Aquest llibre és, potser, un dels més personals de George Steiner, un gran humanista europeu i pensador atípic. Les seves vivències i les qüestions que més han marcat la seva trajectòria intel·lectual (o li han interessat a cada moment) nodreixen aquest text memorialístic que va més enllà d?una mera autobiografia.
Incisiu, i de vegades provocador, Steiner desgrana qüestions com el multilingüisme i la traducció, el bé i el mal, la decadència de la cultura occidental, la música, la relació entre el mestre i el deixeble, la desaparició de l?excel·lència i la banalització de la cultura, el problema jueu, l?epistemologia humanística i l?hermenèutica, per acabar amb una anàlisi sorprenent sobre el significat de la ciència i la raó, de l?ateisme i la religió.
Errata, Els llibres que no he escrit i Fragments (d?un pergamí malmès pel foc) podríem dir que són els tres llibres amb què Steiner ha fet examen de la seva vida.

Aquest assaig es desplega a partir de la pregunta «com viure junts?» que Roland Barthes es va plantejar al seminari que va impartir al Collège de France el 1977. Ja aleshores l?expansió del capitalisme mostrava
els seus efectes devastadors en la vida col·lectiva i Barthes va trobar en el concepte d?«idiorítmia» una manera de reivindicar una convivència que no fos alienant.
Des de l?experiència de la performance i la dansa, André Lepecki reprèn aquest concepte d?«idiorítmia» per descriure el moment de la trobada amb l?altre, un esdeveniment en què coincideixen la poètica, la política, l?art i l?ètica per fer possible una vida que valgui la pena de ser viscuda.
Com a resposta a la normativització i al gregarisme, Idiorítmia, o en l?esdeveniment d?una trobada reivindica la singularitat enfront de la individualitat neoliberal i ens convida a imaginar altres horitzons per a l?existència col·lectiva.

Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l?esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual.
Al segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció i reutilització d?imatges van posar de manifest una determinada manera de llegir el passat i el present; ara, el present és manifesta a través de la virtualitat simbòlica, i aquest assaig n?explora els efectes en la nostra vida hiperconnectada.
Ingrid Guardiola creu que hem de fer front als dictats hegemònics neoliberals i a l?individualisme extrem que resulta de la mercantilització de la mirada. I obre camins, des de pràctiques que sorgeixen als marges de les inèrcies del poder, per pensar el paper de les tecnologies en la generació de nous imaginaris col·lectius, en la participació social i política, i en la necessària reapropiació compartida de l?espai públic.

• Edición exclusiva en CD / PDF.

Este diccionario pretende ser un instrumento útil para conocer el modo de empleo de los verbos transmisores de información en distintos tipos de texto, especialmente en el periodístico, dado que el discurso de los medios de comunicación es uno de los que más influencia tiene, tanto en la lengua en general como en nuestras vidas, por el alto grado de exposición de los hablantes. La importancia del estudio de estas formas verbales radica especialmente en que nos ayuda a entender el sentido primigenio con el que fueron empleadas, tales como la intencionalidad, la actitud o la modalidad de su emisor originario. Asimismo, los parámetros considerados en la descripción de estos lexemas, es decir, sintáctico, semántico, discursivo, etc., están más acorde con la realidad de su uso y, por tanto, de mayor utilidad para los interesados en conocer sus instrucciones de empleo.
En definitiva, deseamos que esta herramienta didáctica les sirva tanto a los hablantes nativos, que quieren tomar conciencia sobre el uso de la lengua y perfeccionar el dominio de su idioma, así como a los traductores, a los profesores y estudiantes de español como lengua extranjera, que pueden encontrar dificultades en el aprendizaje de estas unidades.

Petróleo recoge un conjunto de textos en los que, desde el ecosocialismo, los ecofeminismos y la antropología, se reflexiona sobre la actual crisis civilizatoria, el colapso ecológico y el inminente fin de las energías fósiles.
Bajo lo que parecen problemas técnicos subyace, en realidad, la necesidad de una mutación cultural: el aumento de las temperaturas y la destrucción de los hábitats no tienen fácil solución si no se limita el consumo. Además, buena parte de los elementos que configuran nuestra civilización como la red de transporte, las telecomunicaciones, la alimentación o la moda dependen del petróleo, una materia que es finita.
Más allá de dibujar un complejo escenario de futuro, las aportaciones incluidas en este libro llaman a poner a trabajar la imaginación para transformar las relaciones sociales y nuestras formas de vida.

Aquests dos assaigs breus, escrits amb set anys de diferència, entonen el mateix crit d?alerta: que el ressentiment que tenyeix les nostres democràcies de masses, i que ha donat peu al fenomen del populisme, amaga el ressorgiment del feixisme. Riemen reivindica que cal mantenir viu l?humanisme europeu, a la manera de Thomas Mann, Albert Camus o Natalia Ginzburg (entre molts altres pensadors dels quals parla en aquest volum) per combatre la ignorància, l?estupidesa organitzada, l?odi i la por que promouen determinades elits polítiques per destruir l?esperit autèntic de la civilització democràtica, basat en la veritat, la bellesa i la justícia.