Solo una. Que si no, llegaré tarde cuenta el bombardeo perpetrado por la aviación italiana fascista en Xàtiva (València), el 12 de febrero de 1939, y en Manuel. La lluvia de bombas coincidió con la llegada de un tren que transportaba a la 49 Brigada Mixta hacia la retaguardia, hecho que provocó que la estación de ferrocarril estuviera llena de gente. Murieron 145 personas y hubo más de 200 heridos. El 11 de febrero perecieron seis personas en la estación de Manuel, todos civiles. Después, cayó un manto de silencio sobre este hecho histórico llamado el Guernica valenciano. Se trata de un relato polifónico que cuenta treinta y nueve veces unos hechos que ocurrieron solo una vez, pero que nunca debieron haber acontecido. Cada capítulo es una pieza del rompecabezas que quiere reconstruir la memoria colectiva, llenando alguno de los vacíos que el paso inexorable del tiempo ha dejado y así acercarnos a la verdad que ayude a la reparación. Los capítulos, donde los personajes saltan de la realidad a la ficción confundiéndose, fluctúan entre el pasado y el presente, entre los hechos históricos y la imaginación.

L?obra ens mostra un passat que ja no existeix i un present que no sabem si perdurarà en el futur. També posa de manifest, a través de la riquesa etnogràfica, les tradicions i el patrimoni, l?accelerada transformació que la nostra cultura ha sofert. Mostra la vida al mas, amb una dedicació intensa a l?agricultura, la ramaderia i altres oficis complementaris i esbossa una part de la vida social masovera, la de la festa. Necessitem evocar eixe passat recent perquè forma part de la nostra identitat i de la nostra idiosincràsia. Un passat que s?ha transformat en un present, fruit de la despoblació, la pèrdua de tradicions, oficis, vocabulari i tota una cultura que s?ha anat fent invisible conforme avançaven les últimes dècades del segle xx, però que no hem d?oblidar perquè forma part de la nostra història, de la nostra terra i del nostre paisatge. Hem de conèixer la natura que ens envolta ?per això es fa una diagnosi de la biodiversitat vegetal actual? per comparar el dia de demà el que haurem perdut i el que haurem guanyat amb els canvis que sorgiran. Per aquest motiu es mostra un tram de rambla on la presència de modestes superfícies d?aigües someres i quasi persistents al llarg de tot l?any, ofereix una flora especial pels requeriments hídrics i està molt ben conservada. Un sòl hídric que es recarrega en cada eixida de la rambla i que, igual que la cultura, també està en risc de desaparèixer pels canvis en el règim de precipitacions i de temperatures que estem vivint.

Unes misterioses aparicions en un creuer que navega per les illes gregues impedeix als clients baixar de la nau fins que les autoritats policials resolguin el cas. A mesura que passen les hores, afloren els nervis i els interrogants. Plantats davant la costa de Santorini i mentre esperen respostes, descobriran la realitat volcànica d’aquest indret amb una història tan singular.

Jaume Roig va nàixer a València els primers anys del segle xv i va gaudir d’una trajectòria vital d’un reconegut prestigi social com a metge i administrador. Amb l’Espill, Jaume Roig signa un dels llibres més importants del segle xv. Es tracta d’una de les obres més ambigu?es, complexes i difícils d’interpretar de la literatura catalana i, al mateix temps, en paraules de Jaume Vidal Alcover: “una de les més enginyoses, més amenes, gracioses, curioses, divertides i, tot cal dir-ho, brutals de la nostra literatura”. L’Espill és una novel·la en forma d’autobiografia fictícia que permet arribar a conclusions diverses, segons vulgues llegir-la des del punt de vista de la misogínia, de la moralitat o la didàctica; o bé, des del vessant de l’humor, la comicitat i l’entreteniment. La nostra edició és una adaptació a la prosa actual que pretén acostar l’Espill a un lector no especialista que, potser, pot trobar dificultats en el vers original i en la llengua del segle xv.

Només una. Que si no, faré tard conta el bombardeig perpetrat per l?aviació italiana feixista a Xàtiva, el 12 de febrer de 1939, i a Manuel. La pluja de bombes va coincidir amb l?arribada d?un tren que transportava la 49a Brigada Mixta cap a la rereguarda, fet que va afavorir que l?estació de ferrocarril estiguera atapeïda de gent. Hi van morir cent quaranta-cinc persones amb més de dos-cents ferits. L?11 de febrer van perir sis persones a l?estació de Manuel, tots civils. Després va caure un tel de silenci sobre aquest fet històric anomenat el Guernica valencià.
Es tracta d?un relat polifònic que conta trenta-nou vegades uns fets que van ocórrer només un cop, però que mai no havien d?haver esdevingut. Cada capítol és una peça del trencaclosques que vol reconstruir la memòria col·lectiva, omplint alguns dels buits que el pas inexorable del temps ha deixat balmats i així apropar-nos a la veritat que ajude a la reparació. Els capítols, on el personatges salten de la realitat a la ficció confonent-se, fluctuen entre el passat i el present, entre els fets històrics i la imaginació.