenso y despiadado escenario emocional. Naufragios aborda desde la visión poética del autor, con el mar como vehículo metafórico muy presente, esos sentimientos que afloraron durante meses y su relación de conflicto y desamor con la vida y la muerte.

Vilafranca, malgrat la seua situació en una contrada de clima feréstec, amb escassos recursos naturals, lluny dels nuclis de població importants i mal comunicada amb el ferrocarril, fou capaç de bastir a l’enmig del páramo un nucli industrial pròsper, sense disposar de cap ajuda de fora, sense rebre cap bequerada de les multinacionals ni de l’Estat, recolzant-se només en la pròpia iniciativa. Això es va aconseguir gràcies al formidable capital humà d’uns empresaris visionaris i d’un estol de treballadors responsables i d’eficiència garantida, forjats en l’adversitat de mil batalles guanyades per a la subsistència. Així, a la primeria del segle XX, aquella xicoteta població del rerapaís muntanyenc va mamprendre un aferrissat procés de modernització que, als anys 30, l’havia convertida en un notable empori fabril, i als anys 50 en el poble amb més treballadors industrials de totes les comarques castellonenques, en relació al cens municipal. Com es veu, la industrialització vilafranquina, es va produir cinc dècades abans que la de la majoria de les zones properes a la mar que, tot i ésser més riques, més ben comunicades i amb més possibilitats, seguirien molts anys en el seua rutina agrària mentre Vilafranca es transformava, convertint-se en capital de la calça espanyola i tenint la factoria més gran d’Europa, en el seu sector. Així, doncs, els epítets de “la Barceloneta”, “l’Alcoi dels Ports” o el de “la Manresa valenciana” els tenia més que guanyats.

Col·lecció de monografies de fotògrafs, professionals o afeccionats, que ens han deixat imatges de valor documental sobre Tortosa i les Terres de l?Ebre.
Volum dedicat al fotògraf de Tortosa Mariano Jover.

El doctor Albert Ferrer (2022), en comentar aquesta obra, remarca que la seua lectura el va introduir: ?en un espai físic singular, en la seua gent, i les seues vicissituds m?han anat fent descobrir multitud de curiositats que sovint se?ns escapen als més joves. (?) Una de les moltes que em cridaren l?atenció de la realitat peculiar vilafranquina, retratada fidedignament per l?autor fou, sens dubte, la fidelitat dels seus naturals a les seues arrels, tractant-se d?un medi natural tan radicalment diferent al que acostume transitar. Una altra, íntimament relacionada amb eixe sentit profund de pertinença a un determinat lloc que tenen els vilafranquins, fou el seu instint de supervivència i pragmatisme a l?hora de buscar solucions als problemes diaris. Si l?agricultura i la ramaderia tenien els seus límits, quan quedaven llunyans els esplendors tèxtils baixmedievals, trobaren en el tracte equí la solució a una economia malmesa. Un negoci complex en què començaren a familiaritzar-se i dominaren sobre manera des del segle XIX fins a poc després de la I Guerra Mundial, a través d?algunes famílies, com la pròpia del nostre protagonista. (?) Una tasca en què es van especialitzar bastants llinatges de la localitat fins a ser considerats pertot arreu com a gent de fiar pel compliment de la paraula donada, la seua solvència monetària i l?alta qualitat dels equins que compraven al comptat en un lloc per a vendre?ls en un altre.?

Mar Rosé, una mujer a punto de llegar a los cuarenta, casada y con un hijo, un día, mientras trabajaba en el súper, cruza la mirada por segunda vez con unos ojos, acompañados de unos labios y de una voz, que durante mucho tiempo había estado buscando sin éxito, justo después de su cara a cara con la muerte. Este encuentro casual, aparte de crearle un dilema con lo que debe hacer con su vida ?normal, sin pretensiones, pero cotidianamente perfecta?, la lleva a vivir una gran historia de amor que nace por el magnetismo y atracción de dos personas. Un amor pasional y clandestino, lleno de romanticismo y de un sexo que nunca antes había conocido. Un amor que le hace memorar pasajes turbulentos y húmedos del pasado. Un amor que la lleva al descubrimiento de lugares y gente con encanto, pero, sobre todo, a descubrir una nueva Mar, más atrevida y vital, quizás como realmente es ella o cómo querría ser.
Amore es todo esto, sin embargo, además, entre sus páginas el lector también encontrará, en los pensamientos de Mar y en el comportamiento y las reflexiones de su gran amiga, Laura, una crítica a ciertas actitudes de nuestra sociedad, a veces demasiado hipócrita. Y todo ello sin obviar lo que en el fondo quiere ser: una aventura para los sentidos.

¡Inventaré nuevas letras que proclamen la igualdad!
Un álbum ilustrado coeducativo que rompte con los estereotipos de género, fomentando el respeto por la inclusión y la diversidad.

A la història de Catalunya hi ha un període que sovint resulta fosc: el que transcorre entre el segle iii i el segle x i que correspon a les etapes del Baix Imperi Romà (235-476), a la dominació visigòtica (411-715) i al període carolingi (715-992), abans de la feudalització del territori (segle xi). Per a molta gent la Catalunya que coneixen comença més o menys l?any 1000 i totes les etapes anteriors són com una mena de passadís per on desfilen pobles i més pobles, alguns de coneguts i altres de desconeguts, que passen pel país sense deixar-hi rastre; es parla dels grecs, els fenicis, els ibers, els romans, els visigots i els àrabs fins que, finalment, ja som catalans! Però la Història, concebuda com un pas continu d??invasors?, té poc sentit perquè així no s?entén com va anar cristal·litzant una llengua que porta aparellada tota una cultura amb una identitat clara que qualifiquem de catalana, una llengua distinta de la parlada en les àrees geogràfiques del seu entorn. No resulta fàcil, però, trobar plantejada aquesta problemàtica en un sol llibre, on es pugui comprendre l?autèntica naturalesa d?una cultura i d?un país que, si bé es comença a manifestar al voltant del primer mil·lenni, amaga, en canvi, unes arrels molt més profundes, sense les quals res posterior no té sentit. Hem recollit la recerca feta des del darrer terç del segle passat i la presentem a qui tingui el neguit o la curiositat de saber com érem abans de ser catalans, o millor dit, quan ja érem catalans però no ho sabíem.

Teniu a les mans l’edició de les obres guanyadores de la quarantena edició dels Premis Literaris Vila de Mont-roig. Una edició molt especial, per tant, que ens ha de fer sentir satisfets del camí recorregut. Catalunya és rica en lletres. L’empenta per preservar i enaltir la llengua catalana és, sense dubte, la raó més poderosa perquè avui es mantinguin vius més de tres-cents premis literaris a Catalunya. Però, com és habitual, existir és més fàcil que perdurar. A Mont-roig podem dir amb orgull que els nostres premis es troben en el grup dels més longeus. Felicitats a tots i a totes els que heu posat el vostre gra de sorra al llarg d’aquests quaranta anys per fer-los perdurar.

Tercera edició: sexe, llibres i lawfare és un llibre de gènere fluid en què la història principal, protagonitzada per un conseller valencianista víctima del lawfare, adopta forma de novel·la pròxima al gènere negre. Al seu torn, el protagonista escriu una novel·la que pretén que siga d?amor lèsbic. Tanmateix, la dedicació d?ambdues protagonistes al món de la llengua acaba convertint l?obra en una sèrie d?esbossos, fragments d?una novel·la sobre literatura i l?ofici d?escriure. Les dues novel·les avancen paral·lelament, però mai no conflueixen. Per l?estructura narrativa, Tercera edició: sexe, llibres i lawfare també té molt de dietari. Potser s?acosta al cànon memorialístic en alguns moments, perquè conté apunts autobiogràfics, fragments de memòries, però també autoficció. Literatura del jo, en diuen. És una obra híbrida, amb un nucli real i un fil conductor inventat; una obra de narrativa que, com a tal, entrellaça elements d?especulació i memòria; fets i imaginació. Al llibre hi ha política, sexe, introspecció, dolor i alguna tímida i despistada pinzellada d?amor, amb referències literàries permanents. És un llibre de ficció i de reflexió. Potser de reflicció.

Pere Centelles viu un mal moment en la seua professió de periodista. Està cansat de patir les conseqüències de les retallades i els acomiadaments. Cada dia cobren menys i han de treballar més, han de fer més pàgines de tota classe. Els volen especialistes de tot: de política, de futbol, de cultura… Se sent dimissionari i demana uns dies per descansar i se’n va a casa d’unes ties fadrines molt velletes que viuen a Sueca. El descans dura el temps d’una sesta i una partida de xamelo, perquè el president Ximo Puig convoca eleccions anticipades i el director del diari el reclama. El seu amic Rafa s’instal·la a casa seua, perquè ha trencat amb la parella. I, per si no fora prou, abans de tornar a València, es troba una sorpresa en forma de cadàver en el corral de les seues ties. Resignat, es fa a la idea que s’ha submergit en una novel·la de Vázquez Montalbán. Encara com té Júlia, Raquel i els amics per continuar resistint.