Com a complement del seu llibre «Cuina catalana oblidada del que encara es cou i es menja», Xesco Bueno reivindica ara la cuina que va arribar a Catalunya procedent de diferents onades migratòries des de la resta de la península durant la segona meitat del segle XX, una cuina nòmada i migrant, humil i alhora saborosa, apetitosa i suculenta.

Una cuina que reivindica els orígens, la identitat i alhora la integració. Bueno analitza quins d'aquests plats ja formen part del corpus culinari català i quan de temps ha de passar per considerar-los part de la cuina catalana.

Xesco Bueno afegeix petits apunts autobiogràfics en aquest recorregut: dels seus orígens i el dels seus pares, de la taula de casa seva, dels seus inicis als fogons, de la funció social dels restaurants... Xoricets, entrepà de calamars, torreznos, gaspatxo, migas, pop a la gallega, polvorons, ametlles garapinyades, rosquilles. Uns sabors per llepar-se'n els dits.

La cuina catalana és un reflex dels seus paisatges i les seves gents. És una cuina mediterrània de litoral i una cuina de terra endins, de tros i de pagès, una cuina de muntanya i una de ciutat, una cuina obrera i industrial. Totes conflueixen i conformen la riquesa de la cuina catalana. I és això el que es pretén mostrar amb aquest llibre, tot un un recorregut per la memòria culinària de Catalunya.

Xesco Bueno afegeix petits apunts biogràfics en aquest recorregut per la memòria i la geografia del país on ha crescut, per les seves cuines i per les persones que la representen. Aquesta cuina del sofregit i l'escalivada, de la cassola i el caliu, del rostit i del mà de morter es divideix en 13 apartats:

- De l'hort al plat

- De cullera i escudella

- Ca l'afartapobres

- Carreters i traginers

- De festa major

- Cuina obrera, industrial i suburbana

- Per a dies de carn

- Mar i muntanya

- Colls i punys

- De pescadors, de barca i de litoral

- Per a dies d'abstinència

- Llepolies i llaminadures

- Begudes i licors.

Amb pròleg de Toni Massanés, director de Fundació Alícia, i fotografies de Marian Montoro i José Luis Sánchez.