La astucia popular en el momento de custodiar urnas y papeletas, las primeras detenciones de cargos públicos, la movilización general de la sociedad, la violencia policial, la resistencia pacífica y el desencadenamiento de los hechos político judiciales que se desprenden de ello acompañarán para siempre a mucha gente, y perseguirán a otros toda su vida. Son muchas las imágenes icónicas que dejó el otoño de 2017. Días que durarán años oferce una selección de fotografías que Jordi Borràs, uno de los fotoperiodistas más inquietos del país, ha dejado para la posteridad. Acompañan las imágenes textos de de escritores y escritoras de reconocido talento que, como todos nosostros, vivieron aquellos días con una extraña mezcla de júbilo, horror y sobre todo, dignidad.

The astuteness of all those citizens who guarded ballot boxes and papers, the first wave of arrests of public officials, society's all-out mobilisation, the police violence, the peaceful resistance and the political and judicial action triggered by all of this will accompany some and haunt others for the rest of their lives. The autumm if 2017 left us many iconic images. Days tha will last for yearsbrings together a series of photograps that Jordi Borràs, one of the Catalonia's most dynamic photojournalis, has saved for posterity, as well as a selection of images by Seri Alcázar, Oriol Clavera, Ramón Costa, Sira Esclasans, Ramon Ferrandis, ALbert Garcia, Santi Iglesias, Miriam Lázaro, Carles Palacio and Carles Ribas.

La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s?ha de preparar, i que ens ha fet mossegar-nos la llengua més d?un cop per mantenir-nos sans i estalvis. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ens paralitza. Tenim por d?allò que realment hauríem de témer? I, en canvi, tenim por de coses que no ens haurien d?atemorir? Reconèixer les pors (socials i íntimes) ens demostra que som capaços, si ens ho proposem, de rebel·lar-nos-hi. Fallar és impossible. Després de l?èxit contundent de la novel·la La ràbia (Amsterdam, 2016), en què aborda la problemàtica del bullying, l?escriptora i activista per la pau Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ens presenta un al·legat contundent per entendre que hem de deslliurar-nos de totes les formes que adopta una de les emocions que més ens paralitzen: la por. Urgent i alliberador, Que no ens guanyi la por ens incita a rebel·lar nos íntimament, socialment i globalment contra aquest ferment de tantes injustícies i al servei sempre del poder i el mercat.

La gran novel·la americana no és una novel·la Mentre Donald Trump s?obria pas a les primàries del Partit Republicà que el portarien a la Casa Blanca, les memòries d?un desconegut impactaven la societat nord americana i esdevenien un fenomen editorial. El relat de J. D. Vance s?ha convertit en un testimoni valuós per entendre com els Estats Units d?Amèrica han entrat en una etapa desconeguda i inquietant. Una família americana explica al món la història de tres generacions de hillbillies. El que la majoria de nord-americans anomenen hillbillies, rednecks o escòria blanca, per a Vance, són veïns, família i amics. Gent blanca, pobra i de classe treballadora que ara és castigada amb severitat per la desindustrialització. Persones desmoralitzades, ressentides i radicalitzades, addictes a la desesperança. Són els qui van fer president Trump. Una família americana retrata de manera colpidora la lluita íntima de J. D. Vance contra la inèrcia i l?abandonament, i esdevé alhora una elegia implacable per un món que s?acaba i una oda pels valors ancestrals de la seva cultura ?l?amor propi i la disciplina que Jordi Graupera assenyala al pròleg?, sense els quals l?autor difícilment hauria arribat a aixecar el cap per fer-se un futur i construir la seva pròpia família. «Unes memòries sinceres i colpidores. Un llibre magnífic.» The New York Post «Vance és un narrador hàbil, i la seva crítica social és ferotge i astuta.» The New York Times «Un retrat colpidor de les moltes coses que han sortit malament als EUA durant les últimes generacions.» The National Review «Una crítica cultural sobre la classe treballadora blanca d?EUA. Fascinant.» The Wall Street Journal
«Una família americana ressona en el subconscient nordamericà, i posa el país davantd?un mirall que no és ni ressentit ni ploramiques.» Jordi Graupera