Has sentit mai una història que connecta el passat i el present amb cantar, ballar i riure?
Doncs en este conte la podràs llegir. Sira-cota, la protagonista, té un somni: aprendre a fer-se un llaüt i així emprendre un viatge de descoberta dels pobles que l?envolten. Però, tot just quan comença el seu trajecte, una cosa estranya la farà canviar d?objectiu.
Sira-cota, que és versadora de cançons, o siga, el que ara en diem rapera, et farà viure unes aventures plenes d?autenticitat amb uns personatges singulars que l?acompanyaran durant el viatge, i que l?ajudaran a complir amb una missió ben particular: tornar al paisatge el seu color original i l?alegria a les persones.
Si vol aconseguir-ho haurà de compondre uns versos i cantar-los. L?ajudaràs

L’any 1939. En vespres del final de la guerra civil Tom escapa amb la seua mare a l’estranger. Refugiats a la Gran Bretanya, el passat que havia deixat arrere es farà de nou present i Oxford no serà per a ell el lloc plàcid que esperava. El país viu l’esclat de la Segona Guerra Mundial mentre ignora que una altra guerra secreta té lloc en els seus carrers, parcs i museus. Sense possibilitat de fugir del seu destí, Tom haurà d’aconseguir una informació vital per a moltes persones i no podrà confiar en ningú ni cometre cap errada. Forçat a arriscar la seua vida, quan arribe el moment precís es veurà abocat a entrar en acció i fer front a gent molt perillosa amb poc de temps per decidir quin partit prendre.

A la Bet li agrada molt dibuixar, però mai s’hauria imaginat que també es pogués pintar amb les paraules. Ho descobreix gràcies a la poesia, i des de llavors el seu món s’omple de colors. Un conte en forma de poema per mostrar a les criatures que comencen a llegir el poder simbòlic i evocador dels mots. El ritme poètic del relat unifica paraules i imatges i, a més, inclou una part lúdica: descobrir l’acròstic de les quatre primeres pàgines i reconèixer els set colors que van sorgint al conte.

El treball dels estudiosos de la cultura popular, com fou el cas de Francisco G. Seijo Alonso (1925-2013), va permetre recuperar part d’un patrimoni culinari fràgil i vulnerable, que es transmetia fonamentalment per via oral i on les dones —les cuineres del territori—, foren les protagonistes. El seus testimonis, recollits entre 1968 i 1972, conformaren la monografia Cocina alicantina. La cuina i el menjar alacantí (1973). Aquest treball ha servit de base per a reivindicar i posar en valor la memòria dels menjars tradicionals de les comarques de la Marina Alta i Baixa. Generació rere generació, les dones s’han convertit en les artífexs del saber gastronòmic. Han sigut les creadores d’una gastronomia de proximitat que aporta els valors saludables de la cultura alimentària mediterrània i està basada en els productes autòctons i de temporada, dos dels elements que millor poden afavorir la biodiversitat i la sostenibilitat. D’ací la importància d’atorgar-les visibilitat i adaptar les seues receptes a les actuals recomanacions dietètiques i nutricionals. Es tracta de tornar a posar en valor el sabor de la tradició i poder reprendre referents que ajuden a alimentar-nos de manera més saborosa, saludable i sostenible.

La actividad humana contemporánea ha alterado muchos procesos naturales en la Tierra. ¿Los cambios justifican el reconocimiento de una nueva unidad de tiempo geológico nombrada Antropoceno? ¿Disponemos de pruebas para identificar la nueva época? Existen numerosas huellas de los cambios biológicos, físicos, químicos y geológicos habidos en el planeta. Las transformaciones biológicas incluyen el aumento de la velocidad de extinción de muchas formas de vida. La aparición de materiales manufacturados en los sedimentos, como los plásticos y el hormigón, coincide con la contaminación global causada por los plaguicidas y las partículas y moléculas procedentes de la quema de combustibles fósiles. Las cantidades de nitrógeno y fósforo que contienen los ecosistemas se han modificado sustancialmente. La tasa de aumento del nivel del mar y las propiedades químicas de los océanos han cambiado. El clima se ha perturbado. El descubrimiento de todas estas señales sugiere a muchos científicos que el Holoceno finalizó. Una nueva época geológica, el Antropoceno, ha comenzado, quizá, en algún momento de la mitad del siglo xx, cuando, debido a la gran aceleración del crecimiento de la población, la actividad humana ha modificado sustancialmente la atmósfera, la hidrosfera, la geosfera y la biosfera. A lo largo de todo este libro de divulgación se presentan pruebas para que el lector pueda valorar en su justa medida la crisis ambiental en la que estamos inmersos, tal vez, el mayor problema de nuestro tiempo.

Aquest llibre pretén ser un estudi zoològic de totes les espècies
de serps que habiten al nostre entorn, Vilafranca i els seus voltants; i una guia de camp per a identificar-les. Atès que la professió de l?autor és la medicina, també és una aproximació al tractament de les mossegades.
S?hi fa un estudi acurat de la Triaga Magna i de la importància que van tindre els escurçons en la seua composició; però també s?hi destaca la font d?ingressos que van suposar per a l?economia d?aquests pobles.
Aquest treball es nodreix de la saviesa popular i de l?etnografia local, amb dites, remeis casolans, anècdotes, llegendes o faules sobre aquest món; d?una banda, maleït i perseguit, i de l?altra, admirat per les seues propietats curatives. No ens hem d?oblidar que, justament per això, la serp i el bàcul són el símbol de la medicina.

Al 2021 se le ha dignificado al reconocerse como el Año de Luis García Berlanga, mientras que al personaje, conocido y reconocido, singularizado por el diccionario, se le rinde el homenaje debido en mérito al haber desarrollado una obra cinematográfica que lo convirtió en una figura fundamental de la cultura española y una de las que más influencia han ejercido en nuestro cine en el siglo xx: como guionista y como director de algunas de las películas más celebradas por el público y por la crítica durante los más de cincuenta años a lo largo de los cuales se desarrolló su carrera artística.
El presente libro viene a confirmar la pretensión de la notabilísima dimensión internacional del cineasta valenciano que tuvo a Peñíscola como punto de mira en su vida profesional y personal con sus dos películas rodadas, así como el ostentar activamente la presidencia de honor del Festival de Cine de Comedia. Críticamente son observables los valores calabuchenses, expresivos principalmente de cultura y vida, subtítulo de la obra. Se recuerda, por ejemplo, que las ciudades que adolecen del contrapeso de las ideas son como desiertos; un día están en silencio mortal y otros, agitadas por los más violentos huracanes. Motivo para generar la necesaria inquietud, reflexión y pensamiento.
Se concibe la presente obra escrita, como manera de hacer historia a partir del análisis de múltiples registros de lo que ha sido, y será siempre, la aventura de vivir; desde una perspectiva personal e interdisciplinar, incorporando la historia de lo cotidiano, circunstanciando el suceso con análisis crítico (es decir, con criterio) y concluyendo con resultados trasversales, multidisciplinarios.

L’any 1969 Josep Bayerri va escriure per a La Vanguardia una sèrie de dotze reportatges sobre el recorregut del riu Ebre per terres catalanes que el diari publicaria el setembre del mateix any. Descrivia la geografia i les característiques de cada poble i explicava anècdotes i esdeveniments de la vida quotidiana, en un temps en què les comarques de l’Ebre eren les grans desconegudes per a Catalunya i valia la pena qualsevol treball divulgatiu. Mig segle després Xavier Garcia l’animaria a traduir aquells textos al català afegint, darrere de cada capítol, una visió de com havien canviat les coses durant tots aquells anys als mateixos indrets. La relació entre tots dos venia de temps; tots dos periodistes, compromesos amb la militància a l’entorn socialista, es van conèixer a principis dels setanta en les lluites de la Ribera d’Ebre contra la nuclearització i els intents de colonització hidràulica i energètica. La relació esdevingué amistat i continua viva.

Col·lecció de monografies de fotògrafs, professionals o afeccionats, que ens han deixat imatges de valor documental sobre Tortosa i les Terres de l?Ebre.
Volum dedicat als fotògrafs d?orígen francés François Xavier Ducloux Laurent i Olivier Ordinaire.

A Bet le gusta mucho dibujar, pero nunca imaginó que también se pudiera pintar con las palabras. Lo descubre gracias a la poesía, y desde entonces su mundo se llena de color. Un cuento en forma de poema para mostrar a los más pequeños que empiezan a leer el poder simbólico y evocador de las letras. El ritmo poético del relato unifica palabras e imágenes y, además, incluye una parte lúdica: descubrir el acróstico de las cuatro primeras páginas y reconocer los siete colores que van surgiendo en el cuento.