Democracia, economía y desarrollo social en América Latina presenta un análisis de los procesos sociales abiertos en esa región a lo largo de los últimos años. Estas transformaciones se abordan desde distintos ángulos: en el plano económico se plantea el fracaso de las propuestas neoliberales de los años ´90, la aparición de un nuevo modelo de desarrollo y las reformas financieras en un contexto de crisis; en el político, la construcción de nuevas formas de Estado, con una creciente atención en la dimensión social y la calidad de los procesos democráticos, plasmada en nuevas formas de participación y control políticos; y en el plano social, analizando las nuevas dinámicas de inclusión-exclusión, de las migraciones y del mercado de trabajo (incluyendo una ineludible dimensión de género).
Los autores, profesores de universidades europeas y latinoamericanas, realizan aportaciones destacadas por su rigor académico, interés temático y claridad expositiva.

John M. Ackerman, Eugenia Correa, Omar de León Naveiro, Rodolfo García Zamora, Alicia Girón, María Luisa González Marín, Patricia Rodríguez López, Irma Eréndira Sandoval, Fernanda Vidal, Gregorio Vidal.

Gregorio Vidal y Omar de León Naveiro, editores.

El mar, ya sea una extensión de verdad azul o un inmóvil velo de añoranza, huele a amigo siempre que aparece ante mí; huele a amigo porque cada vez que digo mar, piélago o espuma es Carlos Álvarez-Ude quien se presenta a mi lado, quien me abraza con su osamenta de gigante noble, de sabio insobornable y discreto, de compañero por los siglos, las leguas o los años sin importar que el tiempo nos distancie después, nos aparte por antojo o por destino...Siempre vuelve a mí y siempre voy a él, a su palabra escrita con luz de tarde, de domingo, de paseo hasta la madrugada.

FA MOLT, MOLT DE TEMPS... o "Hi havia una vegada"... Aquestes paraules, murmurades per una veu familiar o llegides en la pàgina d'un llibre, tenen la força de suggerir a la nostra ment una qualitat màgica de la infància: la capacitat d'accedir sense transició ni prejudicis a mons nous encara per descobrir i a experiències i coneixements insospitats.
Els Set Poders és com el conte infantil que et trasllada al món màgic on les paraules amistat, valor, promesa, fidelitat, heroisme i altruisme encara tenen sentit. On les gestes encara són gestes i els viatges serveixen, a més, per conèixer aquest altre tipus que sempre viatja amb tu: tu mateix.
Àlex Rovira ha tornat a aconseguir amb Els Set Poders una peça narrativa imprescindible d'aquest bell mosaic que va iniciar amb La brúixola interior i va continuar amb La bona sort. La història d'un jove cavaller que no està segur de merèixer el favor del rei i que decideix partir a la Terra del Destí i plantar cara als reptes que allí l'esperen per demostrar-se a ell mateix que és capaç de canviar la seva realitat amb la força de la seva actitud.

Fernando Trías de Bes va teclejar un dia al Google «factors clan d’éxit», i la cerca va presentar 20.900 entrades. Después va teclejar «factores clan de fracàs», i va obtenir ni més ni menys que… dues entrades! En angñès, els resultats no van ser gaire diferents. Fos quin fos l’idioma, els articles que analitzaven èxits suposaven el 99,98% del total, mentre que els que es centraven en fracassos eren només el 0,02%. Per què tan sols un 0,02% de textos empresarials sobre fracassos si el 95% dels emprenedors no passa del cinquè any d’aventura empresarial? Aquesta fou la pregunta que Fernando Trías de Bes es va formular i que el va dur a escriure aquest llibre. «Vet aquí una analogía imperfecta: si sap per què altres tenen èxit, vostè evitarà el fracàs. Mentida. Per evitar el fracàs, cal saber per què se sol fracasar.» Basat en la seva pròpia experiencia, en la seva documentació i en entrevistes a emprenedors que van passar per moments crítics, Fernando Trías de Bes va identificar 14 FCF (Factos Clau de Fracàs): Aquests 14 factors, que expliquen per què moltes de les aventures empresarials no arriben mai a consolidar-se, es recullen en aquest Llibre Negre De L’Emprenedor.

Hi havia una vegada un tipus corrent que vivia a un lloc aleatori, en un piset comú, amb una hipoteca de per vida. Res fora del normal. Excepte per una afició de joventut, potser una obsessió: l'estudi del sistema reproductor de les formigues de cap vermell, afició a la qual no es podia dedicar per manca de temps i que, amb el pas dels anys, resultaria ser... una bomba de rellotgeria!
"Ai, si jo fos amo del meu propi temps!", es queixava el nostre tipus corrent.
Aquest és el protagonista de la nostra història, un ciutadà anònim que, amb una idea irracional de negoci en què no creu ningú, es converteix en una seriosa amenaça per a la societat de consum. Un tipus corrent que demostra que qualsevol sistema econòmic que no respecti els drets essencials dels individus està condemnat a fracassar.
Amb una visió àcida i irònica de l'empresa, del món industrial i de l'adveniment del màrqueting de masses, Fernando Trías de Bes ens recorda que són els ciutadans els qui sostenen les economies i que pot arribar el dia en què els productes de consum es converteixin en armes per a una rebel·lió silenciosa dels ciutadans contra els excessos i la irracionalitat del sistema.
Amb aquest llibre, el lector està adquirint molt més que unes pàgines impreses, escrites amb intel·ligència per un autor d'èxit reconegut i enquadernades en un format bonic. Està adquirint temps! El seu temps!

No encontrará usted, ávido lector, libro más canalla que este que tiene ahora mismo en sus manos. Leída semejante afirmación, podrá usted dudar entre hacerse con él o volverlo a colocar sobre la estantería en la que tan tranquilo estaba. Podrá, por supuesto, decidirse por otro libro: una novela, un poemario, incluso otra colección de cuentos. O podrá marcharse a su casa, más tarde, sin libro alguno en su cartera. Podrá –tiene derecho a hacerlo– suponer que esta advertencia es una exageración: una trampa editorial, un juego de palabras que sólo busca un efecto mercantil. Y podrá –incluso sin terminar de leer esta contracubierta– hacer más cosas, infinidad de cosas que poco o nada tienen que ver con nuestra antología.