Un intens drama rural situat en un fiord remot en la costa oest d'Islàndia, per un dels principals autors contemporanis en llengua portuguesa.
Halla, una nena de 12 anys, continua tenint present la seva germana bessona. A tothora imagina el seu cos plantat sota terra, en metamorfosi, donant estranys fruits. En aquest món estrany apareix Einar, un noi més gran que ella, tanoca i brutal, que la deixa embarassada. Junts afrontaran les conseqüències en ser Halla expulsada de casa, malgrat l'oposició del seu feble pare. Els acollirà Steindór, un clergue culte que amaga un crim del qual Einar va ser víctima.
Al fiord remot de Bilduladur arriba una rancuniosa tieta de Halla per fer-se càrrec de la família. Iniciarà una relació amorosa amb el clergue que conduirà al descobriment del crim i a un final tràgic, just i poètic.
La història d'una nena que, malgrat viure experiències terriblement dures, no desisteix de l'imperatiu poètic i vital de construir un món que la durà a un final catàrtic i alliberador.

Margarida Ramond és una jove francesa de bona família que passa l'estiu deixant-se festejar en el luxós hotel Palace, de Mürren, un pintoresc poble penjat sobre l'abisme, als Alps suïssos. Ella dubta entre el peculiar tennista japonès, Johasito Yoka, afalagador, divertit, energètic, i un tal Josep Ferrer, un tímid català que experimenta una intensa fascinació pels cims mítics del Cerví, la Jungfrau o el Breithorn.
Però la riallera Mademoiselle Ramond no és l'única que dubta. El català es debat entre el risc de deixar-se seduir pel dolç encant de la noia o emprendre la perillosa conquesta de les neus perpètues.
Una bellesa o una altra. Gràcia o magnificència. Frivolitat o tragèdia.
Aquest tercer llibre d'Aurora Bertrana tanca la Trilogia dels Viatges. A Edelweiss trobem la millor escriptora de viatges en la literatura catalana. Aquest cop el text no és la narració personal i antropològica de Paradisos oceànics, ni al crònica periodística d'El Marroc sensual, sinó que descobrim la primera novel·la de l'autora, exactament la història que va desvetllar la seva vocació literària. A Edelweiss la prosa intensa i colorista d'Aurora Bertrana es posa al servei d'una història on conflueixen bellesa i tragèdia, aconseguint una descripció corprenedora dels Alps suïssos.

Un intenso drama rural situado en un fiordo remoto en la costa oeste de Islandia, por uno de los principales autores contemporáneos en lengua portuguesa.
Halla, una niña de 12 años, continúa teniendo presente a su hermana gemela difunta. Imagina su cuerpo plantado bajo tierra, en constante metamorfosis, dando extraños frutos. En este mundo terrible aparece Einar, un chico más grande que ella, idiota y brutal, que la deja embarazada. Juntos afrontarán las consecuencias al ser Halla expulsada de su casa, pese a la oposición de su débil padre. Los acogerá Steindór, un culto clérigo que esconde un crimen del cual Einar fue víctima. Al fiordo remoto de Bilduladur, llega una estricta tía de Halla para hacerse cargo de la familia, inician o una relación amorosa con el clérigo que conducirá al descubrimiento del crimen y a un final trágico, justo y poético.
La historia de una niña que, pese a vivir experiencias terriblemente duras, no desiste del imperativo poético y vital de construir un mundo que la llevará a un final catártico y liberador.

Un retrat generacional poderosament emotiu.
Davide, Valerio i Anela han nascut a Fabricco i comencen a construir les seves vides com a adults. Valerio ha decidit marxar però un motiu poderós el farà retornar i construir una vida que, sorprenentment, acaba sent més convencional i feliç del que hauria pogut imaginar. Amb una corprenedora capacitat psicològica, l'autor construeix una estructura narrativa polièdrica que li permet observar l'efecte que produeix el pas dels anys d'uns personatges que breguen per convertir la seva existència discreta i rutinària en una petita ciutat, en una experiència vital lluminosa.
Amb una enorme sensibilitat i sinceritat, Roberto Camurri disecciona l'ànima dels personatges, en mostra la perplexitat i dolor per extreure'n un poderós cant a la vida.

Después de un debut deslumbrante con En las ciudades escondidas, llega la primera novela de una autora con una portentosa madurez literaria.
Caterina es una chica nacida en una masía aislada del interior de Catalunya que inicia una nueva vida en una ciudad industrial del Vallès. Allí, entre la fàbrica y el teatro de aficionados, irá descubriendo el sabor agridulce de la vida, se casará y vivirá en una casa modesta construida por Gustau, su marido, un hombre sencillo y testarudo que despertará en Caterina unos sentimientos cada vez más sombríos.
Y pasaron tantos años hace hablar en primera persona a una generación perdida entre los años 50 y 60.

Una colorista i vivíssima descripció d'una veí exòtic, en un moment històric, l'any 1936, que el món s'acostava al caire de l'abisme.
El 1936, pocs mesos abans de l'inici de la Guerra Civil, el diari La Publicitat va enviar al Marroc l'escriptora Aurora Bertrana, amb l'encàrrec de retratar la gent i els paisatges de l'aleshores Protectorat Francès i Espanyol. Bertrana ja havia sorprès els lectors amb Paradisos Oceànics, on feia un evocador retrat de la vida dels pobladors ancestrals de la Polinèsia. Aquest cop, però, al Marroc, no li va resultar tan fàcil connectar amb les seves germanes musulmanes. En un seguit de cròniques, la viatgera s'esforça una i altra vegada per endinsar-se en la intimitat de les llars marroquines, en els secrets de prostíbuls i palaus, a la recerca de la complicitats amb unes dones invisibles.
Narració en primera persona d'un viatge que recorre les ciutats del Marroc, de nord a sud, on l'autora buscarà la complicitat de les dones de tota condició social, en un intent de copsar l'ànima femenina de l'Islam.

Un llibre de viatges on es viatja al cor dels altres.
Narració en primera persona d'un jove que s'escapa de casa dels pares per anar a viatjar, durant anys, per diversos continents. El protagonista sobreviu fent tota mena de feines i vivint situacions que forjaran la seva comprensió del món i de les persones. Però cada cop al viatger li resultarà més difícil seguir el viatge. La trobada amb persones que l'estimaran i la necessitat de crear cada cop més sòlids el posaran a prova fins a la decisió final.

Davide, Valerio y Anela han nacido en Fabricco y empiezan a construir sus vidas como adultos. Valerio ha decidido marcharse, pero un motivo poderoso lo hará volver y construir una vida que, sorprendentemente, acaba siendo más convencional y feliz de lo que hubiera podido imaginarse.
Con una seductora capacidad psicológica, el autor construye una estructura narrativa poliédrica que le permite observar el efecto que produce el paso de los años de unos personajes que bregan por convertir su existencia discreta y rutinaria en una ciudad pequeña en una experiencia vital luminosa. Con una enorme sensibilidad y sinceridad, Roberto Camurri disecciona el alma de los personajes, mostrando su perplejidad y dolor para extraer un poderoso canto a la vida.
El hombre al que amamos describe con minuciosidad y ternura la vida de unos personajes que, pese a su cotidianidad, no se resignan a considerarla preciosa.

Un canto a la esperanza, a la constatación diaria que, a pesar de la dureza de la vida, siempre hay algún modo de hacerla luminosa.
Narración en primera persona, minuciosa y sin sentimentalismos, de la experiencia de ingressar en la peor cárcel de Roma, la cárcel de Rebibbia, donde la protagonista intenta sobrevivir tejiendo complicidades con un grupo de mujeres que no lo han tenido fácil en la vida. Poco a poco, la protagonista se gana el respeto de sus compañeras y aprende algunas lecciones importantes sobre la vida.
La cárcel de Rebibbia nos cuenta que la durísima experiencia del paso por una cárcel puede ser una manera de renacer.

Un cant a l'esperança, a la constatació diària que malgrat la duresa de la vida, sempre hi ha alguna manera de fer-la lluminosa.
Narració en primera persona, minuciosa i sense sentimentalismes, de l'experiència d'ingressar en la pitjor presó de Roma, la presó de Rebibbia, on la protagonista intenta sobreviure teixint complicitats amb una colla de dones que no ho han tingut fàcil a la vida. A poc a poc, la protagonista es guanya el respecte de les companyes i aprèn algunes lliçons importants sobre la vida.
La presó de Rebibbia ens explica com la duríssima experiència del pas per una presó pot convertir-se en una manera de renéixer.