A les acaballes de la Roma republicana, un personatge oportunista de rang senatorial, Luci Sergi Catilina, ordeix una conjuració per assassinar Marc Tul·li Ciceró, que llavors era cònsol, i obtenir el poder. Tot i que el complot fou descobert, i la majoria dels conspiradors —amb Catilina al capdavant— van ser executats, aquest episodi va representar el principi de la fi d’un poble que, en pocs segles, havia aconseguit sotmetre el món. La lectura d’aquest llibre permet comprovar que les lluites acarnissades entre els partits, la decadència moral de la població, la corrupció generalitzada i la depravació dels costums, ahir com avui, únicament poden dur al desastre.

Gràcies al do que rep de les Muses, Hesíode —poeta i profeta alhora— esdevé el cantaire del passat còsmic i llegendari dels hel·lens: els éssers primordials (Caos, Cel, Terra, Tàrtar, Eros), la castració d’Úranos, la desfeta del soberg Cronos, la lluita dels Titans i els Olímpics fins a la victòria de Zeus, però també l’engany de Prometeu —que comportà com a càstig la creació de la primera dona— i les múltiples unions de déus i deesses han fascinat durant segles els amants de les lletres. I és que potser els orígens de la nostra civilització encara són moltes vegades l’explicació del present que ens toca viure.
[Traducció de Francesc J. Cuartero Iborra].

Massa sovint, els governs conspiren contra la llibertat de la seva gent. El vell Gori, el mistaire protagonista d’aquest llibre, veu com l’Estat declara monopoli la fabricació de mistos i li impedeix exercir una feina que ha fet tota la vida. L’abús de poder, la injustícia de les lleis, els tripijocs i la corrupció de les autoritats l’aboquen a una situació d’indefensió i de misèria fins a convertir-lo gairebé en un bandoler i, a mesura que avança la novel∙la, en el símbol de la rebel∙lió de l’home de bona fe, que lluita sol contra la societat malvada que l’amenaça.

Veritable insult a la religió i als bons costums —com exclamà, esquinçant-se les vestidures, l’Església anglicana per demanar-ne la prohibició—, Fanny Hill ha estat un dels llibres més perseguits i censurats de la història. Això no obstant, amb les peripècies eròtiques de la protagonista, que arriba a Londres a quinze anys i hi descobreix tots els secrets del sexe i dels plaers, però també de l’amor i de l’amistat, Cleland teixeix una novel∙la esplèndida, que Guillaume Apollinaire va definir de manera magistral: «Fanny Hill és la germana anglesa de Manon Lescaut, però menys desgraciada, i el llibre on apareix té el sabor voluptuós dels contes que explicava Xahrazad.»

Com Robert Musil o Franz Kafka, Georg Trakl pertany al grup selecte de grandiosos escriptors que no van triomfar en vida, però que han assolit una fama absolutament indiscutible. El seu malcontentament davant la societat, la negació rotunda que féu de la cultura burgesa del moment i el conflicte vital que arrossegava —el qual incloïa l’incest amb la seva germana— es van transformar en una poesia de presències pertorbadores, colors tardorals i imatges lacerants que va fer d’ell, en paraules de Claudio Magris, «un d’aquells poetes que, com Hölderlin, estan cridats a fundar una veritat o a revelar-ne l’absència».

Pico della Mirandola, Botticelli, Miquel Àngel, Leonardo o Du Bellay, però també la figura extraordinària de Johann Joachim Winckelmann —que fou clau per a la comprensió moderna de la cultura hel∙lènica—, són alguns dels principals responsables de la fascinació que el Renaixement ha exercit fins als nostres dies entre els amants de les arts i les lletres. I no hi ha dubte que aquesta encisadora fascinació es deu en bona part a aquest llibre, considerat un dels més influents en la cultura anglesa de la fi del segle XIX. Publicat per la Institució de les Lletres Catalanes l’any 1938, és un goig per a nosaltres recuperar aquest text mític que ni la guerra civil ni el pas dels anys no han pogut fer oblidar.

Una noia jove, casada amb un pastor protestant vell i detestable, confessa al seu metge el calvari que suposa per a ella el seu matrimoni. El doctor, home solitari, retret i que no ha estat mai amb cap dona, pren la determinació d’ajudar-la, tot i que això pot comportar-li greus conseqüències. Escrita en forma de diari personal, aquesta novel·la, que l’any 1905, quan es va publicar a Suècia, va aixecar molta polseguera entre les classes benestants, planteja sense embuts —i amb una visió extremament moderna— algunes de les xacres de la societat que la majoria, emparant-se amb la delusòria «moral», prefereix dissimular.

Inspirada en una vivència real, la història de la relació entre Marguerite Gautier, la prostituta de luxe tísica, i el jove burgès Armand Duval s’ha convertit al llarg del temps en un dels grans monuments de l’amor impossible. Però al seu moment, i encara avui, aquesta novel·la colpidora, tot i el seu esperit romàntic, demostra a bastament que l’entusiasme de la joventut, les passions fervents, la voluntat de redempció de la dona caiguda queden anorreats per l’invencible llast dels prejudicis. I són aquests mateixos prejudicis que ens permeten veure la feblesa d’aquells que els mantenen vius i la noblesa de cor d’aquelles persones que la societat menysté. No és gens estrany que l’obra suscités un bon nombre d’epígons artístics i literaris, entre els quals es destaca, per damunt de tots, La Traviata de Giuseppe Verdi.
Traducció de Lídia Anoll

Traducció d'Alejandro Coroleu.
Durant l’edat mitjana, l’Església va basar el seu poder terrenal en l’anomenada donació de Constantí (Constitutum Constantini), un decret en virtut del qual l’emperador, en traslladar la seu de l’imperi a Constantinoble, feia donació al papa Silvestre I dels territoris que conformaven l’imperi romà d’Occident. Gairebé mil anys després, Lorenzo Valla, armat només amb l’escut de la veritat i amb els dards punyents de la història i la filologia, va demostrar de manera inequívoca la falsedat del document i féu sortir a la llum, gràcies a aquest llibre, un dels enganys més sòrdids i vergonyosos de la cúria romana.