L?autora amb aquest poemari vol donar les gràcies a totes les persones que han passat per la seua vida.
Consta de quatre apartats: els companys de treball, els personatges singulars, la família i les amistats. El lector hi trobarà panegírics escrits de fa temps i d?altres de més propers. Les circumstàncies i els sentiments són els que més prompte o més tard l?han dut a escriure?ls. Els poemes estan dedicats a persones i fets que l?autora sempre recordarà perquè li han fet molt de bé. Tanmateix, demana disculpes perquè hi ha persones que no apareixen al poemari però que porta al cor.

Després d?haver descobert l?invent d?una font d?energia inesgotable, la Terra arriba a un increment demogràfic que posa en perill l?obtenció dels recursos necessaris per al seu sosteniment. Per reduir els terrícoles que l?habiten, les comunitats nacionals es plantegen iniciar el poblament d?un planeta verge. Monverd, és el primer nou món, al qual en seguiran d?altres. En fer-ho, s?implementa un sistema organitzatiu i tecnològic que prioritza les necessitats bàsiques i fonamentals de les col·lectivitats que s?hi estableixen. Un model contraposat al de la Terra, consumista i depredador.
La història de l?emigració i del primer quart de segle de l?assentament d?humans al planeta Monverd es contada successivament per la Mineta, la mare; el Rilau, el fill, i el Xemoi, el pare, als quals s?afegeix la Melana, una noia romanesa que viu ?a la Terra? amb els avis del Rilau.
Un relat de ciència-ficció que qüestiona el present, plantejant un dilema entre possibles models futuribles: la dissipació especulativa o el de la tecnologia al servei de les necessitats des d?una perspectiva humanística.

Les contractures són vint-i-vuit poemes que funcionen com el tall d’un bisturí que revela els episodis interiors de l’autor, ja que el propòsit d’aquest recull és estetitzar els dolors que conformen la identitat i la biografia del jo. Els primers poemes van ser escrits a la ciutat de Tòquio durant el confinament de l’any 2020, i els següents, a la ciutat d’Osaka, entre comunicats de l’ambaixada sobre l’estat de la mobilitat internacional. Després de l’estada japonesa segueix la seva escriptura a Catalunya, on altres escenaris com Atenes, la Franja de Ponent o la muntanya de Montjuïc irrompen amb els seus imaginaris. Però també la malaltia de l’Alzheimer, el desamor, els incendis, l’anhel o l’enveja hi són representats.

Al cor de la memòria és un recull de textos literaris escrits i publicats en diferents mitjans de comunicació al llarg de les tres darreres dècades, amb la finalitat de marcar amb lletra viva la primera persona del present d’indicatiu del verb agrair. En efecte, l’autor, com un element més de la societat cadufera, es gloria de formar-ne part, perquè així ha compartit treball i constància, ha treballat temps i maldecaps, ha gaudit del foc i de la vida, i per damunt de tot ha fruït de la força de la nostra gent i de la nostra paraula oral i escrita. Sí, l’autor agraeix la sort de formar part de la societat cadufera amb aquest ventall de lletra adreçada a persones i entitats de tot tipus. Manifesta també que és tan sols una petita mostra de l’essència, de l’esperit que mou el cor de la societat benicarlanda. Així mateix, val a dir, és clar, que en aquest recull no apareixen tots els noms que caldria, però cadascun dels que hi ha regala un tast de la nostra olleta, el bocam d’una carxofa torrada a la brasa, l’exquisidesa del millor suquet de peix i el sentit purificat d’un bon glop de vi Carlon. Que vaja de gust!

Aquesta publicació recull una sèrie de treballs eclèctics seleccionats a partir dels resultats de les recerques de les sessions del I Congrés Estètiques de la Cultura Valenciana, celebrat a setembre de 2022 a València. El congrés forma part de les tasques de recerca del projecte: Identitart. La identitat valenciana a través de les arts i el disseny. GV/2021/157 finançat per la Conselleria d?Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana. El projecte naix dins la Unitat Mixta d?Investigació Efímere UV+UPV, formada per membres dels grups de recerca CREARI i LCI d?ambdues universitats valencianes. Hem agrupat els treballs en tres eixos sobre els quals reflexionar, des d?un vessant multidisciplinari, sobre les formes en les quals les estètiques culturals contribueixen a definir la identitat valenciana, des d?una perspectiva crítica i centrada en les arts i la cultura. Podem trobar una selecció de tretze capítols de diferents professionals i investigadors, que ens parlen de les estètiques culturals des de l?educació, des de la cultura contemporània i des de la història i el patrimoni, oferint un volum ric en perspectives i que suposa un punt de partida dins una temàtica poc investigada fins ara, com és la vinculació entre estètica de la cultura i construcció de la identitat.

Som també el lloc que habitem i els espais que vam habitar, els punts on han quedat gravades estampes dels nostres actes i inactivitats, de la història personal que ens confirma. A La casa sonora s’evoquen els cruixits, les dilatacions, les passes, els grinyols, els cops de porta i les roncors que omplen el silenci del poeta, que des de la distància temporal entre el seu sedentarisme actual i el nomadisme urbà dels anys passats ha volgut convertir en poemes. El misteri dels passadissos, el vertigen de les fugides, l’ansietat dels trasllats, la il·lusió i la desfeta d’anar d’aquí a allà. I la serenor de la nostàlgia, sempre tan creativa.

El protagonista d?aquest llibre és en Joan Martí Pons (1894-1945), alcalde republicà de Xerta (Baix Ebre) i lluitador antifranquista, confinat primer al camp de Vernet de l?Arieja (França) i, més tard, conduït en l?anomenat Tren Fantasma o de la Mort, al lager nazi de Dachau, model del sistema de camps de proves dels mètodes de reclusió i extermini que s?estendrien per diferents punts del centre d?Europa durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Les cartes que envià des del seu captiveri durant els anys 1943 i 1944 han estat el punt de partida d?aquest llibre de reconstrucció històrica i que conté també, necessàriament, elements ficcionals. Unes pàgines que volen mostrar el coratge i l?esperit de solidaritat que aquells homes i aquelles dones van tenir en la lluita heroica i sagnant dels republicans exiliats, des de dins mateix del ventre immund de la fera, com ens deia Bertolt Brecht.
L?analfabetisme del passat és un dels tràgics flagells del nostre present, per això Viatge al cor de l?infern vol interpel·lar les persones d?avui, especialment les que no volen saber res dels horrors del passat i que per ignorància i involuntàriament es converteixen en còmplices del mal.
L?equidistància, la banalització o el blanquejament de les diferents formes que adopten avui els feixismes tenen avui en l?exponent de la lluita i en la trajectòria vital de Joan Martí Pons l?antivirus que ens mostra un exemple de resistència però, sobretot, de generositat i dignitat humana.

D?acord amb l?informe de l?Organització de les Nacions Unides per a l?Alimentació i l?Agricultura (FAO) , prop d?un terç dels aliments que es produeixen cada any al món per al consum humà es perden o es desaprofiten. És a dir, un de cada tres quilos d?aliments que es produeixen al planeta no els consumeixen els éssers humans, i en molts casos arriben a gestionar-se com a simples residus que van a les escombraries. El malbaratament alimentari és, per tant, un problema, i un repte que s?ha intentat abordar al llarg dels darrers cinquanta anys. En els anys més recents s?ha creat un compromís global de reducció del malbaratament alimentari a la meitat per a l?any 2030. Aquest acord es deriva del subobjectiu 12.3, inclòs als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). És per tot això que en aquest llibre volem oferir consells per millorar la planificació de la compra i la conservació dels aliments. També us proposem receptes per aprendre a elaborar plats amb restes d?altres menjars i/o aprofitar parts d?aliments que habitualment desestimem.

L?anomenada Guerre d?Espagne pels francesos i la Guerra del Francès pels catalans és la clau d?entrada a Catalunya a un segle XIX marcat per revoltes i guerres civils.
L?espai temporal de recerca correspon a la campanya napoleònica per conquerir una part del territori català, l?anomenat Terres de l?Ebre, i que cal remarcar pel fet que a les acaballes de 1810 totes les mirades dels exèrcits enfrontats a Catalunya hi tenen la vista fixada. Demostrar que, a més dels atacs i de la presa de l?emblemàtica plaça de Tortosa, hi van passar molts altres fets a la resta de pobles i llocs d?aquest pessic de terra i, a la vegada, ressaltar el protagonisme del riu Ebre durant aquesta etapa de conquesta són pilars d?aquest estudi.
L?autor aplica sobre aquella guerra un recurs més aviat insòlit, la de fer història de casa nostra parlant dels altres. Això explica el perquè centra atenció preferent sobre la visió que en dona el francès intrús dels fets ocorreguts en aquesta àrea geogràfica.
Les principals columnes que sostenen aquest llibre són les inèdites ordres diàries emanades del quarter general de Suchet durant la seua estada al territori ebrenc, els expedients dels principals caps militars francesos que hi van ser i les memòries d?alguns soldats napoleònics que en parlen. Militars que trobem, abans o després, actuant en altres llocs de Catalunya (Lleida, Tarragona?) o fora d?ella (Saragossa, València...).

Vitis vinifera, l?espècie de cep apta per a l?elaboració de vi, agrupa centenars de varietats, algunes d?extintes (la marawi), en perill d?extinció (l?escursac), d?altres de conreu local (la marseguera) o conegudes a tot arreu (la macabeu). Vitis Vinifera Amatoria és un recull de contes connectats per uns personatges que tenen en comú l?estima pels vins i la tendència irrefrenable a mantenir relacions sexuals. Nou relats amb seixanta vins avalats per les millors guies, amb els quals es pot assegurar el triomf en un envit amorós. Una trentena de bons vivants a la recerca del plaer: tres dones experimentades que inicien un novençà; un professional liberal que els dijous ix de cacera; unes parelles que sopen juntes periòdicament i que es veuen abocades a fer un trio; un grup de dones que descobreix quelcom més que l?amistat; una cubana transferida a l?Horta que aprén el valencià practicant el francés; una parella que troba en el voyeurisme la manera de satisfer la sexualitat? Històries roents d?amor líquid amb relations alternatives narrades pels assistents a un Curs de tast de vins.