Arribats al punt on som, segons Joan Rigol només hi ha una manera de sortir-nos-en: replantejar-nos la democràcia des de l?arrel, revisar la forma d?organitzar-nos, com a societat, d?una manera justa i honesta. El qui fou
president del Parlament, senador i conseller, veu en el filòsof Jacques Maritain un referent sòlid per tornar a bastir aquest edifici de la vida política amb la persona com a centre. És per això que en repensa les intuïcions polítiques fonamentals i argumenta per què la tasca política que tenim pendent només es pot dur a terme partint d?un dels elements irrenunciables de la nostra civilització: l?humanisme.

Quan el narrador comença a sospitar que la seva estimada Albertine manté una aventura amorosa secreta (potser lésbica?), se l?emporta cap a París, a fi de mantenir-la allunyada de les temptacions de l?ambient dissipat de Balbec, una població de la costa. En aquest volum de la cèlebre «A la recerca del temps perdut», Proust continua analitzant l?ànima dels seus personatges, i en particular s?atura a reflexionar sobre l?amor obsessiu i l?origen del sofriment.

En Max viu sol amb el seu pare, que és farmacèutic. Per al seu dotzè aniversari només desitja una cosa: tenir un gos. Un bon dia topen amb en Bello, un gos vagabund, i el pare accedeix a acollir-lo durant uns dies. Però tot es complica quan en Bello llepa el líquid blau que una velleta porta a la farmàcia i, de cop, es transforma en... el senyor Bello, un individu estrafolari que parla d’una manera molt especial i provoca situacions força complicades.

El cos de l’Isidor apareix flotant a la piscina d’una casa abandonada. Ha estat un accident, un assassinat, un suïcidi? A través de les veus de les persones que el van acompanyar al llarg de la seva vida, es va desgranant un relat de desigs i traïcions. Cada personatge ofereix al lector una realitat diferent, un passat amarat de records que potser fóra millor no rememorar. Conèixer la causa de la mort de l’Isidor no serà l’incentiu d’aquesta historia, sinó més aviat perdre’s en el joc de perspectives dels qui van envoltar-lo en vida.

Quan el narrador comença a sospitar que la seva estimada Albertine manté una aventura amorosa secreta, se l?emporta cap a París, a fi de mantenir-la allunyada de les temptacions de l?ambient dissipat de Balbec, una població de la costa. En aquest volum de la cèlebre A la recerca del temps perdut, Proust continua analitzant l?ànima dels seus personatges, i en particular s?atura a reflexionar sobre l?amor obsessiu i l?origen del sofriment.

Catàleg d’una exposició que aplega algunes de les peces més emblemàtiques del gravat dels segles XIX i XX procedents del fons de la Col·lecció Gelonch Viladegut.

En una calorosa nit d’estiu, un viatger allotjat en una hostatgeria rural demana al seu company d’habitació, un monjo ancià, que li expliqui alguna de les experiències que ha viscut en el decurs de les seves peregrinacions. El religiós relata aleshores el que li va passar una vegada que, anant a un famós monestir, es va perdre i va anar a parar a una cabana isolada en què vivien una misteriosa jove, bellíssima, i un noi que no hi era tot i que es passava el dia cantussejant.

Aquest volum aplega alguns dels poemes que millor han sabut copsar la màgia del Nadal: l’emoció de muntar el pessebre o decorar l’arbre, el silenci incomparable de la nit de Nadal, la impaciència de l’arribada dels Reis Mags… Perquè cal ser un gran poeta per encendre els cors i mantenir el caliu en unes nits d’hivern com no n’hi ha d’altres.

L?experiència del Sexenni (1868-1875) i la Restauració va marcar la vida i el pensament d?unes generacions de periodistes, escriptors i pensadors que són les que configurarien els moviments intel·lectuals i artístics del segle XX. Sardà i Salvany és un representant, el més influent, de l?integrisme catòlic. Va participar activament en debats fonamentals d?aleshores: la discussió sobre el liberalisme i la religió, sobre el socialisme i les revoltes obreres, sobre el paper de l?Església en la societat?; i per intervenir-hi, no va dubtar a l?hora d?utilitzar l?eina que podia garantir-li més eficàcia comunicativa: la premsa.

Tarragona és la ciutat organitzadora dels XVIII Jocs Mediterranis, que se celebraran del 22 de juny a l’1 de juliol en 16 municipis catalans: Tarragona, Altafulla, Barcelona, Calafell, Cambrils, Castelldefels, Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet, Reus, Salou, la Selva del Camp, Torredembarra, Valls, el Vendrell i Vila-seca. El llibre fa un recorregut sorprenent a través del patrimoni, l’art i l’esport per totes aquestes seus dels Jocs, i ens proposa un viatge insòlit que ens duu des dels cèlebres aurigues de Tàrraco, capaços de posar dempeus tots els espectadors del circs, fins a genis de l’arquitectura com Jujol o Gaudí, passant per una de les voltes ciclistes més antigues d’Europa.