La ploma evocadora de Xavier Febrés torna en aquest llibre guiant-nos a través dels records viatgers teixits en els paisatges estimats de Girona, Cadaqués, Empúries, Sicília, Rio de Janeiro...
S?endinsa en les memòries personals i el dietari literari, amb un estil líric i alhora mordaç que testimonia una època i una actitud davant del món carregada de sensibilitat, ironia i amplitud de la mirada. Des de la infantesa plena de descobriments fins a la maduresa del viatger que s?acomiada amb passió d?escenaris estimats, la prosa saborosa de Febrés ens revela episodis diversos i un compromís ferm amb la seva veritat més íntima. Tot plegat fa d?aquest recull una invitació irresistible a viure les peripècies i reflexions d?un autor que ha abraçat amb emoció cada racó del seu viatge vital.

L?afrancesament s?alimenta o es desnodreix segons les condicions de cada època. Tot sovint deixa un pòsit, ja sigui de llegenda o de fets viscuts. Als catalans la geografia i la història ens han fet hispànics i, alhora, veïns de replà dels francesos, en un joc de contrastos. Ara que la relació entre Catalunya i Espanya es troba força malmesa, bona part dels catalans s?adona que el nostre únic veí a escala internacional és França, la il·lusió o la desil·lusió de França. Aquesta Breu història de França explicada als catalans és un intent de conèixer millor el veí i el nostre afrancesament intermitent, amb els seus aspectes envejables, contradictoris i a voltes ridículs. L?afrancesament no és només una qüestió subjectiva. El fil de la història, els encavallaments de la història de França amb la nostra, dibuixa un retrat molt més eloqüent que no el vaivé de les modes. Xavier Febrés, viatger incansable, narra aquesta història imbricada sense abandonar l?estil que el distingeix, a mig camí entre el periodisme i l?assaig. Josep Maria Bricall prologa l?edició.

El fenomen recent de la immigració multicultural ha transformat determinats aspectes de Barcelona i planteja una nova realitat carregada de matisos i derivacions. Huma Jamshed és llicenciada en química per la universitat de Karachi, fundadora de l'Associació Cultural-Educativa de Dones Paquistaneses i vicepresidenta del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona en representació de les associacions d'immigrants. Miquel Àngel Essomba és fill de camerunès i catalana, nascut a Barcelona, catedràtic de Pedagogia de la UAB i president d'UNESCO-CAT.

Dos empresaris barcelonins dels nous sectors d'activitat dialoguen sobre la pèrdua de pes econòmic de
Catalunya, l'absoluta necessitat d'innovar, la personalitat històrica i actual de l'empresariat català, els avantatges
i els dèficits de Barcelona en el panorama de l'economia mundial. Antoni Esteve (1955) és fundador i president de
Lavinia TC, empresa de serveis audiovisuals. Ferran Soriano (1967) va ser un dels cinc fundadors de Cluster Consulting,
més endavant vicepresident econòmic i director general del FC Barcelona, i actualment president de Spanair.

Dos cineastes barcelonins d'avui passen revista a la passió per narrar històries amb imatges, exposada aquí amb paraules al llarg d'unes converses entre dos amics que comparteixen l'ofici i el veuen des d'òptiques no sempre coincidents.Els directors Isabel Coixet Barcelona 1962 i Cesc Gay 1967 fan el retrat viscut de la vocació cinematogràfica i la seva evolució. També projecten la mirada sobre la ciutat que comparteixen com a lloc de naixença i de residència, amb sensacions contraposades.

Dues generacions de novel.listes barcelonins, que han triat tot sovint els escenaris de Barcelona com a teló de fons de la seva obra, conversen animadament sobre les incidències de la trajectòria literària i humana, els sentiments que l'han inspirada, els punts de vista respectius al voltant de l'evolució viscuda.Francesc González Ledesma Barcelona 1927 i Javier Pérez Andújar Badalona 1965 viuen amb una intensitat particula els canvis experimentats pel terreny sobre el qual es sustenta la seva feina creativa la ciutat i els ciutadans, la mirada personal i els estats d'ànim col.lectius.

De Gardel a Gotan Project y sus diversos imitadores, pasando por Piazzolla y otros genios menos conocidos, de los bajos fondos de Buenos aires a los teatros y salas de baile más sofisticadas del mundo, la tangografía había estado diseminada en notas periodísticas o en ensayos esporádicos que, como la tradición oral que a veces recogen y que es fuente imprescindible de la memoria musical, no obedecen a ningún plan organizado. Sin embargo, el tango, que ha sabido reinventarse hasta hacerse un lugar en los escenarios más vanguardistas del momento, tiene ahora en el libro de Xavier Febrés un merecido recuento histórico y al mismo tiempo ensayístico, un homenaje pragmático para los que quieran iniciarse en los placeres del tango pero que también leerán con deleite y curiosidad aquellos amantes probados del género.

Algú podria pensar que Catalunya és un país mancat dilles. La veritat és que en té una colla, mal conegudes. Les illes fluvials de Buda, Sant Antoni, Gràcia i Garxal han generat històries sense fi i, just a laltre extrem de la costa catalana, les minúscules Illes Formigues, davant de Palafrugell, Mont-ras i Palamós, van ser un escenari històric crucial. Un cop arribats a Cadaqués, lilla de Portlligat continua sent encara avui la peça mestra dun redós màgic, un port lligat per aquesta illa que el tanca. Més amunt encara, les divuit hectàrees de superfície que suma la Meda Gran són un esquitx ciclopi al costat de les 1.092 hectàrees de lilla de Buda, però això no treu que la situació estratègica daquest arxipèlag empordanès, en una de les rutes marítimes més concorregudes, hi ha abocat una vida carregadíssima.