Dante no es un elefante como los demás?
Hasta cabe dentro de mi casa

En Roland no és un elefant com els altres?
No és gaire gros, fins i tot cap dins de casa meva.

És el meu arbre! M?encanta aquest arbre. Aquest és el MEU arbre, diu la bonica esquirol vermella. M?encanta menjar les MEVES pinyes a l?ombra del MEU arbre. És el MEU arbre i són les MEVES pinyes. Tothom hauria de saber que són les MEVES pinyes i que és el MEU arbre. Què s?ha de fer per protegir-lo dels altres?

¡Es mi árbol! Me encanta este árbol. Este es MI árbol, dice la linda ardilla roja. Me encanta comer MIS piñas a la sombra de MI árbol. Es MI árbol y son MIS piñas. Todo el mundo debería saber que son MIS piñas y que es MI árbol. ¿Qué hacer para protegerlo de los demás?

Mmm...Jo, l,únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot!. Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guanyar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l'autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa seva), jo també m'estic tornant boig.
Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m'ho penso perdre...

Un día, Sofía pregunta a sus padres qué hacen por la noche mientras ella está durmiendo… Inmediatamente, la imaginación de la niña se pone en marcha para encontrar las respuestas más originales y alocadas. ¿A qué conclusión llegará?

Un bon dia, la Sofia pregunta als seus pares què fan a la nit mentre ella dorm… Immediatament, la imaginació de la nena es desferma per trobar les respostes més originals i estrafolàries. A quina conclusió arribarà?

Com diries estel sense fer servir paraules com rombe o paper? Mmm? Jo, l?únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot! Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guayar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l?autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa seva), jo també m?estic tornant boig.
Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m?ho penso perdre?

¿Cómo dirías cometa sin usar las palabras rombo o papel? Mmm? Yo solo sé que mi abuela está loca. Ah, y que tiene la culpa de todo. Sí, ¡de todo! Siempre hay alguien culpable de que a uno le guste eso que tanto le gusta, o de que no le guste eso que nunca le ha gustado. El caso es que entre su peinado de Darth Vader, su obsesión de ganarse trofeos por los poemas que escribe y esa manía burlona de recitar versos a todo pulmón cuando bajo del autobús escolar, entre risotadas y con cara de trágame tierra (y todo para obligarme a entrar rápido a su casa), yo me estoy volviendo loco también.
Mis papás tienen un nuevo trabajo, y no tengo otra opción que quedarme por las tardes en casa de Petunia, mi abuela. Pero sospecho que algo se trae entre manos, y no me lo puedo perder?

Com diries estel sense fer servir paraules com rombe o paper? Mmm? Jo, l?únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot! Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guayar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l?autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa seva), jo també m?estic tornant boig.
Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m?ho penso perdre?