Són «els convidats», que vénen a adoctrinar amb les lletres el que han desfet les armes, amb l'ajut de la gent del país i de col·laboradorsconvençuts de la seva corda. La peripècia personal dels protagonistes, que són múltiples, amb el rerefons d'un accident devastador i una celebració familiar, teixeix un lligam de relacions que posa en contacteels àmbits personals i grupals amb les tragèdies col·lectives. Amb unestil àgil i acurat, l'autor ens transporta a uns temps difícils, quealguns van qualificar de conquesta, amb tot de convidats a repartir-se les runes del desastre, des dels càrrecs centrals fins als autocars de treballadors forans que acabaran d'omplir les fàbriques del tèxtil.Uns convidats innocents i culpables, exactament com els pobletans queels acullen. -

Una jove i idealista parella emprèn les vacances de la seva vida a l'illa caribenya d'Antigua. Ell és professor a la Universitat d'Oxford. Ella, una advocada londinenca a l'inici d'una prometedora carrera professional. El segon dia de les vacances coneixen un ric i carismàtic milionari rus d'uns cinquanta anys, en Dima, que llueix un esplèndid rellotge d'or amb incrustacions de diamants i un curiós tatuatge al polzedret. De manera espontània, almenys aparentment, els proposa jugar unpartit de tennis. En Dima, però, vol alguna cosa més que guanyar el partit. Aviat els joves enamorats es troben immersos en una tortuosa carrera mortal que els condueix per mitja Europa i que, a poc a poc, elsendinsa en les llòbregues profunditats de la cobdícia i la corrupció.Amb aquesta història absorbent i actual, John Le Carré fa un retrat penetrant de les noves xarxes del crim internacional i una crua denúncia a les fosques aliances en el si del poder. Una obra magistral. -

Fra Junoy, un organista relegat a confessor d'un monestir de monges de clausura, és acusat d'heretgia, vici i corrupció. El seu pecat: haver manifestat la seva oposició al severíssim càstig que la mare superiora ha imposat a dues novícies, asfixiades per la soledat i la rigidesade les normes conventuals. La jerarquia eclesiàstica no perdona ni tampoc tolera l'actitud comprensiva del confessor i encara menys la sevaindependència de criteri. La música és una de les més grans riqueses espirituals de fra Junoy, la seva illa íntima, personal i creativa, que esdevindrà també un dels seus delictes més greus. Cau, sobre els quedissenteixen, el rigor duríssim de la intolerància. -